Casa Angela, tapes i paelles de debò a la Sagrada Família

En una zona en què manen les grans cadenes de menjar fast food i certs negocis amb una oferta gastronòmica una mica deficient, Manel Forés, el responsable de Casa Angela, s'ha proposat recuperar el bar de tapes de tota la vida. “El bar de barri amb tapes ben fetes”, diu. El seu objectiu, ja avancem, està més que aconseguit. “Volem ser honestos i reconquistar els veïns, la gent de Barcelona que ja no trepitjava aquesta zona pel fet de ser massa turística”, afegeix.

Després de dos anys de batalla, competint amb la pressió feroç dels gegants internacionals del menjar, van aconseguir aquest local –millor dit, aquests locals– davant de la plaça de la Sagrada Família, a molt pocs metres de l'icònic edifici de Gaudí. La família propietària, que portava més de trenta anys comandant aquest bar, va preferir apostar pel projecte de Forés abans que donar-li pas a un altre Starbucks (o similar). Per això, en agraïment, li van posar a l'establiment el nom de Casa Angela, tot un homenatge a la cuinera i matriarca de la família.

Dos en un

Casa Angela es presenta doncs com un local “dividit en dos locals que es connecten pel carrer”, explica Forés. El primer, identificat amb un cartell de color ataronjat, conserva la seva barra original per respectar la solera i el carisma del lloc, i ofereix aquestes tapes amb sabors d'abans. El segon, amb el seu cartell verd mar, aposta per les paelles i per un interiorisme d'aire vintage. Entre els dos, només hi ha un parell de portals de distància.

De la barra del primer local en surten tapes clàssiques com les braves, que acompanyen amb maionesa i una salsa de chipotle; les croquetes casolanes –com tot el que s'elabora a Casa Angela–, de galta de porc, de bolets, de pernil o de calamarsets en la seva tinta; els bunyols de bacallà –súper saborosos–; l'ensalada russa, clàssica i amb pèsols; o les gambes amb allada, amb el seu toc de bitxo.

A la cuina del segon local, el xef Steve Molina prepara unes paelles que res han d'envejar a les que se serveixen en els restaurants a peu de mar. Utilitzen arròs del Delta de l'Ebre i les preparen molt finetes, amb el seu indispensable “socarrat”. L'arròs Campero, amb botifarra de Calaf i espàrrecs verds, és un dels més especials. També es pot triar l'Ibèric, amb costelles de porc ibèric, botifarra negra i bolets; o el Mariner, amb calamar, cloïsses, gamba i carxofa. Si es demanen per endur-se, el xef les prepararà amb la mateixa cura i dedicació.

Per als que no vulguin tapes ni paella, hi ha plats com el deliciós caneló Casa Angela, amb carn de vedella, xai i foie; la presa ibèrica a la graella amb el seu chimichurri especial; o les cloïsses a la marinera. Tot i que els dos locals estiguin separats per uns metres i la seva oferta estigui aparentment diferenciada, la realitat és que la carta és compartida. Així que és igual on ens asseguem, podrem degustar tapes i paelles en els dos locals, fins i tot a la seva assolellada terrassa amb vistes a la Sagrada Família. Al final, la proposta és la mateixa: recuperar plats clàssics, utilitzar matèria primera de qualitat i cuidar les elaboracions, sense buscar excentricitats. Una alenada d'aire fresc per a una zona una mica contaminada, gastronòmicament parlant.