El Amarre: menjar com reis (literalment)

“Des del Cordobés cap torero ha passat gana”. José María ‘Requena’, que així apareixia als cartells, mai va complir amb aquella dita que descrivia als toreros dels anys 50 i 60 que resava "més cornás dóna l'home". I, per suposat, gana no passa qui acaba al seu restaurant, El Amarre, en plena Plaça Major de Múrcia, un temple del marisc i del peix fresc... I moltes coses més.

I és que en Chema, per amics i clients, va ser torero des del 95 fins que ho va deixar l'any 2003. Quan va obrir El Amarre, l'any 2014, ho va fer com una peixateria ocupant el local d'un restaurant dels de tota la vida, sota uns amplis porxos. Al final, la pròpia demanda dels clients el va empényer a convertir-lo en un restaurant. Un establiment dominat per una gran barra farcida d'un impressionant assortiment de productes del mar i de l'hort d'excel·lent qualitat, a més a més de temptadors talls de carn. Una barra que dóna servei cap a l'interior i cap a l'exterior, a través d'una llarga finestra que comunica amb l'extensa terrassa situada sota els arcs de l'edifici.

Aquí mana, segons temporada i existències, Santa Pola, Denia, Garrucha, Águilas i el Mar Menor, d'on arriben els manjars per excel·lència de les costes murcianes: la gamba vermella i el llagostí. Dels horts de Múrcia arriben tomàquets que semblen joies perfectes, i de terres més remotes, les carns: costelles, filets i entrecots de vedella gallega i vaques velles de les Highlands. Tots aquests productes passats per la cuina de l'establiment es converteixen en els plats més preuats pels clients.

"Som molt clàssics -assegura Chema-; treballem el millor producte de la manera menys camuflada possible". Però de les seves cuines surten també intensos guisats que remeten al receptari tradicional: cua de bou, peus de porc i galtes són com una santíssima trinitat que no falta cada dia; guisats diaris com el marmitako de bonítol, o un arròs i fèsols; gaspatxos i salmorejos... "Menja com un capità, beu com un mariner" és el lema que presideix la pàgina web del restaurant.

‘El Requena’ guarda com record dels seus temps de torero una bona cornada a l'engonal i unes quantes rebolcades. "Uns quants espants que només van quedar en això". Tot i que el més important de tots se'l va emportar amb el restaurant ja obert. L'octubre de l'any passat, un bon dia un parell d'armaris ben vestits es van presentar com guàrdies civils per seure a parlar amb ell. "Em temia el pitjor". En realitat eren membres de l'escorta de la Reina Emèrita, Sofia de Grècia, que havia escollit el seu establiment per menjar-hi, en motiu d'una visita a la ciutat. "El seu tracte va ser fabulós -recorda-. Va seure a la terrassa, va tastar el pop (a Múrcia es fa al forn), el tomàquet de temporada amb bonítol en semisaladura (que va repetir), l'arròs i verdures i un llenguado amb crema holandesa". El que es diu un real saque. On ho posarà aquesta dona? "Això va ser molt important per nosaltres. Encara ens truquen de diversos punts d'Espanya per reservar preguntant-nos si aquest és el restaurant on va menjar Sofia de Grècia".

Així que ja saben. per menjar com els reis (literalment), atraquin el vaixell al port, llencin un cap i amarrin a la Plaça Major de Múrcia.