La nit del 16 de juliol es preveia una màgica pluja d'estrelles a Eivissa. Les perseides s'avançarien aquest estiu i només alguns afortunats podrien assistir a aquest espectacle que tindria lloc al Seaview restaurant de Destino Pacha Resort.
/ D'autor
En ple cor del centre històric de València es troba el Restaurant Lienzo, capitanejat per la xef Mª José Martínez. Una cuina incansable que, a base d’esforç i perseverança, ha aconseguit fer-se un forat, i quin forat, al panorama gastronòmic valencià però també nacional. Ella juntament amb Juan José Soria, cap de sala, són l’esperit d’aquest establiment que en tan sols 2 anys han aconseguit alçar-se amb un més que merescut Sol Repsol.
Ferran és un cuiner jove, ganxet de raça (ganxets és el gentilici no oficial dels habitants de Reus) bregat en una impressionant llista de cuines d'altíssim nivell (Celler de Ca Roca, Arzak, Carme Ruscalleda, Sergi Arola i Can Jubany) i el primer que fa quan s'asseu amb nosaltres és explicar-nos que va iniciar el seu camí de cuiner arran de mar, cuinant paella amb els pares.
Nascut a Tolosa de Llenguadoc fa quaranta anys, Romain Fornell té un llarg currículum professional en el qual destaca, principalment, la seva estada al costat del gran Alain Ducasse i al costat del seu paisà Michel Sarran. L'any 2000 va obrir el seu propi restaurant, Chaldette, a la Losera, en el qual al cap de pocs mesos ja ostentava la seva primera estrella Michelin. Va ser, amb tan sols 24 anys, el cuiner més jove a aconseguir-la fins a aquell moment.
Es requereix una contrasenya per entrar al Bobby's Free, un bar cocteleria clandestí que s'amaga darrera d'una petita barberia de l'Eixample barceloní. Versions canalles de còctels clàssics, tragos d'autor i un acurat servei us esperen en aquest local que a més amaga molta història.
Humilitat, senzillesa, qualitat i genuïnitat aquesta és la recepta que proposa el xef Harry Wieding per a la nova carta del Mercer Restaurant, un dels dos restaurants del Mercer Hotel Barcelona.
Pablo González-Conejero viu un moment dolç. Sempre ha tingut al seu restaurant Cabaña Buenavista el seu temple creatiu. En ell ha desenvolupat durant els últims dotze anys la cuina que a ell li agrada, la qual, com ell mateix explica "no es pot fer a casa".
En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.
Al costat del Nerua, Etxanobe i Mina, el pòquer de restaurants amb estrella Michelin al Bilbao metropolità el completa el Zortziko, que és el més antic i el que ha sabut créixer i transformar-se al ritme que ho feia la capital biscaïna, avui exemple de regeneració urbana.
El vidre de l’entrada ja fa que molts passejants s’aturin davant del Manduca. La decoració que va canviant la Romina, amb testos de flors o amb el que més s’escaigui segons la temporada, ja indica que en aquest restaurant les coses es fan amb molta cura. Un veu de seguida que la decoració, que combina mobles restaurats, amb màquines d’escriure Olivetti o sifons antics, té personalitat sense oblidar-se de ser acollidor.
La cuina d'autor no té per què estar renyida amb els preus assequibles. És una cosa que tenen molt clara l'Albert i el Christian, els responsables de que a Can Bigotis puguis compartir espai amb els avis del barri de tota la vida mentre degustes plats innovadors i de qualitat.
Almenys resulta sorprenent. Diego Benítez, graduat en Gastronomia a la primera promoció del Basque Culinary Center, ha obert a Madrid el seu propi restaurant. Però en lloc de seguir les noves tendències de la cuina, com fan gairebé tots els nois de la seva edat, ha decidit apostar per una mirada nostàlgica als feliços anys 20 del segle passat. Una volta als plats més clàssics i al luxe d'un temps molt diferent de l'actual.
