Als qui ens agrada menjar bé, no sempre ens agrada asseure'ns a taula. És més, quan tens la sort de conèixer el propietari, sol atreure'ns la idea d'asseure's a la barra sempre que sigui possible. És així com tens l'oportunitat que t'ho expliquin tot en primera persona, des de la barra o aprofitant les sortides del cuiner.
/ Taverna
Algú va dir una vegada que les oportunitats no s'esperen, sinó que es creen, i qui coneix una persona emprenedora sap que aquesta és una part de la seva filosofia vital. Precisament això de crear oportunitats és una de les coses que han marcat la trajectòria professional de Patricia Díaz i Peter Gomes, els propietaris d'Ajhito, una izakaya que van obrir al centre de Jaén fa un any.
Una taverna amb aires contemporanis i amb una extensa i cuidada carta de tapes i platets per compartir. Aquesta és la nova proposta de Tibu-Ron Group a Castelldefels (Barcelona), un lloc que convida a regalar-se un bon homenatge gastronòmic, en companyia dels nostres, com sempre ens ha agradat fer.
Les Merchanas és un d'aquests llocs amb olor de tradició on vas a trobar menjar tradicional a bons preus a Màlaga.
Tal vegada paraules com "ramen", "sake" o "dashi" ja no ens resultin tan exòtiques com abans, però la cuina japonesa segueix guardant tresors per descobrir, potser perquè l'impacte del sushi ha estat tan gran que fins a cert punt ha alentit l'arribada d'aquestes joies.
Després de l'èxit de Shunka i Koy Shunka, Hideki Matsuhisa obre una nova taverna japonesa al Barri Gòtic de Barcelona amb els mateixos paràmetres de qualitat.
Vaig conèixer Dani Carnero al restaurant Galatino de Granada fa uns quinze anys. Era el gran moment de la cuina d'avantguarda i un cuiner jove havia d'estar a l'altura de les circumstàncies i del moment. "Deconstruir" plats de la cuina tradicional, seguint la genial estela bulliniana era la consigna que es autoimponían moltes vegades cuiners inquiets i ben formats.
Malgrat la seva, relativament, curta història – El Mentidero es va fundar l'any 2004–, aquesta taverna granadina té molta d'història que explicar gràcies a la figura de "Chico" Fernández. Imprescindible i inquiet personatge, d'aquests que s'apunten a un bombardeig, però no a un qualsevol.
Fundado en 1917, Los Manueles (Granada) está a punto de celebrar su primer centenario siendo, ante todo, fiel a su historia.
Sukalki, de recién apertura en Vitoria, es una taberna moderna con alma tradicional pilotada por el chef Luis Angel Plágaro.
La Bodega Sepúlveda es todo un templo de la cocina tradicional en Barcelona, con su aire de antigua taberna y sus "tapas de mantel".
Al maig de 2012, l’hiperactiu (en el millor sentit del terme) cuiner Carles Abellan, al costat de l'empresari Javier Cotorruelo i amb la participació del jove cuiner Toni Romero, van engegar el restaurant Suculent a la barcelonina Rambla del Raval. Abans de complir els dos anys de vida podem donar fe del seu èxit total i merescut, amb uns saborosos plats creats amb òptica moderna a partir de receptes tradicionals.
s el cognom de Pedro i Luis, i també d'un restaurant vinoteca pensat per i per a ells. Aquests dos germans són l'ànima d'aquesta casa on el vi i la cuina tradicional ben feta s'han convertit en còmplices i en parella inseparable i el lloc de trobada on acudeixen molts fidels que se saben acollits amb la calidesa de dos professionals que cuiden la seva clientela.
És fàcil veure'ls córrer d'un restaurant a un altre perquè només uns metres, i uns mesos, separen les dues tavernes Arzábal. Tal va ser l'èxit del projecte que van iniciar Iván Morales i Álvaro Castellanos al maig de 2009 amb la seva primera taverna al carrer Doctor Castelo de Madrid que al setembre de 2010 obrien a Menéndez Pelayo la segona amb més espai i passant de 8 a 26 treballadors.
Els bodegons de pebrots, llimones i albergínies ja s'han convertit en un clàssic de La Pequeña Taberna, situada molt prop de la Plaza San Juan de la capital murciana. Aquest restaurant presenta, a priori, tres de les condicions més demandades pels comensals de la ciutat: un espai bonic i cuidat, un servei apropiat i un producte de temporada que es revisa tots els dies en una de les principals places de proveïments de la zona.
Sense cap mena de dubte, no serien aquestes les primeres línies que s'escriuen, com al·legat, a favor d'aquests llocs. I, especialment, d'un temps ençà. Per descomptat, en els últims mesos i/o anys veiem freqüentment manifestacions a favor d'aquesta forma de vida (així ho crec jo) i de la seva companya de fatigues, la tapa. Sempre ben acompanyats del seu vermut o canya.
Tenia moltes ganes de xerrar amb Pepe Cobos, fundador de la mítica taverna malaguenya El Pimpi, un d'aquests indrets màgics que sorgeixen molt de tant en tant, conegut a gairebé tot el món... i fruit d'una autèntica casualitat, com ens va comentar Pepe durant una més que apassionant conversa.