'Torrijas': com fer-les i per què són tradició

Comparable amb la torrada francesa, la torrija és un dolç tradicional espanyol que porta moltíssims anys arrelat en el nostre receptari. Consisteix, bàsicament, en una llesca de pa dur, la qual es mulla en llet (o vi, en una varietat cada cop més extesa), s'arrebossa en ou i es fregeix en una paella amb oli. S'endolça amb mel o sucre, a més d'un toc final de canyella per donar-li el seu característic aroma.

Una mica d'història

Tal com comentàvem anteriorment, la primera referència a aquest producte gastronòmic ronda els segles IV i V, en un receptari obra d'Apicio. Allà es menciona que s'ha de submergir la llesca en llet i l'anomenava aliter dulcia (un altre plat dolç).

El primer cop que es va mencionar l'ou va ser durant el segle XIV, al receptari Le Viandier de Taillevent, amb el nom tostées dorées ('torrades daurades'). La llesca de pa, banyada en llet, es recobria en rovell d'ou i es fregia per, posteriorment, empolvorar amb sucre.

La torrija, tal com la coneixem, apareix documentada a partir del segle XV per Juan del Encina, qui utilitza el terme 'torreja' en una nadala. L'any 1607 el cuiner Domingo Hernández de Maceras deixa documentat al seu llibre Libro de Cozina la torrada endolçada amb sucre i canyella, utilitzant ja la paraula torrija.

Consells abans d'aventurar-se a preparar torrijas

-    El pa ha de ser blanc i dur, de 2 o 3 dies. A més a més, la llesca hauria de ser gruixuda per tal que absorbeixi la màxima quantitat de llet. Un pa integram canviaria completament el seu sabir, per la qual cosa s'aconsella que sigui de farina de blat.
-    La llet, preferiblement sencera. Tot i que no varia molt fer-la amb llet semidesnatada o sencera, sempre es recomana utilitzar la segona perquè infusioni millor i agafi el màxim sabor.
-    Abans de fregir, assegurar-se que l'oli és ben calent, i utilitzar un bon oli d'oliva suau, és clar. És important també fer servir paper absorbent per retirar l'excés d'oli i evitar que el producte final sigui molt greixós.
-    Esperar. No s'ha de menjar la torrija acabada de fer, s'ha d'esperar a que refredi. Es pot combinar amb gelat, llet merengada, xocolata fosa... Deixa volar la teva imaginació!

Cal recordar també que, tot i que deliciosa, es tracta d'una bomba calòrica que s'ha de consumir amb molta moderació. Compartim una recepta senzilla per fer-les a casa.

Recepta de torrijas clàssica

Ingredients (10 torrijas aprox):
1 barra de pa de dos o tres dies abans, 1 l de llet (preferiblement sencera, o semi), 4 ous, 200 g de sucre blanc, pell de mitja llimona, 1 branca de canyella, 1 beina de vainilla i oli d'oliva verge extra.

Preparació:
Escalfem la llet en una cassola juntament amb el sucre, la pell de llimona, la canyella i la vainilla per aromatitzar-la. Quan comenci a bullir, apagar el foc, cobrir i deixar infusionar. Reservar fins que refredi i colar.

Tallar la barra de pa en llesques d'uns 2 dits de gruix i reservar.

Batre els ous fins que facin una mica d'espuma, afegir dues o tres cullerades de llet infusionada, i tornar a batre. Banyar les llesques de pa en la llet per ambdós costats, passar-les per l'ou batut i col·locar en una paella amb oli d'oliva abundant a temperatura molt alta.

Fregir les torrijas pels dos costats fins que estiguin daurades, retirar i col·locar en un recipient amb paper de cuina absorbent per eliminar l'excés d'oli i evitar que quedin greixoses.

Deixar refredar a temperatura ambient i acabar amb el sucre i la canyella en pols.