/ <p>restaurant</p>

Casa Piluca manté l'essència de les velles cases de menjars i conserva la identitat de la cuina madrilenya.

Utilitzen productes de proximitat i elaboren tots els plats amb cura i al moment. Altres no trigarien a posar-se l'etiqueta de "quilòmetre zero" o de "slow food" però ells volen desvincular d'això i s'esforcen per defensar el seu caràcter local. Proper a la rambla del Poblenou (Barcelona) però allunyat del soroll gastronòmic que en ella s'ofereix, el Bar Local sorprèn amb plats de qualitat i una sincera posada en escena.

Aquest xiringuito és el restaurant d'una peixateria que fa nou anys que funciona en el veí Mercat de Sant Miquel. Són ells els subministradors del restaurant. S'explica així la qualitat del peix i del marisc que es troba en aquesta casa.

Ibán González és la cara més visible d'un trio de socis compost a més per Leire Velasco i Mariano Cid. El primer, va ser el gerent durant els últims deu anys de vida del restaurant Samurai, un japonès que durant quinze anys es va situar en la Costa de Sant Domingo, del qual precisament Mariano, empresari d'altres negocis aliens a l'hostaleria, era el seu client. Quan es va tancar l'establiment, van començar a gestar la idea d'una nova obertura per no perdre el que s'ha après i el gaudit. I ara comencen a viure aquesta emocionant realitat.

José María Aguilar i la seva dona Isabel, van obrir el Naif Madrid Burger&Bar local d'aire hipster al barri madrileny de Malasaña el 12 de desembre de 2011, el dia de La nostra Sra. de Guadalupe (el qual Isabel sigui mexicana, alguna cosa hauria de veure per a l'elecció d'aquesta data). Anteriorment havien tingut un bar de tapes al carrer del Barco, quan el barri encara no era el que és avui.

Cerdanyola és una ciutat universitària i activa. Sobresurt sobre altres veïnes de corona metropolitana per la seva vitalitat, que l'allunyen del tristoi concepte de rusc dormitori. En el seu carrer més cèntric i vianants trobem el Shapó, restaurant d'esperit alegre i menjar saborós que sintonitza perfectament amb l'actitud vitalista de la vila. Raúl Delgado, un dels propietaris, ens explica que fa tres anys van decidir apostar per un restaurant apte tant per al tapeo com per al sopar llarga i reposada.

El Born, Gràcia o l’Eixample són alguns dels barris que solem mencionar quan a Barcelona pensem en el menjar. Des de fa un temps, la zona de La Bonanova - i més en concret el carrer Mandri i els seus voltants- també reclamen el seu petit lloc en el mapa gastronòmic de la ciutat. És lògic: l'oferta creix i cada vegada hi ha més restaurants amb propostes contemporànies que aconsegueixen conviure amb els establiments de tota la vida.

Al carreró arrabalera on trobem el Cera 23, la Barcelona real sembla resistir millor la creixent gentrificació turística. Estem a poques illes d'una Rambla que ha quedat per poc més de protagonitzar cançons de gust dubtós, però aquest racó és una altra cosa. Un altre món.

Albertina és una de les últimes novetats a Madrid. Un establiment de cuidada decoració amb una carta en què es combinen guisats i altres elaboracions clàssiques amb propostes de moda.

A Fulano Mengano la cuina de mercat amb base catalana s'expressa en forma d'excel·lents tapes.

El contrast entre taules, cadires i rajoles blanques de les parets, i la moderna barra, amb tons daurats, reflecteix bé la filosofia d'aquesta casa que enllaça les tradicionals tasques vuitcentistes amb el present.

A Nobook proposen un plat llaminer i complex per combinar amb una cervesa també complexa i suau. El resultat és un gol per l'escaire del paladar.