Si alguna cosa caracteritza a Benjamí, és el seu esperit cosmopolita, aquest que ha sabut transmetre al concepte que volia engegar a Nuevo&Sur. Des de la seva Holanda natal va viatjar a Barcelona amb tan sols 16 anys per treballar a l'hostaleria. Després vindrien altres països: Regne Unit, Àustria, Xina, Sud-àfrica, EUA...
/ Andalusia
Un clàssic entre els clàssics de la Costa del Sol. Al juliol de 1994, Florentino Morillas obria aquest restaurant celler al centre mateix de Fuengirola. Des del principi va apostar per una carta que combinava dos estils de cuina, la basca, que havia après al costat del seu mestre, Pedro Bolinaga, i l'andalusa, la que practicava la seva família a la seva localitat natal d'Humilladero, a la serra malaguenya, sempre amb un clar predomini de la primera.
Cada vegada resulta més evident que per obrir-se pas en un món tan competitiu com és el de l'alta cuina l'especialització és un bon recurs. Ho demostra Àngel León en Aponiente amb el seu treball sobre els peixos de descart que l'han portat a aconseguir dues estrelles Michelin. I ho demostra a Sollo Diego Gallegos, una estrella, treballant també només amb peixos, encara que en aquest cas de riu i de pantà.
El Lago és un dels quatre restaurants amb estrella Michelin de Marbella al costat de Dani García, que té dos, i a Skina i Messina, tots dos amb un. La seva terrassa, sobre el gran llac del camp de golf que circumda el restaurant, és la més bonica i tranquil·la de Marbella.
Charolais, imprescindible restaurant de Fuengirola, és un fidel reflex del seu creador, Florentino Morillo Doblas, més conegut pels seus amics com Floren, amant de la gastronomia, excel·lent cuiner, i un dels empresaris d'hostaleria més compromesos amb el seu ofici i amb més vocació de els que conec.
Resulta curiós com aquest restaurant, que acaba de rebre la seva primera estrella Michelin, va passar desapercebut durant gairebé una dècada sense que Marbella, gastrònoms ni crítics li prestéssim cap atenció. Tot d'una, fa tres temporades, va començar a parlar-se d'ell i es va convertir en una de les referències gastronòmiques per als estiuejants habituals de Marbella.
Vaig conèixer Dani Carnero al restaurant Galatino de Granada fa uns quinze anys. Era el gran moment de la cuina d'avantguarda i un cuiner jove havia d'estar a l'altura de les circumstàncies i del moment. "Deconstruir" plats de la cuina tradicional, seguint la genial estela bulliniana era la consigna que es autoimponían moltes vegades cuiners inquiets i ben formats.
Fundat fa gairebé 35 anys, Sancho va començar com a cafeteria familiar d'estil molt "dels vuitanta", però amb una excel·lent cuina que ha marcat el rumb del local fins a convertir-lo en un dels locals més interessants des del punt de vista gastronòmic de Granada, que actualment dirigeix, tant als fogons com a la gestió, Serafín Jiménez, fill dels fundadors, i que ha anat adaptant el local als nous temps.
Un concepte tan rodó com el del " pintxo " de la cuina basca, és el punt de partida que els creadors de La Taberna del Pintxo es van marcar per elaborar una oferta basada en les tapes, més o menys informal, però de qualitat i amb un clar caràcter andalús i mediterrani.
El restaurant Amador és un d'aquests "racons secrets" que tota ciutat vol tenir i, per descomptat, ingredients no li falten.
Malgrat la seva, relativament, curta història – El Mentidero es va fundar l'any 2004–, aquesta taverna granadina té molta d'història que explicar gràcies a la figura de "Chico" Fernández. Imprescindible i inquiet personatge, d'aquests que s'apunten a un bombardeig, però no a un qualsevol.