Restaurant La Pelosa: arrossos amb vistes sensacionals al cap de Creus

A nou quilòmetres de Roses i resseguint la carretera que porta fins a l’antic restaurant El Bulli de Cala Montjoi (on actualment s’hi aixeca el nou projecte gastronòmic de Ferran Adrià, el Bullifoundation) trobem altres petites cales allunyades de la massificació turística i amb unes vistes espectaculars del privilegiat entorn en què es troben. Un d'aquests indrets es cala Pelosa, situada a recer del Cap Norfeu, a vint minuts en cotxe del centre de Roses. Arribar-hi per carretera té premi, ja que els 2 últims kilòmetres transcorren per una pista sense asfaltar. Però també s’hi pot arribar per mar. De fet, la meitat de la clientela del xiringuito La Pelosa ho fa a bord de les seves embarcacions que poden fondejar a la cala.

A tocar del camí de ronda que porta cap al Cap de Creus i amb vistes directes sobre les aigües cristal·lines d’aquesta cala verge hi ha el Restaurant Xiringuito La Pelosa, un establiment familiar basat en la cuina mediterrània de proximitat i especialitzat en arrossos: paella mixta, paella de peix i marisc, arròs caldós de peix i marisc, arròs caldós amb llamàntol blau i una fideuà excel·lent surten dels fogons d'una cuina que en temporada alta no para de treballar. Els arrossos i gran part de les elaboracions porten el segell de la Isabel Alvaz, la mare de l'Erika Gómez, que l’any 2005 va agafar les regnes d’aquest local on hi treballa tota la família: el pare, Juan Gómez, s’ocupa de la direcció general del negoci i el germà de l’Erika, en Johannes, se’l pot trobar sempre rere la barra.

Diu l’Erika que el secret dels arrossos és que es fan al moment. I això, és clar, es nota. “La mare els tasta tots abans de servir-los, la nostra manera de fer és molt casolana, tot es fa a l’instant”, destaca l’Erika, que sempre s’ha volgut mantenir fidel al concepte xiringuito de platja. “El nostre objectiu és ser un dels xiringuitos de referència”, explica la jove empresària, que es va fer càrrec del negoci als 24 anys, en acabar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses.

Però el seu vincle amb el món de l’hostaleria no era nou. Els pares havien portat durant temps l’hotel i el xiringuito de Cala Jòncols, i tant ella com el seu germà havien viscut des de ben petits el món de l’hostaleria i de com cal tractar al client perquè torni. No és estrany, doncs, que l’Erika digui que es passa el dia fent petons a la clientela, la majoria catalans i francesos amb segona residència a la zona i que repeteixen d’un any per l’altre. Entre els clients il·lustres, el xef Ferran Adrià, a qui vam veure assegut en una de les taules del local el dia que el vam visitar. Quin millor barem que la presència de qui fou el millor cuiner del món per garantir l’excel·lència del local.

Si bé els arrossos són el plat estrella, també ho és el peix, procedent de la badia de Roses. De traca i mocador són les gambes a la planxa que serveixen. Però les opcions de peix en aquest restaurant peu de platja són molt variades: musclos de roca al vapor, cloïsses de carril saltades amb all i julivert i vi blanc, anèmones de mar (una explosió de mar a la boca) o un plat de peix fregit són excel·lents propostes per compartir tot fent boca per l’arròs, que triga aproximadament mitja hora a fer-se, o qualsevol altre plat principal.

Entre els entrants sobresurten també les anxoves de Roses, que netegen i salen ells mateixos, i els seitons en vinagre fets a casa, o unes delicioses croquetes de calamarsets en la seva tinta. El tàrtar de tonyina amb advocat, tomàquet, gingebre, sèsam i maionesa de wasabi o el carpaccio de salmó marinat són opcions molt refrescants en dies d’estiu en què la calor apreta de valent.

D’entre els plats principals, més enllà d’arrossos i la fideuà, el client també pot trobar a la carta peix a la planxa (orada, llobarro, tonyina, turbot, sèpia o sardines...). Qui ho vulgui també té l’opció de menjar carn, com costelles de xai, entrecot de vedella de Girona o pinxos amb patates.

Entre les postres, destaquen pastissos casolans com el brownie de xocolata i nous, el tiramisú o la panacotta amb puré de mango. També hi ha propostes més refrescants com el sorbet de llimona al cava o el gelat de torró amb ratafia Rosset.

A La Pelosa tampoc hi falten clàssics com el gazpacho, els calamars a la romana o a l’andalusa o el pernil de Jabugo que els Gómez-Alvaz porten directament de la seva terra, Andalusia.

Dels fogons al vaixell

Si entaular-se al xiringuito La Pelosa ja és una experiència que val moltíssim la pena, degustar un arròs acabat de fer a bord d’una embarcació mentre està fondejada a la petita cala ja és el súmmum. L’establiment compta amb el servei de dos taxi boats i dos barquers que poden portar al vaixell els plats que prèviament han encarregat, bàsicament elaboracions que no es fan malbé amb el transport com arrossos secs, fideuà, entrants freds, calamars a la romana o anxoves, entre d’altres.

Tot i això, bàsicament aquest servei de taxi boats és usat de forma gratuïta per aquells clients que arriben a La Pelosa a bord de la seva embarcació i que fondegen en alguna de les boies gratuïtes que té l’establiment mentre mengen al xiringuito. Els dos barquers els recullen al vaixell, els desembarquen a la platja i els retornen al vaixell en acabar l’àpat.

Molts dels clients de La Pelosa tenen segona residència en altres cales del voltant com Almadrava o Canyelles o viuen en marines com la d’Empuriabrava o la de Santa Margarida de Roses, un fet que els permet aparcar el vaixell a la porta de casa.

La Pelosa, que admet gossos, obre per Setmana Santa i tanca a l’octubre, coincidint amb el pont del Pilar. El servei de cuina és de 12 h a 18 h, excepte els mesos de juliol i agost que també fan sopars de 20 h a 22 h. El menjador té una capacitat màxima d’entre 150 i 200 persones i en temporada alta hi treballen una vintena de persones durant els dos torns de dinar i el de sopar. Enguany a La Pelosa han obert un nou espai de chill out, que funciona de 12 h a 20 h de juny a setembre, on el client pot fer prendre’s un gintònic o un mojito amb unes vistes sensacionals. El preu mig del cobert ronda el 35 euros.

Fotos: Martí Artalejo.