/ <p>restaurant</p>

 El bar Salazar és un dels clàssics de Múrcia. Situat a Mula, es va fer un lloc a les agendes dels amants de la bona gastronomia fa gairebé noranta anys, quan els seus fundadors van obrir les seves portes en 1925.

Si qualsevol vespre de cap de setmana passeu pel barceloní carrer de Còrsega, allà on es constitueix com a frontera entre l’Eixample i Gràcia, no us estranyeu gens quan a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí veieu un restaurant no gaire gran ple i, en alguns casos, amb gent esperant a la porta per poder-hi accedir.

Igual que va fer fa ja 20 anys amb l'inauguració del Chaflán , el restaurant d'avantguarda que va arribar a tenir una estrella Michelin, el xef i empresari madrileny Juan Pablo Felipe torna a trencar esquemes representant el canvi i l'evolució del viscut en els últims anys amb La Posada de El Chaflán, un establiment desenfadat i transgressor que no té res a veure amb l'encant retro de l'antic hotel Aristos, que havia entrat en període de decadència.

A Batet de la Serra, a un parell de quilòmetres d’Olot per la carretera de Santa Pau, trobem l’Hostal dels Ossos. Fundat el novembre de 1976 pels àvis Joan i Pilar, el que llavors era un petit hostal ha anat creixent, amb l’afany, esforç i dedicació de fills i nets de la nissaga familiar.

 Al Poble Nou barceloní, ben a prop de la plaça de les Glòries, trobem Casa Aliaga, un restaurant amb una cuina tradicional basada en productes de primera qualitat, tracte familiar i molt bon servei que va néixer fruit del somni d’Andrés Aliaga, gran gourmet.

A un lloc tranquil i encisador de l’Empordà, en un indret que molts diuen s’assembla a la Toscana italiana, es troba Madremanya. Un poble de color mel, tranquil, on el temps sembla estirar-se, situat al cim d’un turó que permet contemplar les ondulacions del paisatge que l’envolta. I a tocar de l’església del poble hi ha un hotel amb encant, ubicat en una magnífica masia empordanesa amb més de quatre segles d’història cerclada per un delicat jardí.

Va ser el primer edifici que es va construir a la zona més noble de la Gran Via madrilenya l'any 1911 en el seu encreuament amb el carrer d'Alcalá. En l'actualitat, des que l'Hotel Ada Palace va obrir al setembre de 2009, ha estat un establiment innovador en la seva funcionalitat oferint propostes diferents als seus clients i sabent cobrir totes les seves necessitats i expectatives pel que fa a negocis, actes socials o sopars romàntics.

És fàcil veure'ls córrer d'un restaurant a un altre perquè només uns metres, i uns mesos, separen les dues tavernes Arzábal. Tal va ser l'èxit del projecte que van iniciar Iván Morales i Álvaro Castellanos al maig de 2009 amb la seva primera taverna al carrer Doctor Castelo de Madrid que al setembre de 2010 obrien a Menéndez Pelayo la segona amb més espai i passant de 8 a 26 treballadors.

Alguna cosa passa al Paral·lel de Barcelona. O, millor, algú. Algú passa transversal al Paral·lel i posa de relleu totes les tangents de la gastronomia més vibrant. Cuina tecnoemocional, tapes contemporànies, cuina nikkei, tapes tradicionals… en uns mesos, també un mexicà. I cada nou establiment és exemplar dins la seva etiqueta. Estem parlant d'Albert Adrià.

Bienmesabe és un d'aquests racons secrets de Màlaga que, gràcies al boca a boca, s'ha fet amb una nombrosa i creixent parròquia que busca una autèntica cuina de mercat amb una sàvia mescla de tradició popular andalusa, sobretot antequerana, amb pinzellades d'altres zones d'Espanya, modernitat i un tracte amable i molt proper, que fa que ens sentim com a casa nostra.

Situat a la nova zona del port de Màlaga, Kaleido Port aposta per una cuidada gastronomia com a sòlida base del seu modern concepte que engloba un restaurant –que podríem qualificar de formal–, una terrassa –perfecta per gaudir d'una cerveseta o unes tapes més lleugeres i amb vista al mar– i una zona de copes molt cuidada, amb pista de ball inclosa.

Situat al Barri Roca, en el municipi de Meliana, Ca Pepico és imatge de la cuina valenciana de tota la vida. En un ambient que recorda a la València de la primera meitat del segle XX, utilitza receptes heretades des de fa dècades i la matèria primera dels voltants. La tradició de l'horta de València ve de lluny, des del seu naixement com a ciutat romana i a causa de la seva privilegiada posició al costat del mar Mediterrani.