/ Xurros

Diuen que no hi ha parella de fet més castissa que una tassa de xocolata amb un platet de xurros "pá mojar". No està molt clar el seu origen perquè uns creuen que van ser els àrabs els primers a fer-los, però la moda de menjar xurros a Madrid es creu que es remunta al segle XIX, quan la ciutat rebia als firaires ambulants i sembla ser que van ser ells els que transmetre aquesta senzillíssima recepta a força de farina candeal, aigua, sal i oli en abundància per fregir.

La línia que separa un fregit eteri i cruixent d’una fritanga oliosa és molt fina, i, encara que a tots ens agradaria que ens quedessin els bunyols o els arrebossats com si fossin núvols comestibles, sovint el resultat s’assembla més a una sabata mullada que a una altra cosa.Fregir no és fàcil, i convé aprendre a diferenciar olis, temperatures i mètodes si es vol fer correctament.