Un entorn amb encant envolta l’Hotel Lotus. Els carrers respiren tranquil·litat als migdies. En creuar la porta, tot són colors. Les parets són plenes de quadres d’artistes de Vilanova i la Geltrú. Són una picada d’ullet als orígens del negoci. “L’inici de la nostra activitat es remunta a un altre restaurant a Vilanova i la Geltrú, actiu des de fa 15 anys. Es diu Lotus. Hi vam treballar durant una dècada. La nostra mare és de Falset i vam decidir obrir-ne un altre aquí. El concepte, però, és totalment diferent, tot i que molts plats van néixer a Vilanova”, resumeix Ivan Lanaspa.
/ Tapes
La família Rom, dedicada a l’hostaleria i propietària també de dos petits hotels a Roses i del Restaurant Rom, a tocar del passeig marítim, ha obert recentment a la plaça Catalunya La Bodega, un local de tapes elaborades que funcionarà durant tot l’any.
"Des de sempre hem tingut negoci a Cambrils. Els orígens es remunten a l'emplaçament antic, el de la plaça del Pòsit, on avui hi tenim el restaurant nou. Fa 15 anys vam obrir el de la plaça Mossèn Joan Batalla, 3, que s'ha anat afermant com a restaurant, en ampliar la carta de productes", resumeix el director de recursos humans i màrqueting de l'empresa, Ángel Pérez, de la segona generació. Al seu costat, també hi ha María José, Mari Carmen, Antonio José, Susana, Yolanda, Judit i Andrés, amb responsabilitats diferents en el negoci familiar.
A tocar de la platja de la Perola hi ha un petit racó de món que per la seva decoració ens transporta als ambients més surfers del planeta. El lema de l’establiment, Enjoy the moment, és tota una declaració d’intencions de tot allò que el client percebrà només de creuar la porta: un espai tranquil i relaxat en què tant podem degustar menjar de qualitat com una àmplia selecció de còctels i combinats.
El 1972 va ser fundat per Don Enrique Grau Moliner que comptava en aquells dies amb 10 anys de trajectòria dins del sector hostaler. Ell amb el seu constant treball, el seu bon fer i el seu caràcter jovial va aconseguir fer-se un buit en el món de la gastronomia valenciana. Per la seva proximitat a la Plaça de Toros, eren molts els toreros i amants d'aquesta pràctica que acudien assíduament al Palacio de la Bellota abans i després de les tardes taurines.
El Pimpi és una part viva de la història de la ciutat de Màlaga i amb el pas del temps s'ha convertit, a més, en un centre neuràlgic de la cultura i les causes socials de la ciutat. Tant és així que fa dos anys van començar una aventura a la qual van anomenar El Pimpi Solidari, en la qual tot el recaptat durant un dia a través del celler i les activitats paral·leles que organitzaven durant la jornada era destinat íntegrament a projectes socials de la província.
Durant aquestes estades culinàries ha après i assolit coneixements culinaris a temples com Azurmendi (Eneko Atxa), El Bulli (Ferran Adrià) Celler Can Roca (Joan, Josep i Jordi), Zaranda (Fernando P. Arellano, quan el restaurant era a Madrid), Mugaritz (Andoni Luis Aduriz), Martín Berasategui, a més d'establiments de referència com Cinc Sentits (amb Jordi i Amèlia Artal), Hoja Santa (el mexicà de Paco Méndez i Albert Adrià), entre altres. Aquest bagatge es fa palès en cada un dels 5 apartats en què es divideix la carta, concebuda en format tapa i per compartir.
Quin és el secret perquè el rovell quedi sucós? O perquè la carn no quedi freda per dins? Al restaurant El Vermut de Figueres ens donen cinc consells per tenir èxit amb aquestes dues receptes i no morir en l’intent. D’entrada, la màxima qualitat dels productes que s’utilitzen.
'Chuletón' de vedella de Girona

La majoria dels afeccionats al futbol segur que coincidiran en afirmar que la Champions League és la millor competició de clubs del món. D'altra banda, les estrelles Michelin són el guardó més preuat al món de l'alta gastronomia. Doncs bé, a Barcelona existeix un lloc on tots dos entorns es donen la mà i es poden gaudir separats per tan sol uns metres i que, fins i tot, compta amb una “plaça Canaletes” i una rèplica de la font on se celebren els èxits futbolístics.