Un a vegades es fa preguntes que potser no vénen al cas o, potser, siguin d'allò més pertinents. La pregunta m'assalta a El Informal de Marc Gascons, ¿serà aquesta la cuina catalana del futur? M’assalta aquí i en d'altres cases - la de Sergi de Meià, a l’Hisop d'Oriol Ivern- i encara que podria sorgir en molts altres restaurants, aquests tenen, per a mi, un accent especial malgrat ser ben diferents.
Una talaia al mar i a un dels barris més vitals de Barcelona, des d'un edifici que va acollir el primer estudi de Picasso. Aquest és el punt de partida del The Serras, amb una oferta gastronòmica desenfadada però al més alt nivell, a Informal by Marc Gascons.
Producte del dia i vingut del Japó. Aquest és el secret de l'èxit de Nectari, el restaurant barceloní comandat pel xef Jordi Esteve que conserva una estrella Michelin des de 2012.
Treballar en equip pot ser de vegades dificultós. No obstant això, segons va dir Georges Auguste Escoffier, cuiner, restaurador i escriptor culinari francès, els mètodes de la cuina han canviat i cada vegada els diferents rols estan més establerts. D'aquí les unitats de cuina que també va popularitzar Ferran Adrià. Així que si a la passió i la disciplina li afegim un equip amb la mateixa filosofia i les ganes de sumar el millor de cadascun, trobem la millor fórmula.
València és una de les ciutats espanyoles amb major nombre d'edificis modernistes i el Mercat de Colom, amb clares influències estètiques d'Antoni Gaudí, és un dels més emblemàtics. La seva privilegiada ubicació, en una de les zones amb major activitat comercial de la ciutat, unida a la recent obertura de restaurants exclusius i diferents espais gurmet, han convertit aquesta catedral del modernisme valencià en tot un referent gastronòmic i en pol d'atracció d'aquells que busquen una oferta cosmopolita i de qualitat.
El restaurant Amador és un d'aquests "racons secrets" que tota ciutat vol tenir i, per descomptat, ingredients no li falten.
Quan entres per primera vegada a La Salita és fàcil reconèixer els gairebé 9 anys de bagatge del local. S’identifica a la perfecció la idea que els seus propietaris, Begoña Rodrigo i la seva parella Jorne Buurmeijer, li van voler imprimir des d’un primer moment i que no és altra que donar als clients la mateixa sensació de comoditat que els oferiria la saleta de casa, fins a tal punt que desitgessin treure les sabates. D’aquí el nom escollit.
Visitem RiFF, un selecte restaurant situat al centre de València que segueix mantenint un any més la seva merescuda estrella Michelin. El mèrit d’aquest guardó recau en el seu xef i propietari Bernd H. Knöller qui va néixer a la regió de la Selva Negra alemanya una nit del 19 de març, coincidint amb la festivitat en què els valencians cremen les seves falles.
La Costa Brava està plena d’indrets magnífics, de racons encisadors, de talaies amb vistes privilegiades, d’edificacions medievals que encara es conserven com a testimonis de la nostra història... Però hi ha un petit grapat de llocs que reuneixen en sí mateixos totes les condicions esmentades per convertir-se en espais sublims.
Nous conceptes. Des de temps immemorials la Humanitat ha avançat sempre amb l'aparició d'idees noves, innovadores, amb conceptes que obren noves vies. Això ocorre en tots els camps, des de la ciència fins a l'oci, des de l'esport fins a la cuina. Darrere de cada nou concepte hi ha una persona o persones que l’han creat, que l’impulsen. Carles Tejedor és, indubtablement, un creador de nous conceptes.
En ple cor de Logronyo, a l'abric de la façana principal de la Concatedral La Redonda, es troba Marinée, un restaurant singular que potser per casualitat o potser per la força del destí ha vingut a assentar-se a la Plaça del Mercat.
L’hotel Fonda España té més de 150 anys d’història i des de la seva inauguració fins a l’actualidad ha viscut diferents reformes i rehabilitacions. La primera va ser l’any 1898, 40 anys després d’obrir les seves portes a Barcelona.