Les torradetes de Santa Teresa perfectes: com fer-les bé i per què són tradició
Les torradetes de Santa Teresa són una d’aquelles postres que semblen senzilles i que, tanmateix, tenen més trucs dels que sembla. Un pa inadequat, la llet massa calenta, l’oli sense prou temperatura o les presses per menjar-se-les acabades de fer: qualsevol d’aquests errors arruïna el resultat. Però quan surten bé, poques coses les superen.
Una història d’aprofitament que ve de lluny
La torradeta de Santa Teresa va néixer com a recepta d’aprofitament: pa dur aprofitat amb llet, ou i oli. La primera referència a una preparació similar data dels segles iv o v, al receptari romà d’Apici, on surt una llesca de pa submergida en llet amb el nom d’aliter dulcia (‘un altre plat dolç’), sense esmentar encara l’ou.
Aquest ingredient arriba al segle xiv, a Le Viandier de Taillevent, amb les anomenades tostées dorées (‘torrades daurades’): pa en llet, arrebossat amb rovell d’ou, fregit i empolsat amb sucre. A Espanya, el poeta i músic Juan de la Encina fa servir el terme torreja en una nadala del segle xv i recomana el consumir-ne a les dones que acaben de donar a llum. El 1607, el cuiner Domingo Hernández de Maceras la documenta al seu Libro de Cozina amb sucre i canyella, i fa servir la paraula torrija tal com la coneixem avui.
El seu vincle amb la Setmana Santa no sempre va ser tan estret. Al segle xx, les torrades de Santa Teresa eren una tapa habitual als bars de Madrid, servides amb un got de vi. L’associació amb la Quaresma té una lògica d’aprofitament: els dies que no es podia menjar carn, el pa sobrava, i calia donar-li sortida. Avui passa el contrari: comprem el pa expressament per fer-ne.
El pa: l’ingredient més important
El pa és la base d’aquesta recepta i el factor que determina més el resultat final. Aquestes són les opcions més habituals:
Pa de barra del dia anterior (o de dos dies): el clàssic. Ha de ser de molla densa i crosta ferma, de farina de blat blanca. El pa integral en canvia completament el sabor i la textura.
Pa especial per a torradetes de Santa Teresa: disponible en fleques i alguns supermercats, té una molla compacta que reté bé el líquid sense desmuntar-se.
Pa de brioix: l’opció que trien molts restaurants. Aporta més melositat i una textura més esponjosa, tot i que també multiplica les calories.
Pa de llet o brioix suís: absorbeix la llet amb facilitat i dona un resultat molt tendre.
En qualsevol cas, el gruix de la llesca és clau: entre 2 i 3 cm, prou perquè absorbeixi bé la llet sense trencar-se en manipular-la.
La llet infusionada: el secret del sabor
La llet s’ha d’aromatitzar abans d’amarar-hi el pa. La combinació clàssica és un canonet de canyella, pela de llimona i sucre, tot i que també funciona molt bé amb pela de taronja o una beina de vainilla. És fonamental escalfar la llet amb les aromes fins que gairebé arrenqui el bull, apagar el foc, tapar-ho i deixar-la infusionar fins que es refredi del tot. Si es pot preparar la nit abans, millor que millor: les aromes s’intensifiquen amb el temps. Una llet calenta estova massa el pa i en dificulta el maneig.
Com podem evitar que les torradetes quedin olioses
Aquest és el problema més freqüent, i té solució. L’oli ha d’estar ben calent, abans d’afegir-hi les llesques; si no, el pa l’absorbeix, en lloc de fregir-se. Es recomana fer servir oli d’oliva suau (no pas verge extra, perquè el gust es faria massa present) i no sobrecarregar la paella, perquè la temperatura no s’abaixi. Un cop fregides, col·loqueu-les sobre paper absorbent i deixeu-les reposar abans de menjar-vos-les.
Mel o sucre: una qüestió de preferència
L’acabat més estès és el sucre amb canyella en pols, afegit en fred sobre la torradeta fregida. La versió amb mel requereix un almívar lleuger (mel diluïda en aigua calenta) en el qual es banyen les llesques, i dona un resultat més melós. Algunes receptes de restaurant fan servir sucre caramel·litzat amb bufador, que hi afegeix un punt cruixent molt interessant.
