La Comunitat Valenciana atresora una gran riquesa gastronòmica, amb una àmplia varietat de dolços típics, molts d'ells de procedència àrab, que per la seva tradició i gran demanda han deixat de ser productes de temporada vinculats a efemèrides religioses per passar a consumir durant tot el any.
/ València
Quan entres per primera vegada a La Salita és fàcil reconèixer els gairebé 9 anys de bagatge del local. S’identifica a la perfecció la idea que els seus propietaris, Begoña Rodrigo i la seva parella Jorne Buurmeijer, li van voler imprimir des d’un primer moment i que no és altra que donar als clients la mateixa sensació de comoditat que els oferiria la saleta de casa, fins a tal punt que desitgessin treure les sabates. D’aquí el nom escollit.
Visitem RiFF, un selecte restaurant situat al centre de València que segueix mantenint un any més la seva merescuda estrella Michelin. El mèrit d’aquest guardó recau en el seu xef i propietari Bernd H. Knöller qui va néixer a la regió de la Selva Negra alemanya una nit del 19 de març, coincidint amb la festivitat en què els valencians cremen les seves falles.
Quan la Generació del 98 escrivia les lletres d'or de la literatura espanyola, La Pepica obria les seves portes modestament: un barracó de fusta de 6 metres a la vora del mar. Avui és, sense cap dubte, el restaurant més visitat del port de València.
No és tradició en terres valencianes el costum d'anar de tapes, però en El Barri del Cabañal hi trobem un d'aquests bars amb història de visita obligada. La fama de la seva anxova ha destronat el monopoli de les tapes reservat al País Basc, Madrid o Andalusia per estendre's fins a València.