Bodega Raspall: més de 100 tapes per prendre amb una canya

Cansats de pagar molt per menjar poc i malament, Peque Simon, Xavier Molina i Gastó Francès van decidir associar-se per obrir Bodega Raspall, el local que com a veïns del barri de Gràcia de Barcelona sempre havien pensat que havia d’existir. "Tapes ben fetes a un preu raonable", resumeix Gastó dos anys després de la seva obertura.

Rescaten la fórmula tan comú en d’altres parts de la Península: tapa més canya, dos euros. Aquí mana la pissarra que presideix l'entrada. Escrites amb guix, s'ofereixen una vintena de tapes que varien diàriament. I n'han comptabilitzat més d'un centenar! A la Bodega Raspall tant es pot tirar pels clàssics com tastar receptes pròpies del local, propostes veggies o de cullera. Tot hi cap en aquest local amb aire mediterrani.

Decorat amb els ulls experts del director de fotografia Pere Pueyo, aquest petit i acollidor celler està presidit, com no pot ser d'una altra manera, per una llarguíssima barra de marbre blanc. Les bigues blaves del sostre i el tub de coure per il·luminar el local amb autèntiques boies de pesca penjant, fan la resta. Dins el local, sempre ple de gom a gom, també es pot optar per seure en algunes taules altes, a més de barres distribuïdes aquí i allà.

La ubicació, en una placeta típicament de Gràcia, és - gairebé - immillorable, i un cartell lluminós fet a base d'ampolles de vidre il·luminades convida a endinsar-se en aquest paradís de la tapa. La Bodega Raspall ja compta amb una clientela fidel i entregada, que va a fotografiar la pissarra amb el mòbil per triar la seva comanda, entre rialles i bon ambient. I no us estranyi que aquí les tapes es comptin a partir dels gargots que escriuen els cambrers a la barra: així no perdem el compte.

Gastronomia feta tapa

A més de l'ensaladilla russa, les torradetes amb guacamole i l'hummus, el pica-pica passa també per plats amb un toc gastro, com són el tataki de tonyina, el pintxo de bacallà amb allioli, el taco de guacamole amb pico de gallo o la truita de patata i ceba. Per als carnívors, piruleta de vedella eco amb bacó o de carn a la brasa amb chimichurri, ou de guatlla amb xistorra o la mini burguer amb guarnició. Falàlfel, taboulé i amanida tèbia amb formatge de cabra, per als que prefereixen una opció més lleugera.

A la Bodega Raspall, que ja ha quedat clar que no és un celler convencional, un es troba amb grates sorpreses del dia, com poden ser uns musclos, unes navalles a la planxa o uns calamarcets amb ceba confitada. El mercat mana, així que el producte fresc i de qualitat està assegurat.

Entre els imperdibles del local hi ha un dels seus guisats estrella: el pollastre a l'africana. També les seves mandonguilles amb arròs basmati saltejat i la seva croqueta yakitori té adeptes. I alerta perquè hi ha dies que fins i tot serveixen fideuà com una tapa més.

I no serà per ofertes: a la pissarra s'anuncien packs per a tots els gustos: tapes amb refrescos, aigua amb gas, vermut casolà, cervesa sense gluten, copa de vi o ampolla de cava, i fins i tot mojitos i gintònics ... no hi ha excusa per no anar de tapes.