/ <p>restaurants barcelona</p>

Els orígens d'aquest restaurant, avui convertit en un dels locals de referència pel que fa al bon menjar a la zona de Sant Gervasi, es remunten a 1969. En aquell any Manuel Varela, natural de la província d’Ourense, curiosament l'única de les províncies gallegues que no té mar, inaugura al costat de la seva esposa Mayte Gago el Restaurant Marisquería la Xarxa que, uns anys més tard, es va traslladar a l'actual emplaçament de Casa Varela.

La una del migdia, una parella oriental i un grup d'italians contemplen bocabadats des dels seus tamborets l'espectacle més apetitós quan un es disposa a “picar alguna cosa”: com tallen el pernil de gla a mà amb aquest estil inconfusible que ha fet famós aquest producte internacionalment.Sobre la taula tenen ja unes canyes, olives farcides manualment d'anxova i unes racions de braves i croquetes que capten l'atenció dels passejants. Senyors, això sí que és un vermut!

Oblida't del fast food, de l'olor a fregit, de les hordes de guiris i dels ingredients congelats. Al costat de la plaça Reial de Barcelona, un dels punts més bells i turístics de la ciutat, hi ha per fi un restaurant on es recupera el bon ofici a la cuina, amb productes de qualitat, un tracte proper i un ambient acollidor.

Jordi Herrera, xef del restaurant amb estrella Michelin Manairó, comparteix amb Gastronosfera la recepta de Verat marinat i llenguado a la meunier.

Les ciutats sempre amaguen secrets. Est és el cas de la plaça Sant Felip Neri, a poques passes de la Catedral de Barcelona, que acull l'Hotel Neri. Es tracta de l'únic Relais & Châteaux de Barcelona, un lloc sofisticat on ofereixen, per al nostre paladar, llepolies sense parangó.

És possible fer una gastronomia conceptualment ambiciosa i en petit format, però anant més enllà de la simple adoració pel producte? El respecte cec a la matèria primera semblava fins ara el camí dels establiments en la franja més accessible de preu per a certificar el bon fer i el coneixement del passat.

Una oferta gastronòmica on les tapes i el producte de temporada i de proximitat volen ser el refugi de qualitat a bon preu al centre de Barcelona.

Els qui s'apropin per primera vegada a la Biblioteca Gourmande és molt possible que abans de conèixer-la es preguntin: per què anomenar biblioteca a una casa de menjars? La resposta, quan ens la expliquen, és totalment lògica. Si en una biblioteca es col·leccionen i guarden llibres per tal de compartir amb els lectors el goig de la seva lectura, en un restaurant es fa pràcticament el mateix amb les receptes de sempre, que s'atresoren i preparen per gaudir els seus meravellosos sabors amb els comensals.

M’atreviria a afirmar que pocs productes han mostrat tal capacitat de resistència en les preferències gastronòmiques del país com el bacallà. Considerat aliment de pobres durant dècades, reubicat gairebé com a menja de luxe en els darrers temps, el bacallà sembla no envellir mai.

Afortunadament, cada cert temps neix a Barcelona algun establiment que fuig dels estereotips pel que fa a “locals moderns” i que, en canvi, aposta per la recuperació de llocs emblemàtics i amb història. El Restaurant Cerveseria Artesans n’és un bon exemple. Està situat en un local construït al segle XIII, prop de l'església de Santa Maria del Mar, quan el Mediterrani arribava fins al que avui dia és el carrer Bonaire, on els pescadors solien avarar les seves barques.

Si un dels elements fonamentals de la moderna cuina d'autor és l'actualització de les receptes “de tota la vida”, per què no pot aplicar-se el mateix concepte a les clàssiques bodegues? Amb aquesta idea, dos empresaris de la restauració barcelonina, Joan Carles Ninou (El Xampanyet) i José Varela (Casa Varela, El Roser, La Taverna del Born) han unit esforços i il·lusions per engegar la Bodega La Puntual.

Des de fa ben poc, un parell de mesos, un tros de Donostia es troba a Barcelona. Parlo de Zeruko, que des de 1982 aporta novetat a la part vella de la capital guipuscoana.