Casa Roura, modernisme proper

Casa Roura posseeix una de les millors relacions qualitat-preu de tot l’Estat. A més, l'edifici on s'ubica és d'una gran bellesa arquitectònica i permet gaudir d’una coberteria i cristalleria de primer ordre, un servei professional, una cuina de qualitat, tot en un entorn relaxat. Aquesta perfecta combinació va ser idea de Xavier Cañadas i Joan Manel Parra, propietaris del local.

En Xavier va voler que un edifici que tots els habitants de Canet consideren emocionalment seu, ho fos realment. Convertir-lo en quelcom proper al poble, que es pogués tocar amb els dits, i no un distant i luxós restaurant de carta prohibitiva. I ha funcionat. Encara diríem més: ha funcionat en temps difícils per a tothom.

Hem de recordar que Casa Roura va obrir les seves portes fa només cinc anys, quan es va iniciar la recessió econòmica. "Amb els peus a terra" Aquest “restaurant modernista” construït l’any 1892 ha fugit de la cuina minimalista, de grans filigranes, i ha optat per una elaboració tradicional amb molt bona matèria primera, sense renunciar a les noves tècniques als fogons. A Casa Roura podeu veure al plat des d’un entrecot portat directament de Nebraska, a un peix fresc de la llotja d’Arenys.

Nestor Castelvequi, un cuiner uruguaià amb més de 30 anys de veterania, es jacta que a la seva nevera només hi entren carns d’importació excepcionals, gambes, escamarlans vius o peix fresc de la zona. Aquest xef fuig de la confusió de gustos a la que moltes vegades ens porta la “nova cuina” i creu que el que s’ha de potenciar és el gust de la matèria primera, quan aquesta és de primera divisió.

Es fa estrany sentir parlar als nous cuiners de la contundència en els plats. Quelcom que tothom diria que s’allunya de la cuina d’autor. Nestor és clar: el comensal ha de tenir a taula una quantitat de menjar que el deixi satisfet. “Estem provant de fer una cuina amb denominació d’origen, és a dir, buscar el millor allà on es trobi. També treballem amb la cuina micològica, amb una varietat de bolets molt de temporada, amb un hort amb un sistema de rec especial sense contaminants i portem cultius ecològics a un 80% dels nostres plats”.

Castelvequi és un mag dels arrossos –per suposat els rissottos– i del bacallà. De fet es diria que els plats més característics i demanats del local són el Bacallà a la mel i l’Arròs amb llamàntol, tot i que ells insisteixen a dir que no són especialitats, ja que tots els plats que ofereixen tenen el mateix nivell de “cura” a la cuina.

Un saló per a un client Un equip de 12 persones es mou com un exèrcit de formigues pels vuit menjadors dirigits per Álvaro Roquer. Cadascun d’ells s’ha anat ubicant en el que foren diferents habitacions de la casa modernista. Ofereixen una decoració i característiques variades. Saló Vermell, Goshliar, Parra... El Xavier ens va detallant el nom de les sales fins arribar al Saló Ruiz. 

En preguntar-li pel motiu de batejar l’estança amb aquest nom ens diu una cosa que no havíem sentit mai. “Hem dedicat un saló a un bon client del restaurant”. Tan singular característica ens permet fer-nos una idea de com d’avesada està Casa Roura als seus comensals més fidels. Tot un detall. Si no n’hi havia prou, aquest edifici modernista de finals del segle XIX, també dóna cabuda als joves, o a grups que només volen gaudir d’un moment de relaxament.

Per tal d’aconseguir-ho, es va ubicar als seus jardins un chill-out o carpa on es poden celebrar reunions sense cap necessitat de seure a taula. Muntar un restaurant en una casa modernista patrimoni cultural ha fet que la remodelació fos quelcom més complicat que en d’altres indrets, ja que les autoritats exigeixen que es mantingui un ordre decoratiu i d’equipament que no trenqui amb l’essència de l’obra de l’arquitecte Domènech i Montaner. Un petit exemple del que volem dir el veiem en el seu saló principal, on no s’ha permès la ubicació d’endolls o regateres. Tot i que algú podria dir que parlar de preus no està gaire ben vist quan toquem cuina d’alt nivell, en aquest cas és ben justificat per la seva singularitat.

Text de Moisés Peñalver