Una magnífica barra de tapes tradicionals murcianes, un extens assortiment d'embotits casolans, elaborats en un obrador propi, i una insòlita varietat de plats de carn a la brasa són els vèrtexs del triangle virtuós que ha convertit el restaurant El Cherro en un dels pilars de la gastronomia de la Regió de Múrcia. Un cherro és un vedell jove, segons un localisme que encara s'utilitza a Múrcia, Alacant i part d'Andalusia. I aquí, la coherència entre el nom del restaurant, els seus orígens i el contingut de la seva carta és absoluta.
/ Tradicional
El restaurant ofereix plats elaborats amb productes de proximitat en un palauet de finals del segle XV amb unes vistes privilegiades
Els propietaris de Taberna Pedraza aposten per un model més simple, inspirat en el bar tradicional, amb una oferta senzilla però de qualitat.
En el mateix local on es prepara el seu delivery, Rodrigo de la Calle ha muntat un petit i modest menjador on se serveix una bona cuina tradicional.
Les seves tradicionals 'coques' són tot un festival de colors i sabors que donen vida a les delicioses creacions i que no deixen indiferent a ningú.
Menjar de qualitat en una torre modernista amb amplis menjadors i terrassa dominada per un enorme estany central.
El sevillà Guillermo Salazar elabora una bona cuina tradicional a la qual aporta la seva visió personal fruit del seu important bagatge professional.
Plats clàssics amb un gran protagonsime del producte en un restaurant amb 41 anys d'història. Ara també pots gaudir del Passadís del Pep a casa teva.
Pedro Gallego ofereix una carta breu de plats saborosos, sense complicacions, als quals sempre aporta un toc personal.
Barriga Verde és un restaurant d'autor sense formalismes on el poder de la decisió se cedeix al client.
A la carta hi trobareu plats tradicionals que piquen l'ullet a la modernitat, tot seguint les tendències que més agraden a Madrid.
No preparen calçotades ni safates industrials de carns a la brasa. Oblideu-vos d'això. A Can Solà, una espectacular masia totalment reformada a Matadepera (Barcelona), la filosofia és més slow. Tot i que la seva carta és més àmplia, fan una aposta clara per la brasa, i pel producte de qualitat i proximitat, però en un ambient modern i molt relaxat. A més, acaben d'inaugurar la seva nova terrassa d'estiu, un lloc on degustar un bon vermut mentre gaudim d'unes vistes immillorables.
David Yárnoz, xef del Molino de Urdániz, es troba darrere de la carta d'aquest restaurant vitorià que va arribar a acollir 150 bodes a l'any.
‘Un homenatge al pa i al territori’, aquesta és la filosofia de l’establiment ADN Sistaré, ubicat a la plaça de la Llibertat de Reus. El negoci està lligat a una nissaga de forners i carnissers vinguts de Gratallops i la Vilella Alta, que va acabar arribant a la capital del Baix Camp pels volts del 1955, tot i que els orígens van molt més enllà (1910), arribant fins a Vallmoll i La Secuita.
Aquest elegant restaurant de Vic ofereix plats elaborats amb producte de qualitat i unes postres creatives i originals.
Marisa García i Roberto Pedrosa són dos amants de la gastronomia, dues persones que porten la cultura gastronòmica molt arrelada perquè els agrada menjar i perquè porten gairebé tota la vida dedicada a això. Fa 19 anys que van aterrar a València per portar al mediterrani aquestes receptes de la seva terra de les quals ells se senten tan orgullosos. Una cuina contundent i casolana, que ells saben fer a la perfecció perquè són partidaris de "deixar fer a cadascun el que millor sap" afirma Roberto.
Borja Moncalvillo governa a Castro Urdiales un bar restaurant que combina la senzillesa del menú del dia amb el malbaratament d'imaginació, jocs i picades d'ullet alienes d'un menú degustació molt demandat.
Els que s'havien acostumat a degustar les braves i al famós entrepà de calamarsons del bar Casa Nova mentre contemplaven el majestuós edifici de l'antic mercat del Born, ara els toca canviar de concepte.
“El pebrot ha de ser verd, els tomàquets acolorits, l'albergínia espinosa i els amors callats”. No és cosa meva, ho diu una cobla lleonesa que avança el significat de l'expressió en llengua espanyola “meterse en un berenjenal”, perquè les albergínies, al camp, solen estar plenes d'espines punxegudes que dificulten el treball i exigeixen treballar amb prudència i deguda protecció.
Però l’aventura de Napicol no comença aquí. El seu xef i propietari, Chemo Rausell, va idear una vida allunyat dels fogons. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques tot i que ben d’hora es va adonar que aquesta no era la seva vocació. Per això, en finalitzar els seus estudis, va començar a treballar a restaurants de referència de la ciutat. Va ser en un d’aquests on va conèixer l’Anna Becerro, la seva companya de vida i de professió. Junts van obrir Gula, un gastrobar on les tapes fetes amb afecte eren el punt fort.
Com en cada servei, a les portes del restaurant ens rep Vicente Romero Sanchis, fill del fundador i actual gerent. El seu tracte és amable, proper i molt professional. Va tenir al millor mestre, el seu pare Vicente Romero Tadeo qui, després de tota una vida dedicada a l'hostaleria, va decidir fer el seu somni realitat obrint el seu propi negoci de cuina valenciana tradicional el 1991.
Els orígens d'aquest emblemàtic restaurant ens traslladen al port de Ciutadella dels anys 70, quan el Cafè Balear era un bar o taverna regentat per la família Caules, que acollia a la gent del mar a primeres hores del matí, abans de sortir a treballar. Amb el pas del temps i, per descomptat, amb l'afluència de turistes i viatgers, el bar es va anar convertint en un punt de trobada, on residents i estiuejants gaudien de tot tipus de tapes, peixos i mariscs recentment capturats.
El carrer Recoletos, malgrat el seu curt traçat, concentra un gran nombre de restaurants. Una oferta variada que va d'establiments informals o rostidors fins a cuines foranes com la tailandesa, la mexicana o la marroquina. S'uneix ara aquesta casa de menjars, recentment oberta, que aposta de manera decidida i sense complexos per una cuina molt tradicional que es completa amb un equip de sala molt professional. Res més entrar, una àmplia barra amb cuina ininterrompuda permet prendre un aperitiu o picar una mica de manera informal al llarg de la tarda.
A pocs quilòmetres de València, en ple epicentre de Meliana, zona de cultius tradicionals i de terres fèrtils per a tot tipus de verdures i hortalisses, trobem el Racó de Meliana.