Poques vegades, un local tan petit ha significat tant gastronòmicament per a una ciutat. El Rincón, a Alhama de Múrcia, és tot un exemple a seguir per als que creuen que no és possible convertir-se en un referent per moltes dificultats d'espai que hi hagin, ja que amb prou feines 25 m2 d'establiment, aquest bar de tapes és tot un referent.
/ Restaurant
La Atrevida és un restaurant que sorgeix de la col·laboració entre un dels millors cuiners que exerceixen a Madrid, Óscar Velasco, amb dues estrelles Michelin a Santceloni, i l'empresario Vicente Lorente, cap visible del grup La Colección de Gastronomía del qual el xef segovià n'és soci i director gastronòmic.
Obert fa uns tres mesos, Tapas & Cia és un lloc pensat per a gaudir de bona gastronomia, orientat als autòctons i allunyat del concepte de menjar ràpid. El motiu està molt clar si entenem que la zona de l’avinguda de Gaudí on està ubicat, molt a prop de la Sagrada Família i en el trajecte cap a un altre gran conjunt modernista, el Recinte de Sant Pau, ha estat fins ara orientada a la restauració ràpida, per a turistes.
En plena Rambla barcelonina, prop de la mítica Font de Canaletes, es troba eNBA Café. La millor lliga de bàsquet del món desembarca en gran dins el negoci de l'hostaleria.
El grup La Máquina no para de crèixer. Són ja quinze els restaurants que gestionen en l'actualitat a Madrid. L'últim aquest El Jardín de La Máquina, situat a El Plantío, a la sortida nord-oest de la capital. Un espai molt especial, en una casa de camp envoltada per un gran jardí, que suposa un pas més en l'imperi gastronòmic que fa servir la família Teixidor en poc més de tres dècades.
Perquè la història d'aquests dos grans de la cuina va lligada des del principi. De fet, han crescut junts professionalment i format equip en grans projectes com el liderat per l'estrellat xef Quique Dacosta a València. El seu potencial gastronòmic és admirable, igual que les seves ganes de sorprendre el comensal.
Que el Passeig de Sant Joan s'està convertint a la nova zona de moda pels hipsters i foodies barcelonins és, des de fa temps, un secret a veus. El conegut triangle friki -que aglutina llibreries i botigues on trobar còmics, jocs de rol, peces de col·leccionista i fins i tot videojocs- ha deixat de ser l'únic reclam per acostar-se a aquest passeig.
Un ha de deixar els seus prejudicis a la porta per endinsar-se a Totora i descobrir tots els matisos de la rica tradició culinària del Perú. Es tracta d'una gastronomia que ha begut durant segles d'innombrables influències: xinesa, japonesa, italiana, espanyola, ... Tot hi cap i tot estructura i dóna gust i color als plats peruans.
Amb aquest són ja sis els restaurants que David Lecanda té oberts a Madrid. Lecanda, un basc assentat a la capital des de fa dues dècades, va obrir primer El Pimiento Verde, un rostidor a l'estil guipuscoà que ara ja compta amb quatre establiments funcionant amb gran èxit.
Sabores de Portugal és un restaurant jove. I ho és en temps (tot just porta obert des de l'estiu), en socis (tres, a la banda tova de la trentena) i en vocació (molta de la seva clientela tampoc s'escapa de l'etiqueta de “millenial”). Però la seva gran paradoxa és que neix d'una de les formes més tradicionals de la gastronomia popular, la brasa, una tècnica que en el nostre tan desconegut país veí no queda relegada només als dies de festa amb sortida al camp.
David i Xavier Andreu proposen una cuina saborosa, que consisteix en afegir valor a ingredients de proximitat. Plats tradicionals amb pinzellades de creativitat i alguna tècnica d'alta cuina a Igualada.
L’Antichucho és un dels plats més bonics i sorprenents de la carta de Nobook, el restaurant que Iker Erauzkin i Anna Yébenes han obert a l'Eixample barceloní. Es tracta d'una recepta original que recupera l’anticucho del Perú, tot donant-li un toc personal. L’emplatat final és un dels punts estrella d'aquest plat.
Barnabier ofereix durant els propers mesos maridatges de luxe a un preu d'allò més atractiu. S'estrenen amb les seves xips de carxofa amb pernil ibèric maridades amb la cervesa Inedit. I per només 4,75 €!
La de cuina internacional i de fusió, és una etiqueta que s'ha utilitzat de forma molt estesa però que no sempre s'ajusta a la realitat. En el cas de Nobook, la sorpresa del comensal està garantida perquè en aquest restaurant se surt de la cuina mediterrània i amb pretesa influència oriental, per endinsar-se en una experiència gastronòmica a base de sabors, textures i aromes arribats de l'Amèrica Llatina, l’Àsia o el món àrab .
Humilitat, senzillesa, qualitat i genuïnitat aquesta és la recepta que proposa el xef Harry Wieding per a la nova carta del Mercer Restaurant, un dels dos restaurants del Mercer Hotel Barcelona.
Pepa Muñoz es defineix a si mateixa com a cuinera "autodidacta". Després de treballar amb la seva mare, Aurora Muñoz, primer a la Casa de Córdoba i més tard a El Quenco del carrer Alberto Alcocer, que més de 30 anys després de la seva obertura segueix sent un referent de la cuina andalusa a Madrid, Pepa va decidir independitzar-se i obrir el seu propi restaurant.
A Moix Wine& Gastrobar el producte és el protagonista d’uns plats honestos, creatius i d’avantguarda.
A principis d'aquest any que acaba obria les portes Pink Monkey, un restaurant informal centrat en una cuina de fusió inspirada en aquest "street food" tan popular en molts països d'Àsia i d'Amèrica. Darrere del projecte, Jaime Renedo, un jove cuiner que ja va sorprendre a Madrid fa una dècada quan amb tan sols 22 anys va obrir Asiana, un model diferent al que s'havia vist fins aquell moment a la capital.
Des de fa pocs mesos, la cuina del Mercer Hotel Barcelona, un hotel boutique de cinco estrellas ubicado en el corazón del barrio Gótico barcelonés, a pocos pasos de la Catedral, está revolucionada. El motiu és l'arribada de Harry Wieding als fogons. Encara que el seu cognom té origen alemany, en Harry viu a Catalunya des dels quatre anys.
La cuina italiana sempre ha gaudit del favor dels espanyols. Té molts punts en comú amb la nostra. Al cap ia la fi dues cuines mediterrànies que comparteixen ingredients i filosofia. Per sort, en els últims anys ha anat creixent la relació de restaurants l'oferta gastronòmica s'acosta cada vegada més a l'autenticitat del receptari transalpí.
Les Merchanas és un d'aquests llocs amb olor de tradició on vas a trobar menjar tradicional a bons preus a Màlaga.
Pablo González-Conejero viu un moment dolç. Sempre ha tingut al seu restaurant Cabaña Buenavista el seu temple creatiu. En ell ha desenvolupat durant els últims dotze anys la cuina que a ell li agrada, la qual, com ell mateix explica "no es pot fer a casa".
Enric Granados és, potser, un dels carrers amb més chic de Barcelona. Amb les seves galeries d'art, les seves botigues de disseny i la seva cada vegada més gran i selecta oferta gastronòmica, es tracta d'una gran elecció per ubicar aquesta gastrotaverna. TinGana va obrir les seves portes la primavera passada amb la intenció de servir tapes creatives i plats per compartir en un ambient únic, divertit.
Obert fa un parell de mesos, aquesta casa pertany al grup de restaurants que aposten per la decoració i per l'ambient però sense descuidar en cap moment el nivell de la seva cuina.