La pizza va néixer a Nàpols. I des d'allà es va estendre a la resta d'Itàlia i després al món, fins a convertir-se en una de les elaboracions més populars a tot el planeta. Cal diferenciar entre la genuïna napolitana, de massa gruixuda i esponjosa com la d'un bon pa, amb la vora realçada un parell de centímetres, lleugerament daurat, i la romana, que es prepara també a tot el nord del país, que té una massa molt fina i cruixent.
/ Pizzer (pizzaiolo)
La pizza napolitana acaba de ser declarada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Més que el producte en si, allò que es reconeix és el treball dels 'pizzaioli', aquests professionals que des de fa més de dos-cents anys elaboren les masses, les fan girar a l'aire de forma espectacular i després afegeixen els ingredients abans d'introduir-les en forns de llenya per cuinar-les. Efectivament la pizza va néixer a Nàpols.