L'experiència acumulada per Toni Martorell es transmet en el seu nou projecte, una fonda que va obrir el 3 d'octubre de 2017, després de tancar un cicle fructífer i molt frenètic al costat del xef Marc Fosh, el primer britànic que va aconseguir una estrella Michelin a l'Estat espanyol. Hi va treballar durant 7 anys -un lustre a Brasería Missa i dos anys més a Simply Fosh- després d'haver passat anteriorment per l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears i d'haver trepitjat cuines de restaurants destacats de Catalunya -com Can Jubany o Els Tinars- i del País Basc -com Zuberoa-.
Amb el naixement de la seva filla Martina l'any 2015, va començar a plantejar-se canvis i, després de fer-hi moltes voltes, va decidir obrir el restaurant Vida Meva, un nom que ret homenatge a la seva filla ja que és així com ell i la seva esposa l'anomenen.
El local es troba en una zona en què hi abunden els despatxos professionals i que està molt a prop dels nous jutjats, en la cèntrica zona del barri de la Gerreria. Com que tot el trull es concentra al matí, eviten fer feina l'horabaixa i tanquen després d'haver servit el dinar. D'aquesta manera poden estar amb la seva filla al vespre. Tal vegada pensaran què té a veure això amb la cuina. Idò la resposta és hi té molta de relació perquè, el fet de poder conciliar vida familiar i laboral, ha permès a Toni Martorell continuar passant gust del que fa, i això es nota amb totes i cada una de les propostes que prepara als fogons de la cuina.
Vida Meva obre de dilluns a divendres, a partir de les 7 del matí. Martorell hi elabora ell mateix els dolços com les coques de patata, els dònuts i les ensaïmades que acompanyen els cafès, sucs, infusions i batuts (com el Laccao, el més típic de Mallorca fet a base de cacau i llet mallorquina). De fet, confessa que la pastisseria és una de les seves passions. També per esmorzar hi trobareu una altra beguda, la llet preparada (feta a base de llet canyella, sucre i pell de llimona, que també s'encarrega d'elaborar; tot un mèrit perquè no se sol trobar fàcilment als bars i cafeteries.
Aquestes ganes de fer ell mateix moltes de les opcions que hi trobareu al matí ja transmeten quina classe de cuina trobarem a Vida Meva: plats elaborats, saborosos i generosos. Ara bé, fer tot això pot quedar en un no-res si no hi ha unes mans fiables i amb bona voluntat a la sala, com les de la seva esposa i la seva cunyada, les germanes Noelia i Gabriela Vidal, que s'encarreguen de servir bons gestos i plats.
Per dinar preparen un menú que consisteix en tres primer i tres segons -a triar- entre els que sempre hi ha alguna opció vegetariana. Acompanyen aquest menú, que canvien cada setmana, amb pa casolà; tot servit en un ambient còmode, familiar i envoltat d'obres d'art de diferents artistes locals i reconeguts com Albert Pinya i Pep Llambias. Hi hem tastat propostes elaborades,com la bomba pizza, en què es notava bé que la tomàtiga és casolana; un trempó amb ciurons acompanyat d'aliments de temporada com els albercocs i les tàperes, i on hi han posat una mica d'alegria amb el pebre coent. Ens encantà el deliciós arròs melós de cireres, com també la tonyina amb verdures torrades i salsa romesco, que retia un homenatge als calçots. Pel que fa a les postres, són senzilles però igualment casolanes i bones, com la mousse de xocolata negra i fruita de la passió.
A banda del menú, també hi podeu gaudir del pollastre cuinat a baixa temperatura amb la combinació d'espècies 'ras-el-hanaut' i 'dukah', servit amb patates de luxe i amanida, un homenatge al restaurant Missa de Marc Fosh i que esperam tastar durant la propera visita ja que ens n'han arribat molt bones paraules.
En definitiva, a Vida Meva, s'hi fa una cuina casolana, ben preparada i sincera. Tres pilars que han fet que aquest restaurant s'hagi convertit en poc temps en una opció molt recomanable per a aquelles persones que volen sortir per la porta del restaurant panxacontentes i amb un somriure.
/ Altres Mediterrània.
