5illes: el restaurant sobre la sorra a Mallorca amb el que somies

Baixem les escales de la Platja de s'Estany a la Colònia de Sant Jordi (Mallorca) i pam, sembla que hem viatjat al Carib. O algun lloc millor. Som en un dibuix del mediterrani més autèntic. Caminem a la vora del mar, l'aigua blava, cristal·lina, turquesa. La sorra fina i el cel un llenç d'aquarel·la blavosa. Els pins creen una línia verda i marró irregular als marges d'aquest quadre. Sota seu, i sobre la sorra, '5illes BEACH&SUNSET', el restaurant que tots volem descobrir en una illa com aquesta per explicar als nostres amics "quina meravella de paradís"

Un caminet amb cordes que em recorden als caps dels vaixells —o aquells que es posen al voltant de les obres d'art perquè un sigui conscient del valor— ens indica la porta d'entrada a aquest restaurant obert en el qual no saps on comença la naturalesa i on l'establiment. Una truita mediterrània, de fustes blanques i blaves, llums de ratan o vimet, garlandes de revetlla i una carta que convida a passar-ho bé. El lloc és ple, però tenim una taula reservada.

Ens asseiem. Estem a meitat de setmana però l'ambient em contagia a un dissabte pel migdia. S'acosta el nostre cambrer, intueixo un somriure en els seus ulls. Deixa sobre la taula el còctel de benvinguda (cava, suc de taronja i granadina). Li demanem dues canyes ben fresquetes i ens respon —a més a més de les cerveses— amb un gerro de salmó envinagrat acompanyat d'altres meravelles (cebeta, llimona, tàperes, pebre de colors en gra, olives...)

Sobre la taula comencen a desfilar plats abundants, originals, bons. El trampó amb musclos en escabetx. L'amanida mallorquina per excel·lència amb un tuist. "Els musclos estan escabetxats de manera casolana, ho fem nosaltres" em diu Aure García, cap de cuina i un dels socis. Trobo un sabor dolç entre els ingredients habituals, i somric quan m'adono que es tracta de mango. M'encanta el mango, un punt tropical en un mar balear de tomàquets, ceba i pebrots blancs.

Arriba l'amanida de llagostins amb vinagreta de curri. Dolça, oriental, templada. La mida dels llagostins m'indica que són majors d'edat. Són sucosos i s'entrebanquen amb el cruixent dels anacards. Un plat que em demanaria com únic o per compartir al centre de la taula juntament amb el tataki de tonyina, els musclos i els calamars. Menú de platja high level. El tataki de tonyina 5illes ve acompanyat d'una salseta de mostassa antiga, soja i sèsam. El toc picant em puja lleument pel nas. L'oloreta dels musclos al curri vermell em porta a Tailàndia. Són petitets —com a mi m'agraden—, la safata és enorme. Els calamars fregits amb allioli de llimona arriben acaparant el flash de les meves pestanyes. Obro i tanco els ulls ràpidament. Més ràpid. El calamar sencer arrebossat fins a les potes, tallat a trossets, cruixent, sobre una base d'allioli. Estirats els trossos sobre el plat com si haguessin caigut d'un cucurutxo del barri de Triana.

Amb alguns d'aquests sabors ballant per la nostra boca; el mar davant; unes noies a la taula del costat es llepen els dits. Tenen sobre la taula auxiliar una fideuà sucosa i plena de marisc. Les potetes de cranc —com pipes— van caient buides sobre el plat. Entra la brisa. La parella d'una altra taula li fa fotos al vi blanc. Una copa fresca de vi blanc amb el mar de fons. A la zona de chill out, boles blaves d'amanida de llagostins, ulleres de sol i una parella estirada en un llit balinès amb una canya a la mà.

Arriba el cambrer i ens diu que el nostre arròs és a punt. Paella de conill i vieires, "el sofregit del conill el faig amb un reventat d'Amazones", ens diu Kike Martín (mestre arrosser) sostenint la paella amb les mans. "La idea és afegir a la paella diversos plats de la gastronomia mallorquina", em segueix explicant. "Tenim paella de secret amb allets i sobrassada de Mallorca, paella de sopes mallorquines amb la seva llesca de pa morè...", diu Kike. Mentres l'escolto recitar, pensant que haurem de fer vàries visites per anar provant-les totes. 

Cap al vespre també fan calderetes: caldereta de cranc i gambes, caldereta de rap, caldereta de bogavant i caldereta de llagosta. I la caldereta de truja pels més famèlics. Se'm fa la boca aigua pensant en el sol caient a prop del mar amb tota la seva gama de taronges, violetes i roses reflectint a la taula mentres em demano una caldereta. Em prometo tornar un vespre. Passar un dia a la platja, arribar amb un vestit vaporós i molta sal a la pell. 

Estem acabant. Demanarem un tallat; no ens hem deixat lloc pel postre malgrat que hem menjat peix. El cambrer al meu costat estira la corda que obre la tela del sostre. Pujo la mirada, sona la mítica cançó d'anunci, s'estrena l'estiu. Les noies de davant ballen, la música sona més alta, el sol no molesta; els pins em fan de para-sol. Hi ha ambient, les notes es barregen amb el murmuri, els riures, els sons dels coberts, el ritme de les seves espatlles seguint la base, i un feix de llum groga que entra reflectint-se a la sorra blanca. Suau. El blau, la fusta, els pins. Un xiringuito de platja que és molt més que un xiringuito. Un restaurant amb el bon rotllo d'un xiringuito.

M'imagino tornant-hi aviat. Em veig sortint de l'aigua i arribant a la taula amb el pareo lligat al clatell, el cabell mullat, la boca salada i una gana voraç.