La Quadra: ibèrics, ball i gresca fins a l'alba a Calella de la Costa

El gran esquellot il·luminat penjat a l'entrada de La Quadra ja és un presagi del que vindrà. Aquest és un local amb caràcter i per aquest motiu acumula ja mig segle de vida. Situat al centre de Calella, un poble de platja de Barcelona, per la seva pista de ball s'han deixat veure grans xefs, cantants... Però el que fa única aquesta sala de ball és la seva popularitat: veïns, coneguts, estiuejants, turistes,... creen un ambient que conserva la seva fama intacta any rere any.

La Quadra és Josep Sitjas, o el que és el mateix, sense Josep Sitjas no s'entendria La Quadra. Des que el seu pare va obrir aquesta taverna el 1962, Sitjas ha invertit 44 anys a mantenir viva la sala. “Aquest local es fa estimar, la seva màgia és el públic”, resumeix Josep, que té molt clar com ha de disposar-ho tot perquè cada nit sigui perfecta. Ell mateix s'encarrega de punxar els clàssics dels ’60 combinats amb els hits del moment. I la seva fórmula convenç perquè els caps de setmana La Quadra s'omple a vessar.

El pernil és el protagonista

La clau de l'èxit? El pernil ibèric amb pa amb tomàquet. Així, sense més. A la carta, pensada per compartir, es pot escollir entre diversos plats freds per picar entre els quals destaquen les fustes de xoriço ibèric, de fuet o llonganissa, o de formatge manxec de qualitat. Ventresca de bonítol i anxoves del Nord són d’altres platets que triomfen a La Quadra.

Però el pernil mereix capítol a part. Perquè ve de Ledrada (Salamanca) i perquè porta 4 anys i mig de curació. La barra d'aquest local no enganya: tota ella està decorada amb pernils penjant. Tota una declaració d'intencions. Ara bé, Sitjas ens explica el seu secret -que a més d'un li posaria els pèls de punta-: el pernil el tallen a màquina!

Sí senyor. El desossen i el divideixen en tres parts, per després tallar-lo ben fi, a contrafibra. Sitjas ja ha organitzat tastos a cegues i ha sortit vencedor: va guanyar per golejada el tallat a màquina respecte al tallat a mà. El debat està servit.

Llar de foc i esquellots

La Quadra compta amb una gran sala dividida en diversos espais al voltant de la pista de ball. Amb taules de fusta aquí i allà, una acollidora llar de foc on els clients torren el pa i una llarga barra on l'animació està assegurada, aquest local recorda a una antiga taverna.

El que fa que ens sentim com a casa en aquest establiment és la infinitat de detalls decoratius que Josep i el seu pare han anat col·locant en parets i sostres. No hi ha un racó sense un antiga eina del camp, un esquellot o una ceràmica amb missatge. Així, quan un dubta si endinsar-se a la pista de ball, troba missatges en els artístiques rajoles de la paret que li donen una empenteta: “Cantem, ballem, que ja dormirem quan morirem” o “Qui canta els seus mals espanta. A les penes punyalades”.

Amb tants anys d'història, no hi falten anècdotes. Josep explica que quan el local es va inundar als ’70 per les fortes pluges, els turistes francesos van seguir ballant i xipollejant de matinada. En una altra ocasió va haver-hi un client que va entrar a La Quadra amb el seu cavall: els giravolts de l'animal es van guanyar l'entusiasme i els aplaudiments del públic bocabadat.

Per tot plegat, La Quadra no és només una sala de ball d'una localitat d'estiueig, és un punt de trobada que ha creat la seva pròpia llegenda a la comarca del Maresme.