/ Vasca
Perretxico és una reconeguda taverna de Vitòria que els seus pinxos han rebut innombrables premis en els últims anys. Fins i tot va ser reconeguda el 2011 com a millor barra de pinxos i tapes d'Espanya. Josean Merino, el seu creador, és un cuiner imaginatiu que ha sabut veure en el món dels pinxos una forma d'acostar l'alta cuina a un públic majoritari, amb un format reduït i en un ambient informal.
Només calen cinc minuts de conversa amb la xef Renata Ribeiro per a adonar-se de que el que sent per la cuina basca és autèntica devoció. Ella, brasilera de naixement, es va enamorar dels productes d'Euskadi de la mà de l’Ohiana Echaniz i juntes van obrir fa cinc anys el restaurant Anardi, un lloc de peregrinació per als que estimen els pintxos de qualitat i els sabors del nord d'Espanya.
Quants anys han de passar perquè un local es converteixi en un clàssic? Potser algú diria dècades, que costa anys comprovar viabilitat i s'ha de veure si després d'un temps el públic segueix anant-hi igual.
De marxant d’art a propietària d’un parell de restaurants. Aquesta seria una manera curta de definir la trajectòria de la Soledad Urabayen. Navarresa d’origen, va deixar la seva carrera professional al món de l'art per a poder estar més temps amb els seus fills i, conjuntament amb el seu marit, Ramón Padrosa, van obrir el seu primer restaurant a Sant Cugat, el Rondes, a finals de 1993.
‘Sirimiri’, del basc: Plugim, pluja fina. El seu propi nom li aporta ja un significat d'arrel, de lloc i de personalitat. No en va, aquest espai a cavall entre restaurant i bar es distingeix també per disposar de diversos ambients en diferents zones, com són la seva llarga barra de showcooking, l'acollidor txoko per a grups, el menjador de dalt o el minibar.
La moderna gastronomia basca, especialment la que es va conèixer com a “cuina en miniatura”, deu molt als germans Santamaría, Jesús i Mikel. El 1996 van crear el grup Bokado, principal impulsor d’aquesta alta cuina dels pinxos. En aquestes dues dècades el grup ha orientat la seva activitat principal al món del càtering i de la celebració de tota mena d’esdeveniments, tot i que manté dos restaurants a la capital guipuscoana, un a l’Aquàrium de la ciutat i l’altre al Museu de San Telmo.
“Si abans m'encantava Urepel, ara que sabem que sou vosaltres, els de La Muralla, encara venim més contents ". Són paraules de la clientela en boca de la seva propietària, la donostiarra Maria Eugenia Bozal, que en aquest primer any de nova trajectòria del restaurant ha aconseguit evocar els més bells sentiments que es poden despertar des d'una taula.
Charolais, imprescindible restaurant de Fuengirola, és un fidel reflex del seu creador, Florentino Morillo Doblas, més conegut pels seus amics com Floren, amant de la gastronomia, excel·lent cuiner, i un dels empresaris d'hostaleria més compromesos amb el seu ofici i amb més vocació de els que conec.