El passadís d'en Pep: directe de la llotja al plat

La restauració s'ha convertit en un negoci nòmada. Però per sort, alguns restaurants històrics han aconseguit fer-se amb una clientela fidel que els ha permès sumar anys, dècades fins i tot, sense moure del lloc. I només una minoria ha pogut arribar a la trentena amb una clientela habitual tan selecta com Bono (U2), Woody Allen, el desaparegut Camilo José Cela, Fernando Trueba, Javier Bardem o Richard Gere, entre d'altres

El passadís d’en Pep, el restaurant del Joan Manubens, amagat a un carreró de Ciutat Vella (Barcelona) enlluerna el client amb només creuar el llindar de la porta. En Joan disposa d'una autèntica col·lecció d'art, amb peces dels artistes que un dia van ser clients i amics com Miquel Barceló, Frederic Amat, Robert Llimós i fins i tots dos retrats que li va fer Antoni Tàpies pel dia del seu aniversri. Art entre fogons que couen una de les millors propostes gastronòmiques de la capital catalana.

Sobretot perquè tothom es pot sentir igual d'especial al seu menjador. "Ofereixo peix i marisc de primera qualitat", diu Manubens que treballa directament amb les llotges del Port de la Selva, Vilanova, etc. i sense carta ni cartell a la porta. “Jo sempre ofereixo set o vuit entrants i després la gent tria un segon que, de vegades, depèn del producte de temporada”. Només Woody Allen compte amb un privilegi a l'abast només de la família de Manubens: unes croquetes que no ofereix a la carta però que el cineasta demana cada cop que es deixa caure pel restaurant des de que el Joan les hi va donar a tastar.

Menjar és un dels grans plaers de la vida, per això ell fuig de l'experimentació i ofereix als seus comensals sabors autèntics amb total naturalitat. I només els exigeix una cosa: gaudir sense presses.