Obert fa poc més de sis mesos, en ple centre de Barcelona i al costat del seu germà gran, l'aclamat Mont Bar, s'alça el Mediamanga. Comparteixen cantonada al carrer Aribau amb Diputació, i també xef, l'italià Domenico Ungaro, que porta més de deu anys a Espanya i s'ha format a les cuines de Joan Roca i Jordi Vilà, entre altres.
/ De mercat
Perquè la paraula Pitanza fa referència al món gastronòmic. De fet, aquesta ja apareixia en els textos del Quixot com a sinònim de menjar. Circumstància que ens dóna una pista del que ens anem a trobar en aquest restaurant familiar que està situat en el nucli antic de la ciutat. I és que La Pitanza és tradició, cullera i sobretot bona gastronomia de la mà de Belén.
Ens explica en Dídac García Carreté que la història de Can Rectoret, una masia del segle XVI, és la història de cinc generacions de la seva família. El seu rebesavi Jaume es dedicava al bestiar, a l'horta i a l'elaboració de vi. Ell va viure la construcció de la carretera que passa per davant de la masia i que uneix Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda.
El local que acull la Bodega Sepúlveda és un d'aquests llocs històrics que afortunadament encara es mantenen oberts a la ciutat de Barcelona, com a contrapunt a l'allau d'establiments “moderns”, molts d'ells totalment impersonals, que s'estan imposant en les últimes dècades. Aquesta Bodega, d'impersonal, no en té res.
Laura i Marta Benito porten més de 30 anys sense separar-se l'una de l'altra. Sempre han compartit escola, amics, carrera i aficions. Tal com a elles els agrada dir són el 'cap i cua' d'un tot que les manté unides des del mateix moment de nèixer. I ara, a la seva història tant perosnal com professional, han afegit un nou capítol: la recent inauguració de Casa Capicúa. Un projecte il·lusionant que neix de Capicuagastro, el càtering amb el qual es van fer un nom a València i es van donar a conèixer.
Em rep la cap de sala amb un somriure sincer i m'ofereix una taula a l'interior del local. És un dia calurós així que l'aire acondicionat s'agraeix molt. Bec una cervesa ben freda i miro al meu voltant observant l'interior de Cor Barra i Taula, el restaurant conegut per la seva cuina mallorquina cosmopolita.
Al cor de la serra d'Albarracín trobem l'Hospederia el Batán. Un petit hotel de turisme rural que guarda en el seu interior un tresor gastronòmic reconegut amb una reputada estrella Michelin des del 2013.
A poques passes del Monestir de Sant Cugat del Vallès, una preciosa abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV, es troba la Bodega Tomàs, el projecte més personal del xef Eduard Tomàs.