La Bassa de Ventalló: un passadís a la felicitat

Ventalló és un bonic poble de l’Alt Empordà que té una petita joia amagada en els seus carrers. Bé, amagada per alguns, perquè són moltes les persones que des de fa anys coneixen el restaurant La Bassa i hi han passat vetllades inoblidables les nits d’estiu… És un espai màgic que fa 35 anys que funciona. Tots els que viuen o  estiuegen a Ventalló o al seu entorn, sigui gent gran o jove, tenen la seva petita història a La Bassa; fins i tot Terenci Moix i Rosa Maria Sardà hi anaven sovint a fer copes (o “de juerga”, com es deia abans).

El fet és que a La Bassa tot té un encant especial. Per arribar-hi, cal passar per un petit i estret passadís, una mena de túnel que al final et porta directament a la felicitat: un jardí extraordinari, aïllat del món, on sembla que el temps s’atura. Un espai envoltat d’heura amb petits racons íntims, amb una decoració cuidada fins al darrer detall, amb taules i cadires diferents, llumetes al capvespre i un cel ben clar, de l’Empordà.

El propietari de La Bassa és, des de fa poc més de tres mesos, Rico Ponti, qui ha pres el relleu a l’Agustí. En Rico era el restaurador de la U de Vilaür, el restaurant del Centre Cívic. Feia sis anys que hi estava al capdavant, amb una bona clientela i molt bona fama, però es va cansar de les limitacions pròpies d’un Centre Cívic, de no poder obrir els caps de setmana, dels horaris... Per això, quan l’anterior propietari de La Bassa va dir que plegava, en Rico va aprofitar l’oportunitat sense ni pensar-s’ho.

Des que es va posar al capdavant del restaurant, però, li ha donat un parell de voltes i ha fet uns quants canvis. Ara, a La Bassa s’hi ha muntat una barra de copes per fer un “after beach” o un còctel a mitja tarda. La filosofia és obrir una mica l’espai no només al poble  sinó a la comarca, perquè a la zona no hi ha massa llocs on fer una copa. Al capdavant del disseny dels còctels hi ha en Damià Mulà, assessor en còctels d’autor i l’Alícia Chamorro, bartender oficial.  L’oferta és variadíssima: des del còctels clàssics i d’aperitiu, fins a noves creacions d’autor. «La idea és allargar una mica el sopar, que la gent es pugui quedar a prendre una copa tranquil·lament», explica en Rico.

Grans influències gastronòmiques

L’altra volta que li ha donat a La Bassa aquest barceloní de naixement però alt empordanès d’adopció és a la cuina. Ell havia estat restaurador a l’Ametlla de Mar i a Vilaür, però en aquesta ocasió, ha decidit apostar per la seva gran amiga Meme, veneçolana de pares libanesos, amb una gran formació culinària i influències gastronòmiques extraordinàries. Entre tots dos han dissenyat una carta agosarada, molt saborosa, amb productes de proximitat i pensada per compartir.

Un dels plats estrella de La Bassa és el ceviche amb tres cítrics, una creació que rep felicitacions constants i que es fa amb peix de mercat. A La Bassa també es pot menjar  un magnífic bacallà à Brás. Rico explica que ell és un gran fan d’aquest plat típic portuguès: una mena de remenat amb una punteta d’all, ceba confitada, patates palla i ou. «És una aposta meva —explica Rico— i hi ha gent que ve només a menjar el bacallà à Brás. Té molt èxit!». Un altre dels plats sensacionals és el kibbe, que és un steak tartar a l’estil libanès. Amanida de burrata («tenim una burrata extraordinària»); un tataki de tonyina amb verduretes; bunyols de bacallà amb chutney de tomàquet, o un baba ganush (humus d’albergínia) són alguns dels plats més demanats, juntament amb propostes de tota la vida en les quals el producte de proximitat és el protagonista: anxoves de L’Escala, pernil ibèric amb coca de Camallera, musclos al vapor o el txuleton de vedella de Girona.

De postres, recuit de drap, lemon pie, trufes o gelats. «Tot ho fem aquí; tot està pensat i cuinat a La Bassa», afirma en Rico.

L’horari d’obertura és a partir de les 18 hores. Als migdies potser fa massa calor, però als vespres la temperatura és molt agradable. Igual que tot el personal, que et rep amb una càlida benvinguda. «Som un restaurant familiar, amb un tarannà empordanès: el més bonic d’aquesta feina són les relacions humanes, parlar amb la gent, fer que se senti a gust i faci una bona sobretaula...» Realment, La Bassa és un lloc que et convida a quedar-te!

Fotos: Martí Artalejo.