Les aletes de pollastre estil Buffalo són un clàssic modern de la globalització, mos especiat i saborós que avui proposem en versió ultra-cruixent acompanyades amb una salsa fresca i picant.
/ Videorecepta
Entre dues llesques de pa t'hi cap una vida. Quantes vegades oblidem que l'excel·lent practicitat d'aquest mos no està renyida amb la recerca hedonista del plaer masticable. Que sí, que un entrepà d'embotit xungo en pa industrial és una pena a l'ànima, però un entrepà amb ingredients de qualitat, ben combinats i amb pa de qualitat és un gol per l'escaire i una meravella al paladar.
Sopa tradicional que es prepara en pocs minuts i gairebé sense treball. Sabors i aromes que han ben alimentat a les gents senzilles durant segles. Ingredients humils -all, pa, pimentón-, resultats descomunals.
Sobre el tàrtar i les seves múltiples variants ja n'havíem parlat anteriorment. Així que confessem la nostra tirada i debilitat per aquesta preparació que treu el màxim partit de la puresa de l'ingredient principal.
El carpaccio és una preparació italiana composta de talls molt fins -originalmente de filet de bou cru, actualment es pot preparar gairebé amb qualsevol ingredient- que se serveixen fredes. Nascut el 1950 a Venècia (Harry's Bar) per a què la Comtessa Amalia Nani Mocenigo pogués menjar carn (per ordre del seu metge només podia consumir-la crua).
Les ostres són els bivalves més íntimament relacionats amb el luxe i el glamour de les tovalles refinat. Com es descriuen en el llibre 'La Cuina i els aliments' de Harold McGee se'ls pot tractar com l'equivalent marí al pollastre encebat o a la vedella de corral: no fan altra cosa que menjar i descansar. D'aquesta manera, la seva carn relliscosa i suau acumula un sabor complex i sexy.
El coulant original són unes postres de xocolata creades l'any 1981 pel gran cuiner Michel Bras al seu restaurant de Laguiole (França). La seva genial idea és fer servir un pa de pessic de cacau per a que també sigui el contenidor d'un interior cremós i fundent. Farciment que s'escampa al plat quan de perfora.
A la cuina hi ha dos grans maneres de combinar ingredients: el joc del contrast i el seu contrari, que consisteix en combinar per afinitat. En aquest cas, utilitzem la segona opció per barrejar amb èxit elements àcids com són el maduixot i la poma. Cadascú aporta una textura diferent. Si la primera és tendra i humida, la segona és crocant i ofereix resistència a la mossegada.
El calamar és un ingredient versàtil i deliciós. Avui el cuinem a la planxa per conservar la puresa del seu sabor i la seva tendresa. I l’acompanyem amb una de les reines de l'hort: Les favetes són el potent contrapunt vegetal. Un plat rapidíssim de cuinar i que és glòria al paladar.
L'adob va néixer com a tècnica de conservació amb valor afegit: aroma i sabor. El pollastre és ideal per adobar perquè absorbeix molt bé els sabors. En aquest cas el fumat del Pebre vermell de la Vera i el toc cítric de la llimona. Per acompanyar, unes mongetes, acostant l'hort a la taula. ¿T'animes a preparar aquesta recepta a la teva taula?
La combinació de la coliflor amb l'ametlla dóna com a resultat una crema fantàstica, de sabors molt càlids a terra i horta. Amb una aparença nívia i elegant. En ocasions les cremes no tenen l'atenció que es mereixen per les seves enormes possibilitats combinatòries. Val la pena explorar aquest món que ens pot donar grans sorpreses.
L'arròs amb llet són postres seculars d'origen no determinat que enfonsen les seves arrels en la nit dels temps. Reconeguem que no es tracta d'un plat molt subtil o sofisticat, encara que a alguns ens resulti irresistible.
La moqueca de llagostins és un prodigi culinari, un plat senzill que es cuina en molt pocs minuts i no obstant això ofereix una explosió d'aromes i sabors descomunal.
Aquesta recepta amb mozzarella ho peta moltíssim en l'escala de la senzillesa i facilitat. A més a més, el resultat no només és molt bo al paladar sinó que també resulta vistós i triomfa a la retina.