Mediamanga, una cantonada molt gastronòmica

Obert fa poc més de sis mesos, en ple centre de Barcelona i al costat del seu germà gran, l'aclamat Mont Bar, s'alça el Mediamanga. Comparteixen cantonada al carrer Aribau amb Diputació, i també xef, l'italià Domenico Ungaro, que porta més de deu anys a Espanya i s'ha format a les cuines de Joan Roca i Jordi Vilà, entre altres. El seu concepte gastronòmic té algunes diferències: "El Mont Bar és més creatiu i allà utilitzem tècniques de cuina d'avantguarda, mentre que al Mediamanga fem cuina tradicional amb un toc molt personal", diu Ungaro.

I és que ells -el restaurant és propietat d'Iván Castro i Manel Arjó- es defineixen com un bar de barri tot i que, sens dubte, la seva proposta va molt més enllà: un local amb interiorisme d'inspiració art déco, una cuina oberta integrada totalment a la sala i una preocupació declarada pel producte ecològic i de qualitat. En el seu cas no és xerrameca. Compten amb un hort propi al poble de Mont (Vall d'Aran), d'on és originària la família d'un dels socis, i setmanalment reben fruites i verdures. La carn també prové d'allà, i es nota.

L'experiència gastronòmica

Tot i que sempre està en evolució, l'estructura de la seva carta és senzilla i no massa extensa: per picar, peixos, carns i postres. Però la senzillesa aparent de la carta es transforma quan ens arriben a la taula plats elaborats i emplatats amb precisió i que respiren una clara preocupació per valorar l'essència del producte i jugar amb els contrastos de sabors.

Podem començar per l'ensalada russa amb maionesa d'alvocat, anguila fumada i freses de truita. Una versió de la clàssica ensalada russa que no només sorprèn pel seu color verd. Les tonalitats verdoses també s'apoderen de les cocotxes de lluç amb salsa de mongeta verda –procedent, com no, del seu hort- i pernil picat. Aquesta verdura repeteix a l'arròs melós amb escamarlà, que reguen amb una emulsió de mongeta verda escalivada i oli d'oliva. Dues propostes en què el mar i l'horta es donen la mà. 

Entre els plats de peix, és obligat provar el tartar de tonyina blue finn amb albergínia. L'acompanyen amb un pil pil de vaca vella, raifort fresc –amb aquesta potència que ens recorda al wasabi- i piparra, tot un frenesí de sabors intensos. Els fruits del mar també conviuen amb el corral en un plat l'èxit del qual depèn exclusivament de la màxima qualitat del producte: els ous fregits amb punta i espardenyes de Roses.

El xef també fa una picada d'ullet als seus orígens italians amb originals propostes que cisella a la perfecció. Com l'ostra a la carbonara, elaborada amb rovell d'ou, cansalada, formatge parmesà i pebre negre. “Res més, l'autèntica recepta italiana de la carbonara clàssica”, sentència Ungaro. O l'espatlla de xai de llet amb pesto de menta i gnocchi de pebrot del piquillo i d'albergínia.

Sovint prescindim de les postres però al Mediamanga seria un error fer-ho. Deixar una mica d'espai per al seu cheesecake de polpa de remolatxa i gerd, amb una presentació –el pastís es serveix dins d'una gran remolatxa fresca- i un sabor exquisits, és una bona decisió. La seva versió del lemon pie tampoc deixa indiferent: deliciosa i lleugera mousse de llimona banyada en merenga i acompanyada amb xocolata blanca. Un èxit.