Ho fa a través de tapes i plats que remeten a les elaboracions i als aliments més característics de les Canàries, que combina, en casos, amb producte local de Mallorca, com per exemple amb el caneló de 'ropa vieja' canària i suc de cabra mallorquina, la cuixa de porc negre feta al kamado i el taco de cabra mallorquina amb almogrote (aquesta darrera preparació és típica de la Gomera i es fa amb formatge vell, pebre bo, tomata i oli).
/ Illes balears
Em rep la cap de sala amb un somriure sincer i m'ofereix una taula a l'interior del local. És un dia calurós així que l'aire acondicionat s'agraeix molt. Bec una cervesa ben freda i miro al meu voltant observant l'interior de Cor Barra i Taula, el restaurant conegut per la seva cuina mallorquina cosmopolita.
És divendres, entro al Carrer Can Brondo fent soroll amb els talons baixos dels meus botins marrons. Les llambordes em recorden que estic a l'epicentre, al moll de Palma, un dels centres històrics més grans d'Europa. Dos passos i, a la dreta, entro a El Bandarra. Una barra en forma d'O estirada, coronada per un jardí verd —que m'enlluerna—, lidera el local. Les parets són de miralls. El sòl de ciment. Als costats, sis taules altes de fusta i tamborets.
Pins 46 és l'últim a arribar al petit grup de restaurants de la família Caules Arguimbau, que compta també amb la pizzeria Roma. A Pins 46 han apostat per una cuina senzilla, directa, amb una excel·lent relació qualitat/preu, en la qual destaquen les propostes "Per picar", recuperant les tapes que feien al Café Balear en els seus inicis.
Es troba a primera línia del mar, i té la terrassa com un dels principals atractius, amb la zona costanera de Santanyí i les barques com a reclam. Però la seva cuina no ofereix els típics plats habituals en un indret mariner -com solen ser les paelles i les fritures de la mar-, sinó que deixen de banda l'avorriment per anar més enllà i oferir una acurada carta de propostes.
L'experiència acumulada per Toni Martorell es transmet en el seu nou projecte, una fonda que va obrir el 3 d'octubre de 2017, després de tancar un cicle fructífer i molt frenètic al costat del xef Marc Fosh, el primer britànic que va aconseguir una estrella Michelin a l'Estat espanyol. Hi va treballar durant 7 anys -un lustre a Brasería Missa i dos anys més a Simply Fosh- després d'haver passat anteriorment per l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears i d'haver trepitjat cuines de restaurants destacats de Catalunya -com Can Jubany o Els Tinars- i del País Basc -com Zuberoa-.
Inquiets i emprenedors, l'any 2017 decideixen emprendre un camí plegats i l'1 de juliol creen Vandal, una fonda d'alta cuina amb un punt irreverent que l'Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears han premiat com a restaurant Revelació 2017.
Durant aquestes estades culinàries ha après i assolit coneixements culinaris a temples com Azurmendi (Eneko Atxa), El Bulli (Ferran Adrià) Celler Can Roca (Joan, Josep i Jordi), Zaranda (Fernando P. Arellano, quan el restaurant era a Madrid), Mugaritz (Andoni Luis Aduriz), Martín Berasategui, a més d'establiments de referència com Cinc Sentits (amb Jordi i Amèlia Artal), Hoja Santa (el mexicà de Paco Méndez i Albert Adrià), entre altres. Aquest bagatge es fa palès en cada un dels 5 apartats en què es divideix la carta, concebuda en format tapa i per compartir.
Els orígens d'aquest emblemàtic restaurant ens traslladen al port de Ciutadella dels anys 70, quan el Cafè Balear era un bar o taverna regentat per la família Caules, que acollia a la gent del mar a primeres hores del matí, abans de sortir a treballar. Amb el pas del temps i, per descomptat, amb l'afluència de turistes i viatgers, el bar es va anar convertint en un punt de trobada, on residents i estiuejants gaudien de tot tipus de tapes, peixos i mariscs recentment capturats.