/ fàcil

El Mercader de l’Eixample és un restaurant situat en un preciós xalet modernista al barri de l'Eixample de Barcelona. Obert a finals de 2015, s'ha convertit ja en un dels referents del menjar slow-food a la Ciutat Comtal per la seva cuina basada en el producte de màxima qualitat, de temporada i ecològic, que incita a menjar a poc a poc, a relaxar-se assaborint cada mos.

La recepta del pollastre a la brasa a la portuguesa varia una mica segons cada cuiner, però les dues claus per al seu èxit són la marinada -que li dóna bon part del gust- i el pollastre, que no es cuina sencer, sinó que s'obre pel pit i s'aixafa perquè quedi pla en la graella. En cas de necessitat podem substituir el pollastre sencer per quatre quarts del darrere. "A murro" vol dir "a cop de puny", per la tradicional forma d'aixafar les patates. A la cuina de Sabores de Portugal ens expliquen com es fa. 

Al restaurant Can Gula, ubicat dins del recinte Mercantic de Sant Cugat, proposen un plat senzill però saborós, que juga amb els contrastos de sabors i que té la ventresca de tonyina com a protagonista principal. A la planxa o a la brasa, aquest saludable peix competeix en gust amb els seus companys: el fumat de l'albergínia, la intensitat de l'all i l'exotisme del kimchi i la salicornia.

Sobre el tàrtar i les seves múltiples variants ja n'havíem parlat anteriorment. Així que confessem la nostra tirada i debilitat per aquesta preparació que treu el màxim partit de la puresa de l'ingredient principal.

Us animeu amb aquesta recepta mar i muntanya? Des de Colmado LaLola comparteixen pas a pas com preparar-la. És fàcil i està molt saborosa. 

Fa pocs mesos que un altre dels emblemàtics edificis modernistes de Barcelona, la Casa dels Punxes, ha obert les seves portes al públic. Vinculat a la casa però amb un caràcter independent, neix el bar vermuteria Matalaranya, amb les seves tapes i platets que beuen de la cuina tradicional catalana i amb altres propostes gastronòmiques que conviden a abandonar la barra i a gaudir d'una bona taula.

La carta del Mercer Restaurant reformula plats de la cuina tradicional catalana i els acosta a la cuina d'autor. Tampoc amaga la passió que el seu xef, Harry Wieding, sent per les graelles i les brases. Com a exemple, aquesta recepta de musclos que sorprèn per la seva excel·lència, malgrat la seva simplicitat. Un plat que tant es degusta en un restaurant d'alta cuina, com sorprèn els participants més carnívors de qualsevol barbacoa.

Moix Wine & Gastrobar és un restaurant que va obrir recentment les seves portes al barceloní barri del Raval. El seu xef, Robert Argacha, és l’artífex d’una cuina senzilla, de producte, sense guarniments i preparacions no simètriques. En ella, el producte és el pal de paller a partir del qual tot agafa forma. Un bon exemple de tot això és la recepta que comparteixen amb nosaltres: consomé de vieires amb foie, una proposta senzilla i diferent. 

Fer púding és ben senzill. Aquestes postres d'origen anglès tenen una textura sucosa, tendra i llaminera. En pocs minuts de preparació i una estoneta de forn tenim a punt una delícia tendra i molt aromàtica.

Hay platos que ens enamoren amb només veure'ls. I aquest que ens proposa el restaurant Ca la Sila és, sens dubte, un d'ells. De fàcil preparació, és una proposta saludable, saborosa i molt resultona: rosbif de tonyina amb salseta mediterrània.

Saborós i fàcil de fer, aquesta és la proposta del restaurant TinGana de Barcelona. El Clandestino de Pedrito es basa en un rotllet fet a base de filloa, una massa feta tal com l’elaboren tradicionalment a Galícia. I aquí li donen un toc oriental, amb els bolets xiitake i la salsa teriyaki.

El carpaccio és una preparació italiana composta de talls molt fins -originalmente de filet de bou cru, actualment es pot preparar gairebé amb qualsevol ingredient- que se serveixen fredes. Nascut el 1950 a Venècia (Harry's Bar) per a què la Comtessa Amalia Nani Mocenigo pogués menjar carn (per ordre del seu metge només podia consumir-la crua).