/ Sala de concerts
La ciutat de l'Hospitalet (Barcelona) va viure els seus moments d'esplendor cultural en la dècada dels 80, quan si volies veure bona música en directe havies de desplaçar-te a l'altra banda de la Riera Blanca i podies trobar sons per a tots els gustos i pràcticament totes les tribus urbanes es trobaven identificades.
El proper dimecres 2 de desembre arribarà a la sala Music Hall de Rambla Catalunya de Barcelona la banda americana Cracker, per presentar el seu últim disc "Berkeley to Bakersfield" i per celebrar els 30 anys de la revista musical especialitzada Ruta 66.
Ha plogut molt des que un jove i carismàtic Ángel Garó es posés en la butxaca, setmana rera setmana durant més de dos anys, als teleespectadors del ja mític programa Un, dos, tres.
No obstant això, gairebé 25 anys més tard, certes coses es mantenen gairebé intactes.
Des que a l'any 1959 la pel·lícula Gidget, amb Sandra Lee, va posar de moda entre la joventut americana el surf i la saludable i divertida vida que es podia aconseguir a les platges de Califòrnia, on tot era surfejar, ballar i lligar, fins que al 2005 es va projectar la pel·lícula de Stacy Peralta The LorDiuen que Santander és una de les ciutats més boniques de la costa cantàbrica. Una ciutat que presumeix d'haver-se aixecat de grans catàstrofes com la gran explosió de 1893, quan el buc biscaí Cabo Machichaco va atracar il·legalment en el port de Santander amb 51 tones de dinamita i àcid sulfúric en els seus cellers. Una història que es reflecteix molt bé en el tema “Matxitxako” del grup Tulsa.
En el centre neuràlgic de Barcelona –on es difumina el nus d'autobusos nocturns de la Ciutat Comtal–, concretament en la Ronda Universitat, que per a molts és el principi del llarg retorn a casa després d'una jornada festiva, es troba el Milano Cocktail Bar, un local especial que amaga en el seu soterrani una paradís per als amants de la bona música.
Allí es poden gaudir grans vetllades de jazz, bossanova
Les bandes de versions són part de la geografia musical actual, sobretot les anomenades bandes homenatge, que dediquen la seva existència a venerar la figura d'un músic o grup, pràcticament com a calcomanies musicals, algunes amb més pena que glòria, tot sigui dit.
No obstant això és molt complicat trobar una banda de versions que no es dediqui a rendir un homenatge crònic a un sol nom, o que
Sidecar és una caixa muntada sobre un bastiment proveït d’una roda, segons l'Institut d'Estudis Catalans.