Recepta clàssica de torradetes de Santa Teresa
Ingredients (per a unes 10 torradetes):
- 1 barra de pa de dos o tres dies
- 1 l de llet sencera
- 4 ous
- 200 g de sucre
- La pela de ½ llimona
- 1 canonet de canyella
- 1 beina de vainilla
- Oli d’oliva suau
- Sucre amb canyella en pols, per acabar
Elaboració:
Escalfeu la llet en un cassó amb el sucre, la pela de llimona, la canyella i la vainilla. Quan arrenqui el bull, apagueu el foc, tapeu-ho i deixeu infusionar la llet fins que es refredi del tot. Coleu-la i reserveu-la.
Talleu el pa a llesques d’uns dos dits de gruix. Bateu els ous fins que escumin lleugerament i afegiu-hi dues o tres cullerades de llet infusionada.
Amareu les llesques de pa en la llet, pels dos costats, passeu-les per l’ou batut i fregiu-les en oli abundant i ben calent, fins que estiguin daurades pels dos costats. Escorreu-les sobre paper absorbent i deixeu-les refredar a temperatura ambient; d’empolseu-les amb sucre i canyella.
Torradetes de Santa Teresa al forn: menys oli i un bon resultat
Per als qui prefereixin evitar els fregits, el forn és una alternativa sòlida. El procés de remull i arrebossat en ou és el mateix. Col·loqueu les llesques sobre una safata folrada amb paper de forn, escalfeu el forn a 200 °C i enforneu-les 20 minuts; gireu-les als 10 minuts, perquè es daurin igual. Per compensar la menor sucositat respecte a les fregides, les podeu banyar en un almívar lleuger (aigua i sucre a parts iguals, aromatitzat amb canyella o pela de cítric) només treure-les del forn.
Torradetes de Santa Teresa en fregidora d’aire: l’opció més pràctica
La fregidora d’aire s’ha convertit en el mètode favorit dels que volen menys oli i menys temps davant dels fogons. El resultat és una mica més sec que el del fregit tradicional, però, controlant bé el temp, queda una torradeta sucosa i daurada. Folreu la cistella amb paper de forn lleugerament oliat, col·loqueu-hi les llesques sense que es toquin i programeu-ho a 200 °C, 10 minuts; gireu-les als 7 minuts. Empolseu-les amb sucre i canyella quan les tragueu.
Variants de torradeta de Santa Teresa que val la pena conèixer
Torradetes de Santa Teresa de vi negre: prepareu una infusió amb 750 ml de vi negre, un got i mig d’aigua, pela de taronja, 300 g de sucre i un canonet de canyella. Feu que arrenqui el bull cinc minuts, apagueu el foc i deixeu-ho reposar tapat tota la nit. L’endemà, coleu-ho feu-ho servir de líquid de remull, en lloc de la llet. Tenen l’avantatge que aguanten més dies en bon estat.
Torradetes de Santa Teresa d’orxata: substituïu la llet per orxata i fregiu les torradetes en oli de gira-sol (més neutre), per no competir amb el gust de les xufles. L’acabat amb canyella i sucre és el mateix.
Torradetes de Santa Teresa de xocolata: prepareu-les com les clàssiques i, un cop fredes, cobriu-les amb xocolata negra fosa.
Torradetes de Santa Teresa salades de pernil ibèric: una versió que s’allunya del dolç però funciona sorprenentment bé. Amareu pa amb tomàquet triturat colat, torreu-lo en una paella, pels dos costats, i remateu-ho amb ruca amanida amb oli d’oliva verge extra i vinagre de xerès, i llesques de pernil ibèric.
Torradetes de Santa Teresa veganes: substituïu la llet de vaca per beguda de soja o una altra beguda vegetal, i l’ou per farina de cigró o de soja dissolta amb aigua. El resultat no és idèntic a l’original, però és una aproximació raonablement satisfactòria.
Quant duren les torradetes de Santa Teresa i com es poden conservar
Les torradetes de Santa Teresa aguanten bé a la nevera dos o tres dies, en un recipient hermètic. Les de vi resisteixen una mica més. Per escalfar-les, el forn a temperatura alta uns minuts és més bona opció que el microones, que tendeix a deixar-les gomoses. Un rajolí de llet per sobre abans d’escalfar-les ajuda a recuperar-ne la melositat.
