El restaurant ofereix una àmplia varietat de propostes mediterrànies amb un toc peruà.
/ De fusió
Enmig del silenci, sota l'efímera brisa, ressona el ressò d'un fogó. Una mica de llum comença a caminar pel tall d'un ganivet. El riure canalla aviva el camí, segueix el teu instint sense mirar al costat. És la destinació. Juguem amb els sentits. Això és D’Excaro.
A la coqueta Plaza de San Cosme de Ourense trobem Glabistró, un restaurant on gaudir d’una cuina amb base gallega i influències de tot el món i un dels millors cellers de la ciutat d’As Burgas.
Autèntica cuina de fusió amb productes de temporada. Això és el que es pot degustar a L’Eixida, una magnífica proposta gastronòmica del xef Adrià Rubió en un dels pobles més bonics del Baix Empordà.
Lara Roguez ofereix una cuina molt personal en una fusió astur-oriental tan arriscada com atractiva.
Cuina de mercat mediterrània molt ben executada i amb molts matisos és la proposta del restaurant Sabors, que fa un any es va traslladar de Regencós, al cor de l’Empordanet, a un lluminós local davant del mar a Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava. Però al seu xef, Víctor Serra, amb una àmplia formació, li agrada també treballar amb productes i plats que remeten a la cuina peruana, com el ceviche, la causa o el tiradito, o amb la vietnamita, molt presents també a la carta.
Bareku ja s'ha guanyat un racó al cor dels gourmets de Vic i rodalia. Perquè tracta producte de temporada amb un toc únic i fusionant les seves receptes amb la cuina peruana i mexicana. Els sabors de sempre, però més sorprenents que mai.
Una àmplia carta reuneix des d'elements orientals fins a elaboracions tradicionals amb tocs personals del cuiner.
Quan visites un lloc que es diu Rincón K’naya saps, sens dubte, que el que et trobaràs té un punt actual, però si, a més, es tracta d'un restaurant on un dels caps visibles és un cuiner amb molta experiència, com és el cas d'Iván Bravo, pots esperar, a més, que cada plat tingui un punt diferent d'altres coses que hagis provat.
Però ningú, absolutament ningú, feia presagiar aquesta circumstància quan el 2014 van muntar un 'club gurmet' al xalet dels pares d'Abe. Tots els divendres, quan acabaven els seus estudis, anaven a comprar els productes amb els quals experimentaven cada cap de setmana en l'habitatge familiar. Eren un grup de setze amics, tots ells amants de la gastronomia, encara que Roberto Rodríguez, actual xef, era l'únic que estava estudiant cuina.
Després del seu primer aniversari, La Fragua de Vulcano fa un repàs de la seva trajectòria i ens desvela els seus plans futurs.
A mitjans del segle passat, el Carib i el turisme nord-americà cap a l'illa de Cuba van ser molt més que un fenomen de masses, convertint-se en una autèntica font d'inspiració artística en àmbits com la música, la moda i, per descomptat, el cinema. Qui no recorda els films inspirats a l'Havana i els seus cabarets emblemàtics com Tropicana? O les seqüències en platges de somni com Varadero?
Un restaurant japonès on a més del millor sushi pots dinar o sopar arròs amb llamàntol o una pizza. No es cap quimera. A l’Oreig de L’Escala, situat a escassos metres de la platja de Cala Montgó, en plena Costa Brava, hi ha opcions per a tots els gustos. De les fideuás, arrossos i peix al forn, a les elaboracions més sofisticades de la cuina japonesa. I tot sense canviar de local.
Fa més de quaranta anys que el Jorge i la Pilar Feldman, un matrimoni argentí, van obrir a Madrid El Cacique, un restaurant de carns argentines i que ràpidament es va fer un buit a la capital aprofitant l'escassetat que en aquells anys hi havia de bons restaurants per a carnívors. Durant aquestes quatre dècades llargues, els Feldman han aconseguit una clientela molt fidel, que passa de pares a fills.
Als seus impulsors, Juli Casi i Javier Benítez, vinculats des de fa anys al sector de l'hostaleria, els agrada dir que fan slow fast food, una cuina ràpida, però sana, delicada i treballada, que mima molt el producte.
El seu nom ja ens dóna una bona idea del que trobarem en arribar a aquest lloc: una coqueta construcció pagesa de pedra, situada en plena naturalesa. "És un entorn idíl·lic per muntar un restaurant i començar des de zero", assegura Alberto Soldán, propietari de CasaPiedra, qui fa ja set anys que es va embarcar en aquesta aventura.
En ple centre de Madrid, aquesta taquería-restaurant ofereix cuina mexicana carregada de picades d'ullet al producte i al receptari espanyols.
José María Aguilar i la seva dona Isabel, van obrir el Naif Madrid Burger&Bar local d'aire hipster al barri madrileny de Malasaña el 12 de desembre de 2011, el dia de La nostra Sra. de Guadalupe (el qual Isabel sigui mexicana, alguna cosa hauria de veure per a l'elecció d'aquesta data). Anteriorment havien tingut un bar de tapes al carrer del Barco, quan el barri encara no era el que és avui.
Al carreró arrabalera on trobem el Cera 23, la Barcelona real sembla resistir millor la creixent gentrificació turística. Estem a poques illes d'una Rambla que ha quedat per poc més de protagonitzar cançons de gust dubtós, però aquest racó és una altra cosa. Un altre món.
Perquè la història d'aquests dos grans de la cuina va lligada des del principi. De fet, han crescut junts professionalment i format equip en grans projectes com el liderat per l'estrellat xef Quique Dacosta a València. El seu potencial gastronòmic és admirable, igual que les seves ganes de sorprendre el comensal.
La de cuina internacional i de fusió, és una etiqueta que s'ha utilitzat de forma molt estesa però que no sempre s'ajusta a la realitat. En el cas de Nobook, la sorpresa del comensal està garantida perquè en aquest restaurant se surt de la cuina mediterrània i amb pretesa influència oriental, per endinsar-se en una experiència gastronòmica a base de sabors, textures i aromes arribats de l'Amèrica Llatina, l’Àsia o el món àrab .