Les vaques que poblen els amplis i verds prats de les Valls Pasiegos, orgull de Cantàbria, produeixen la llet amb un alt índex de matèria grassa i proteïna convertida en ingredient insubstituïble de les postres pròpies de la regió. 'Sobaos', formatges i pastes donen caràcter al territori i conquereixen els paladars de tot el país.
/ Cantàbria
El 'bocarte', també anomenat seitó, o anxova en altres parts d'Espanya, és un dels principals estendards gastronòmics de Cantàbria, comunitat que s'identifica amb el gust marí dels lloms del peix en salaó, pur umami. I ho és per la qualitat excel·lent de bona part d'aquells que s'elaboren a Santoña, localitat marinera que va assimilar fa més d'un segle la tècnica de transformació creada pels fenicis, i perfeccionada pels italians, i la va convertir en motor de la seva economia.
Tot i que la barreja de passió i ajudes institucionals han aconseguit donar el salt al risc d'extinció, l'escassetat continua sent característica de la vaca tudanca. La seva difícil rendibilització frena l'expansió d'una raça de carn que brinda talls aromàtics i intensos, com correspon al seu caràcter feréstec. Per això continua sent un petit secret, un dels grans tresors de la gastronomia càntabra.