Hotel Lotus, creativitat i senzillesa a la taula

Un entorn amb encant envolta l’Hotel Lotus. Els carrers respiren tranquil·litat als migdies. En creuar la porta, tot són colors. Les parets són plenes de quadres d’artistes de Vilanova i la Geltrú. Són una picada d’ullet als orígens del negoci. “L’inici de la nostra activitat es remunta a un altre restaurant a Vilanova i la Geltrú, actiu des de fa 15 anys. Es diu Lotus. Hi vam treballar durant una dècada. La nostra mare és de Falset i vam decidir obrir-ne un altre aquí. El concepte, però, és totalment diferent, tot i que molts plats van néixer a Vilanova”, resumeix Ivan Lanaspa. Ell i els seus germans Lluís i Anton, juntament amb Òscar Belmonte, són socis i gestionen el negoci.

L’Anton –format com a cuiner–, i l’Òscar acostumen a ser a la cuina, tenen vocació i inquietuds culinàries. L’Òscar era farmacèutic i en Lluís, professor d’Economia de secundària. Els dies de més activitat hi ha prop de sis persones entre cuina i sala. Persones com la Bea Serna, per exemple, són a la sala i a la recepció.

Treure partit de la història

L’antiguitat de l’edifici ha estat respectada, en certa manera. L’edifici havia estat deshabitat durant 50 anys. Va ser un forn i moltes portes antigues formen part del mobiliari del restaurant en l’actualitat. Les taules, per exemple. A la planta baixa hi ha el forn de pa i es conserva prou bé. La dinamització d’activitats també forma part de l’agenda. A l’Hotel Lotus s’hi han fet tastos de vins, maridatges, activitats culturals i showcookings, tant a la terrassa com a la sala.

“Pensem que hotel i restaurant es complementen molt bé. Hem viscut moltes coses i après molt del tracte al client i a les empreses. Les xarxes socials també les considerem molt importants. Hi ha una part de formació autodidacta també clau. Som oberts des de 2014, i el que potser ens diferencia de la resta és que vam voler crear un espai elegant, però alhora informal, amb un tiquet assequible”, continua. Per persona, de fet, pot oscil·lar entre els 15 i els 30 euros, depenent de la selecció de vins.

Portar un hotel

L’aprenentatge de com portar un hotel ha estat continu i l’equip humà ha estat a l’alçada, sempre procliu a la innovació i atent a les necessitats de turistes autòctons i estrangers: tenen un 60% d’estatal, sobretot de Catalunya, i un 40% d’estranger, “molts suecs i americans”, especifica. Cadascuna de les habitacions té un aire especial, els espais estan molt ben aprofitats, amb personalitat. Hi ha quatre estils diferenciats repartits en nou habitacions. “El nostre públic comprèn els 30 i els 50 anys. La majoria ve pel tema del vi. Absorbim molts clients de l’hotel”, manifesta.

En aquest sentit, els horaris van una mica en funció de l’activitat de l’hotel. Tanquen  al migdia, només obren a la nit i no fan menús. La cuina està oberta de les 8 a les 11 hores del matí i el bar a partir de les 17 hores de la tarda i fins a la 1 de la matinada.

La gent del poble també ha acollit molt bé el restaurant. Tenen un públic fidel, atent a les novetats culinàries, especificades a cadascuna de les pissarres acolorides de les parets. “Potser a l’hivern inclourem menús, perquè hi ha demanda”, manifesta Ivan Lanaspa.

La oferta culinària

Pel que fa la carta, l’Hotel Lotus inclou plats senzills com ara amanides –com la de xocolata amb enciam, formatge parmesà i vinagreta balsàmica–, carpaccios i torrades. També assortiments amb productes de qualitat com formatges i embotits. Recentment, han ampliat el ventall d’elaboracions amb carns i pop la graella, timbals i diversos pinxos. El plat fort, però, és sens dubte l’apartat de suggeriments, que va canviant segons la temporada i la inquietud que es respira a la cuina. Tenen un plat anomenat ‘Trident’, per exemple, que respon a les noves tendències veganes i que està triomfant molt entre els comensals.

“També hi ha la Torrada Gegant, que no apareix a la carta, amb pollastre arrebossat, albergínia escalivada, mostassa, mel, xampinyons i ceba. És un plat únic”, descriu. I com aquest hi ha una pila més. El xai de kilòmetre zero amb acompanyament de patata al caliu, escalivada i fesols és imperdible, ideal per a qualsevol estació. A la secció d’amanides no es pot obviar aquella que du el nom del propi hotel. “És clàssica, però el formatge de cabra enamora”, apunta.

Els carpaccios, tant salats com dolços, també són d’allò més recurrents a la oferta culinària de l’Hotel Lotus. Són molt populars el de tonyina i el de bacallà. Pel que fa a la carta de vins, és d’allò més àmplia i dinàmica. Les referències són de la D.O. Montsant i de la D.O.Q. Priorat. “Coneixem molt bé els cellers i treballem molt amb ells. De fet, recomanem fer-hi visites a molts dels nostres hostes”, aporta Ivan Lanaspa.

I arriba el punt dolç! Les postres a l’Hotel Lotus són casolanes i agraden molt. Unes opcions exitoses són el pastís de pastanaga, el de formatge i el de xocolata. Per a aquells que prefereixen quelcom més lleuger, el carpaccio de pinya amb gelat de coco o el iogurt artesà de cabra amb fruits secs i mel, de Colldejou, són també alternatives per apuntar-se.

El moment del tast

L’apartat de suggeriments de l’Hotel Lotus havia d’analitzar-se amb exemples. Per això, comencem el nostre tast culinari amb un parell de plats obligatoris: el ‘Trident’ i l’amanida de figues, com a plat de temporada. La primera opció és d’allò més saludable: amb hummus (crema de puré de cigrons), baba ganoush (pasta de puré d’albergínia) i tapenade (pasta d’olives amb tàperes, anxoves i oli d’oliva), acompanyat amb crudités i pa de pita. Sens dubte, fa obrir la gana i ofereix moltes possibilitats quan es barreja la selecció de pans i salses, d’allò més lleugeres.

Ambdós plats combinen bé. Cal parlar de l’amanida: Resultat d’una barreja d’enciams, figues, cruixents de pernil, formatge Feta, vinagreta balsàmica i fruits secs. Esdevé tot un homenatge als productes de la terra. Les avellanes són de la Cooperativa del municipi, com també les nous i l’ametlla. “La vinagreta, la llimona, l’oli i els fruits secs aporten cert contrast al paladar. El cruixent de pernil és l’encarregat de donar-li el punt fresc a l’amanida”, indica.

No podia mancar a la selecció una bona torrada d’escalivada amb carpaccio de bacallà i olivada en pa de vidre. Fa tres anys que està inclosa a la carta, és el més semblant a una escalivada clàssica catalana. “En comptes d’anxova, posem el carpaccio de bacallà. Ens sembla que combina bé i canvia l’estil més clàssic de la torrada”, descriu.

Per tancar el cercle, concloem l’àpat amb un entrecot de vedella de 350 grams a la graella amb acompanyament. Un tomacó de la zona, patates de Prades i fesols amb all i julivert complementen molt bé un exemplar de vedella de proximitat, comprat a la carnisseria del mateix carrer: a la Xarcuteria Llorens. Una aposta segura.

Volem acabar per la via més lleugera i digestiva. Per això, optem pel carpaccio de pinya amb gelat de coco. Elegant i fàcil de menjar.