Durant segles, el barri del Rec d'Igualada (Barcelona) va ser un focus d'activitat amb les seves fàbriques tèxtils i adoberies, una zona que va quedar abandonada a mitjan segle XX deixant com a llegat per a la ciutat un patrimoni arquitectònic espectacular.
/ Tapes
La vitrina del Collonut centra totes les mirades tot just atravessar la porta. Pinxos i banderilles de colors, sabors i olors que fan venir salivera, embotits i formatges de diferents procedències, croquetes casolanes de mil gustos i, si estem de sort, una truita de patates recent feta. La cuina com a hobby un dels propietaris, l’Arnau Barba. Tota una declaració d’intencions que resumeix l’esperit del local.
Gabriel Conti s'estrena a Mallorca amb un projecte gastronòmic de tapes i cocteleria elegant, un luxe per a tot paladar.
Si un dia estan passejant per Vigo i topen amb la batseñal, segueixin-la perquè els portarà a un local diferent, ambientat en el fosc món del cèlebre súper heroi però on menjar i beure és un plaer a prova de malvats.
La màgia de la gastronomia es troba al darrera de la barra. Ho creuen els responsables del restaurant La Singular, que aposten per la cuina de barra, "una cuina oberta i que és en si mateixa també una barra on poder asseure’s, beure i tastar alguna tapa o algun dels plats que veuen com estan elaborant en aquell moment i no te’n pots estar". Però també poden dinar o sopar còmodament perquè l’espai ha estat dissenyat per fer-ho. Peix i marisc, arrossos secs, el ranxo mariner però també orella de porc cruixent o una bona mitjana de vedella.
El terrat de l'hotel Room Mate Anna ofereix unes vistes privilegiades de la ciutat i una proposta que combina la cuina espanyola i la italiana.
El terrat del barceloní Hotel Pulitzer és mític: boníssim ambient que conjuga locals i turistes, una selecció musical cuidada al detall i una carta de platerets per compartir on la brasa té un paper important. Bones vistes? També n'hi ha, està clar. Una terrassa que sap ser informal i relaxada, però també juganera. I que amb la seva proposta #BuenasTardesPulitzer ens farà les tardes d'estiu molt més interessants. És hora de socialitzar.
Esmorzars, dinars, menú del dia, terrassa, copes i fins i tot un espai perfecte per a petits esdeveniments. La barra de La Bientirada acaba d'obrir al mig del carrer Miguel Ángel amb una oferta propera perfecta per compartir.
El xef Víctor Camacho i el seu equip han transformat un bar tradicional de tapes del centre d’Olot amb una oferta gastronòmica que cal tenir en compte.
Fa uns dies estava entrevistant a un xef estranger molt important a Eivissa i em deia que li encantava la cuina espanyola i aquell mode tan particular de menjar compartint que tenim. Afegia que per a menjar bé no feia falta anar a un restaurant gastronòmic d'Estrella Michelin i que al nostre país es pot menjar bé a qualsevol lloc.
Als peus de la platja de Cesantes (Redondela) i amb l'Ensenada de San Simón i el pont de Rande de fons, aquest local és punt de trobada per a qui busca una oferta gastronòmica senzilla i popular amanida amb una intensa i eclèctica programació cultural.
El restaurant ofereix sandvitxos elaborats amb producte ecològic i de proximitat en un ambient distès i amb discjòqueis en directe.
Cuina de producte, de bon producte, amb una carta informal però suggerent. Passió per allò local, que es tradueix en una excel·lent selecció de proveïdors, i en un ferm compromís amb el col·lectiu gastronòmic Osona Cuina. Això és el que ofereix Devici, un bar de Vic que, des de fa tres anys, ens regala bones experiències gastronòmiques, sense encendre els fogons.
Ambient desimbolt i una carta amb preus amables pensada per a compartir són les claus d’aquest restaurant situat al barri de Salamanca (Madrid). Salitre encaixa en el model de restaurants informals, cada vegada més abundant, que es dirigeixen, sobretot, encara que no exclusivament, a un públic jove al qual li agrada divertir-se, però no renuncia a menjar de forma satisfactòria.
La taverna ofereix una àmplia varietat de croquetes, tapes i racions elaborades amb producte local
El restaurant, situat a l'exterior de l'emblemàtic edifici modernista, ofereix ostres i tapes amb producte de primera qualitat
Poques vermuteries ofereixen l'oportunitat de ‘bussejar’ entre les conserves més fresques i una infinitat de vermuts per poder triar. La vermuteria Canalla de Cubelles ho fa i en un lloc emblemàtic com és el passeig marítim. Treballen amb primeres marques, tota mena d'aperitius i compten amb vermut propi: el ‘Canalla’.
Catacroquet obre el seu segon restaurant i amplia la seva carta amb noves propostes, com carn i peix de temporada.
L’aprenentatge ha donat els seus fruits, i ha donat lloc a la taverna gastronòmica Vítric. El cert és que ha tornat a Reus ple d’idees i amb l’objectiu de per fer viatjar paladars. Amb una selecció variada d’elaboracions sorprenents pretén oferir una visió innovadora de la cuina catalana. Receptes d’abans fusionades amb les tècniques del moment. Les presentacions dels plats deixen bocabadat i l’equip és jove i suma molta experiència. Gyozas de cap i pota i poma envinagrada o bombons de gaspatxo de poma són algunes de les seves propostes estrella.
“Sóc la primera de la meva família a dedicar-me professionalment a la cuina, fins als 21 no les vaig tenir totes, però ja apuntava maneres quan tallava el julivert al costat de la meva mare, de ben petita”, explica amb un ampli somriure Ana Ruiz, mentre dóna ordres als seus companys a la cuina, i supervisa d’un cop d’ull el producte fresc. Els orígens d’AQ Restaurant són tota una aventura de l’emprenedoria. El negoci ha passat per una sèrie de canvis, a més. Temps enrere, tenia un plantejament diferent, feien menú degustació amb dues propostes a escollir.
A Javier Aranda li agrada el que fa. Només cal veure la passió que li posa a cada projecte que inicia. La Cabra, a la velocitat que corren les obertures i tancaments de la capital, podríem dir que ja és un nou clàssic de la gastronomia d'aquí. I més si cada any intenta renovar-se i aportar una cosa nova. El seu concepte de snacks i tapes d'altura ha agafat un nou vol. Aranda s'ha deixat anar i en aquesta temporada s'ha llançat de ple a aquest format.
Una tradicional taverna madrilenya de 1856 que ha estat perfectament restaurada per a conservar el seu aspecte original i en la qual s'ofereixen còctels i una cuina senzilla que reflecteix el tapeo popular madrileny.
"Hi ha braves, croquetes, musclos en escabetx, mollete de calamars...". Això ens ho pot cantar el cambrer d'un bar de tapes qualsevol però també ens ho pot suggerir l'equip de sala del Gula Bar. La diferència és que aquí les tapes són un exemple de creativitat i d'elaboració meticulosa. Les croquetes són excel·lents croquetons de bacallà a la llauna, que decoren amb una mica de tàrtar de bacallà per damunt.