/ Mediterrània

En ple barri Gòtic de Barcelona i a poques passes d’espais tan rellevants de la capital catalana com són la Catedral, la Basílica de Santa Maria del Mar, el Mercat de la Boqueria, el Liceu, el Museu Picasso o el Palau de la Música Catalana, entre molts altres, hi ha, en un indret tan emblemàtic per la seva indescriptible bellesa com pel pes de la història de què va ser testimoni, la plaça de Sant Felip Neri. 

Una cala de la Costa Brava on no hi ha transcorregut el temps i on oblidar-se dels turistes. Cala Banys, amb els seus arbres exòtics i les seves vistes al mar, et convida a prendre un aperitiu de luxe.

Afortunadament, cada cert temps neix a Barcelona algun establiment que fuig dels estereotips pel que fa a “locals moderns” i que, en canvi, aposta per la recuperació de llocs emblemàtics i amb història. El Restaurant Cerveseria Artesans n’és un bon exemple. Està situat en un local construït al segle XIII, prop de l'església de Santa Maria del Mar, quan el Mediterrani arribava fins al que avui dia és el carrer Bonaire, on els pescadors solien avarar les seves barques.

Un concepte tan rodó com el del " pintxo " de la cuina basca, és el punt de partida que els creadors de  La Taberna del Pintxo es van marcar per elaborar una oferta basada en les tapes, més o menys informal, però de qualitat i amb un clar caràcter andalús i mediterrani.

Situat en ple centre de Barcelona, entre els carrers de Tallers i Pelai i les places Universitat i Catalunya, pocs locals poden presumir de tenir un nom que reflecteixi amb tanta exactitud la seva situació geogràfica. El Cèntric Bar va ser fundat cap al 1862 i reobert després de la guerra civil el 1942, amb gran èxit entre els artistes que treballaven als espectacles de la zona i freqüentaven tant el Cèntric, donant-li un ambient molt especial.

Malgrat la seva, relativament, curta història – El Mentidero es va fundar l'any 2004–, aquesta taverna granadina té molta d'història que explicar gràcies a la figura de "Chico" Fernández. Imprescindible i inquiet personatge, d'aquests que s'apunten a un bombardeig, però no a un qualsevol.

A la ciutat de Gaudí, emmarcada per l'art modernista, ens desplacem a l'oest de Barcelona, a prop de l'Illa Diagonal. Concretament al costat de l'hotel Hilton, on s'ubica el restaurant Mosaic, perfecta elecció per un dinar de negocis entre setmana, per la seva situació al districte financer de la capital catalana.

Una construcció rústica de parets imperfectes, amb sostres molt alts i bigues centenàries a la vista. Pinzellades de blanc i blau cel inunden tot l'espai apropant-nos, més si és possible, al Mar Mediterrani que s'albira des d'una de les seves terrasses. Així és La Más Bonita, un tros de paradís a la platja de la Patacona (Aboraya, València).

Can Carreras ja fa molts anys que es dediquen al món de la restauració amb èxit total. El restaurant de la Masia que porta el nom de les terres que l’envolten, a Dosrius, és tot un referent a Mataró i les viles properes, no només per la seva ubicació ideal a la zona boscosa del Mont-negre Corredor, sinó especialment per la qualitat del menjar i el tracte que dispensen als clients.

Hi ha restaurants que saben combinar amb encert l’essència de temps passats amb el concepte més modern de decoració i de cuina. A la comarca del Maresme, ben a prop de Barcelona en trobem un clar exemple. Can Rin ocupa una casa senyorial d’estiu edificada a principis del segle XIX a l’entrada del municipi de Cabrils.

En el restaurant Oleum de Granada tot encaixa gràcies al seu fundador i "alma mater" Gregorio Sánchez, un professional veterà de l'hostaleria que coneix tots els ets i uts del negoci, i posseeix un sentit comú que només donen els nombrosos anys dedicats a la bona feina al món de la gastronomia.

La Barceloneta ha estat des de sempre, i segueix sent-ho, un barri d'essència marinera. Per això tot el relacionat amb el mar impregna la vida del barri, inclosos molts dels seus establiments, especialment els que porten ancorats al barri molts anys. El Suquet de l’Almirall resulta un paradigma de l'afirmació anterior.

Situat a la nova zona del port de Màlaga, Kaleido Port aposta per una cuidada gastronomia com a sòlida base del seu modern concepte que engloba un restaurant –que podríem qualificar de formal–, una terrassa –perfecta per gaudir d'una cerveseta o unes tapes més lleugeres i amb vista al mar– i una zona de copes molt cuidada, amb pista de ball inclosa.

La cave és una vinoteca i restaurant que es va establir a Sarrià fa 10 anys amb el clar objectiu de convertir-se en un establiment de referència pels gourmets de Barcelona. Els seus propietaris, Natalia Rabarté i Iván Santacruz atenen amb un estil proper i familiar, sense que aquesta afabilitat resti gens ni mica de la seva deferència i professionalitat, tant si és per comprar un bon vi com per gaudir del seu restaurant.

Al Vallès Occidental, més concretament a Matadepera, trobem un dels restaurants que més està treballant per recuperar vells aliments de la nostra terra. Ubicat en una magnífica masia de la qual hi ha indicis des de 1416, Can Vinyers és el negoci familiar dels Martino. La seva carta és d’arrel clàssica i reinventada aprofitant les millors tècniques actuals.

Una de les filosofies que regeix l'elaboració dels plats a El Rincón de Diego és aconseguir una “cuina divertida i de qualitat” perquè segons Diego Campos, propietari i xef del local, “és important passar-ho bé menjant”. És per això que aquest guardonat cuiner posa a tots els seus plats un toc personal innovador i delicat, el mateix que el va fer mereixedor d'una estrella Michelin l'any 2005.

Els germans Rovira, reconeguts amb una estrella Michelin per la seva tasca al restaurant Els Casals, es van engrescar a obrir el 19 de maig de 2011, en col·laboració amb el Grup Sagardi, el restaurant Sagàs Pagesos, Cuiners & Co, una innovadora proposta de restauració que posava damunt la taula els millors entrepans del món, fets amb productes de primera qualitat.