/ <p>d&#039;autor</p>

Un a vegades es fa preguntes que potser no vénen al cas o, potser, siguin d'allò més pertinents. La pregunta m'assalta a El Informal de Marc Gascons, ¿serà aquesta la cuina catalana del futur? M’assalta aquí i en d'altres cases - la de Sergi de Meià, a l’Hisop d'Oriol Ivern- i encara que podria sorgir en molts altres restaurants, aquests tenen, per a mi, un accent especial malgrat ser ben diferents.

Una talaia al mar i a un dels barris més vitals de Barcelona, des d'un edifici que va acollir el primer estudi de Picasso. Aquest és el punt de partida del The Serras, amb una oferta gastronòmica desenfadada però al més alt nivell, a Informal by Marc Gascons.

Producte del dia i vingut del Japó. Aquest és el secret de l'èxit de Nectari, el restaurant barceloní comandat pel xef Jordi Esteve que conserva una estrella Michelin des de 2012.

Treballar en equip pot ser de vegades dificultós. No obstant això, segons va dir Georges Auguste Escoffier, cuiner, restaurador i escriptor culinari francès, els mètodes de la cuina han canviat i cada vegada els diferents rols estan més establerts. D'aquí les unitats de cuina que també va popularitzar Ferran Adrià. Així que si a la passió i la disciplina li afegim un equip amb la mateixa filosofia i les ganes de sumar el millor de cadascun, trobem la millor fórmula.

València és una de les ciutats espanyoles amb major nombre d'edificis modernistes i el Mercat de Colom, amb clares influències estètiques d'Antoni Gaudí, és un dels més emblemàtics. La seva privilegiada ubicació, en una de les zones amb major activitat comercial de la ciutat, unida a la recent obertura de restaurants exclusius i diferents espais gurmet, han convertit aquesta catedral del modernisme valencià en tot un referent gastronòmic i en pol d'atracció d'aquells que busquen una oferta cosmopolita i de qualitat.

El restaurant Amador és un d'aquests "racons secrets" que tota ciutat vol tenir i, per descomptat, ingredients no li falten.

Quan entres per primera vegada a La Salita és fàcil reconèixer els gairebé 9 anys de bagatge del local. S’identifica a la perfecció la idea que els seus propietaris, Begoña Rodrigo i la seva parella Jorne Buurmeijer, li van voler imprimir des d’un primer moment i que no és altra que donar als clients la mateixa sensació de comoditat que els oferiria la saleta de casa, fins a tal punt que desitgessin treure les sabates. D’aquí el nom escollit.

Visitem RiFF, un selecte restaurant situat al centre de València que segueix mantenint un any més la seva merescuda estrella Michelin. El mèrit d’aquest guardó recau en el seu xef i propietari Bernd H. Knöller qui va néixer a la regió de la Selva Negra alemanya una nit del 19 de març, coincidint amb la festivitat en què els valencians cremen les seves falles.

La Costa Brava està plena d’indrets magnífics, de racons encisadors, de talaies amb vistes privilegiades, d’edificacions medievals que encara es conserven com a testimonis de la nostra història... Però hi ha un petit grapat de llocs que reuneixen en sí mateixos totes les condicions esmentades per convertir-se en espais sublims.

Nous conceptes. Des de temps immemorials la Humanitat ha avançat sempre amb l'aparició d'idees noves, innovadores, amb conceptes que obren noves vies. Això ocorre en tots els camps, des de la ciència fins a l'oci, des de l'esport fins a la cuina. Darrere de cada nou concepte hi ha una persona o persones que l’han creat, que l’impulsen. Carles Tejedor és, indubtablement, un creador de nous conceptes.

En ple cor de Logronyo, a l'abric de la façana principal de la Concatedral La Redonda, es troba Marinée, un restaurant singular que potser per casualitat o potser per la força del destí ha vingut a assentar-se a la Plaça del Mercat.

L’hotel Fonda España té més de 150 anys d’història i des de la seva inauguració fins a l’actualidad ha viscut diferents reformes i rehabilitacions. La primera va ser l’any 1898, 40 anys després d’obrir les seves portes a Barcelona.