Restaurant Fraula: un nou gastronòmic arriba a València

Daniel Malavia Cuenca i Roseta Félix Monzó són els noms dels dos joves i entusiastes cuiners amb una trajectòria professional creixent des del seu projecte Fraula. Un bonic restaurant, ubicat al mateix centre de la capital valenciana, amb uns inicis del tot atípics: dos mesos després del seu reeixit camí, la crisi sanitària provocada per la Covid-19 els va obligar tancar.

Una situació que, sens dubte, marcarà la història del local per sempre i que ha fet que els seus propietaris tinguin, si és possible, encara més ganes de despuntar i mostrar en què consisteix la “cuina sincera” de la qual Daniel parla amb orgull. Una cuina, la del restaurant Fraula, que es basa en bons productes de proximitat, de temporada, i pel gust i l’estètica que sempre emanen de cadascuna de les seves creacions gastronòmiques.

Però la història de Daniel i Roseta arranca molt abans. Es van conèixer el 2015 a ‘El Poblet’ (València) i d’allí va sorgir alguna cosa més que un bon tàndem gastronòmic. Es va iniciar una bonica història personal i el somni que algun dia obririen el seu propi restaurant. El pas per diverses cuines amb estrella van fer que Daniel creixés entre els fogons, entre una refinada tècnica i producte mediterrani; mentre que Roseta es va anar especialitzant al món de la rebosteria.

D’allí, del món de la rebosteria i de les arrels valencianes de la Roseta, prové precisament el terme Fraula (del llatí fragŭla), que significa “maduixa” en valencià. No fa falta dir que qualsevol que visiti el local no pot deixar de tastar les postres que porten aquest sonor nom. Estan elaborades amb xocolata blanca, amb un interior de maduixa i salsa de fruits vermells. Una autèntica meravella.

Ara, encara que sembli que hàgim ‘començat la casa per la teulada’ al parlar de les postres, retrocedim per fer-ho de la veritable essència d’aquest nou gastronòmic de València. Perquè a Fraula hi ha molt, moltíssim Mediterrani, i molta llotja, però també molta arrel representada pels orígens manxecs de Daniel. Ell visita la llotja pràcticament cada dia: per això gairebé el 80% de la carta està composta per peix i marisc (ostres, gambes, cocotxes, rap, pop o anguiles). Un producte que fa possible creacions tan interessants com les cocotxes de lluç amb pil-pil d’algues, sandwich de manetes de porc i llagostins, ‘airbag’ farcit de maionesa d’ostres, gamba vermella de Dénia ‘al ajillo’ o la terrina de foie i anguila de l’Albufera. I parlant de l’Albufera, impossible no fer menció de l’ànec ‘dulzón’, un animal salvatge que prové de la mateixa llacuna.

Pel que fa a les postres, si abans parlàvem del Fraula, ara toca ressenyar un altre imperdible, el ‘Pajaroncillo’: gelat de llet de cabra amb ‘crumble’ d’espècies, pinyons, llet de pipes de carabassa i ametlat. Tota una declaració d’intencions i un homenatge a Pajaroncillo, el municipi de Daniel, a la província de Cuenca. Unes postres que “no deixen indiferent, ja que o t’encanta o no te l’acabes. Amb el Pajaroncillo poques vegades hi ha terme mitjà”, assenyala. 

Fraula als migdies compta amb un menú executiu de 17 euros, més que competitiu, que consta d’un aperitiu, tres entrants individuals o per compartir, un segon plat a escollir i unes postres. Un menú que comparteix moltes similituds amb la carta: originalitat, bon producte i una tècnica molt refinada.

I tot això en un marc igual de delicat que la cuina. Un ambient minimalista i amb un aire selecte, dissenyat per ells mateixos, amb el predomini dels tons blancs, daurats i negres. Sens dubte, Fraula està cridat, per molts i per diferents motius, a convertir-se en un dels temples gastronòmics més importants de València. Temps al temps