/ <p>de mercat</p>

El Lago és un dels quatre restaurants amb estrella Michelin de Marbella al costat de Dani García, que té dos, i a Skina i Messina, tots dos amb un. La seva terrassa, sobre el gran llac del camp de golf que circumda el restaurant, és la més bonica i tranquil·la de Marbella.

Resulta curiós com aquest restaurant, que acaba de rebre la seva primera estrella Michelin, va passar desapercebut durant gairebé una dècada sense que Marbella, gastrònoms ni crítics li prestéssim cap atenció. Tot d'una, fa tres temporades, va començar a parlar-se d'ell i es va convertir en una de les referències gastronòmiques per als estiuejants habituals de Marbella.

Al centre de Tarragona, ben a prop de la Catedral i el Pla de la Seu, en un carrer per a vianants de fàcil accés des del carrer Major, està situat el Restaurant Arcs, en un edifici històric que data del 1350 i encara conserva vuit arcades gòtiques en perfecte estat. Al seu moment va ser una casa de pagès on es comerciava amb gel, gràcies a un pou de neu que encara existeix i que va originar l’antic nom d’aquesta via, el carrer de la neu vella.

Fa cinquanta anys, Serafín López obria al carrer de la Ballesta de Madrid una modesta casa de menjars. Com estava situada just davant de La Gran Tasca, un establiment molt popular per aquella època, la va anomenar La Tasquita de Enfrente. Durant més de tres dècades va oferir una cuina molt tradicional, amb plats d'èxit com l'ensaladilla russa o les patates braves.

Restaurants "acollidors" hi ha molts. Solen ser locals de petites dimensions, còmodes, tranquils i amb una ambientació agradable. Restaurants en els quals l'adjectiu "acollidor" adquireixi molts més significats no n'hi ha tants i haver conegut un d'ells es converteix en una autèntica troballa. És el cas del Santa Gula, un bistro situat al barri de Gràcia de Barcelona que ofereix cuina de mercat amb tocs internacionals.

Àlex, que compta amb l'experiència adquirida al costat de Martín Berasategui, Eneko Atxa, Sergi Arola o el brasiler Alex Atala, porta des dels 17 anys sabent el què és una cuina.

Els orígens d'aquest restaurant, avui convertit en un dels locals de referència pel que fa al bon menjar a la zona de Sant Gervasi, es remunten a 1969. En aquell any Manuel Varela, natural de la província d’Ourense, curiosament l'única de les províncies gallegues que no té mar, inaugura al costat de la seva esposa Mayte Gago el Restaurant Marisquería la Xarxa que, uns anys més tard, es va traslladar a l'actual emplaçament de Casa Varela.

Les ciutats sempre amaguen secrets. Est és el cas de la plaça Sant Felip Neri, a poques passes de la Catedral de Barcelona, que acull l'Hotel Neri. Es tracta de l'únic Relais & Châteaux de Barcelona, un lloc sofisticat on ofereixen, per al nostre paladar, llepolies sense parangó.

L'expressió "Hic Napoleon I imperator habitavit anno MDCCCVIII" (Aquí va residir l'Emperador Napoleó l'any 1808) i una figura del militar francès en una de les finestres són els vestigis del passat que, juntament amb el nom, es mantenen a La Casa de Napoleón a Vitòria.

Arzábal respon al que a Madrid s'ha conegut des de sempre com a tasca ilustrada. Més moderna, posada al dia, però amb el cor d'aquests establiments tan populars a la capital espanyola. La fórmula d'aquesta casa no és nova.

"A comer, beber, bailar y gozar, que el mundo se va a acabar". Un missatge positiu, ple d’alegria de viure, presideix la carta del Kilo, a Barcelona. El restaurant sencer està ple de lemes optimistes, potser perquè ell mateix va néixer de les ganes dels seus propietaris, Clara Aracil i Manu Marín, de fer un gir cap a una vida que els satisfés més.

De proveïdor d'hortalisses i assessor televisiu, a restaurador. Floren Domezain ha obert a Madrid el seu propi restaurant, on les hortalisses són les protagonistes, al costat dels guisats de cullera.