/ Restaurants girona
L'any 2011, tres amics que no provenien del món de la restauració però que tenien la voluntat d'iniciar un projecte comú van obrir El Doll, un bar restaurant amb una peculiaritat: deu sortidors de cervesa que funcionen a mode d'autoservei mitjançant una targeta prepagament. Per acompanyar la cervesa van optar per una parella infalible: les tapes.
En el cor del barri més carismàtic de la ciutat de Girona, el Barri Vell, es troba Arròs i Peix, que combina una parada de peix i marisc, com les que podem trobar a qualsevol mercat, amb un restaurant pròpiament dit.

La vila de Llagostera es troba en una situació privilegiada a la comarca del Gironès, al costat de la carretera que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols i altres poblacions i platges de la Costa Brava, com Santa Cristina d'Aro o, una mica més lluny, Palamós. A la sortida de la població en direcció a Sta. Cristina, al costat de la via verda en què s'ha convertit el traçat de la línia de carrilet que unia Girona amb Sant Feliu, hi trobem una masia del segle XVII.

Coneguda com la cuinera de les flors, Iolanda Bustos, xef de la Calèndula (Girona), troba els maridatges perfectes a partir de mil i una flors saboroses que conrea o recol·lecta ella mateixa.
El cap de cuina del restaurant El Jardí de Can Marc (Begur) comparteix amb Gastronosfera una de las receptes de la sevsa renovada carta: passió de guatlla. Una propuesta que combina a la perfecció tradició i avantguarda.
No existeix una fórmula d’alquimista, no hi ha més secret que el treball diari i les ganes de revolucionar any rere any, per convertir el que el 1986 era una petita braseria en Can Massana, un restaurant que el 2008 va ser mereixedor d'una estrella Michelin. Pere Massana, el seu xef i propietari té un lema, "renovar-se o morir", i està clar que les crítiques nacionals i internacionals no estan per deixar-lo sortir de la cuina.
Fins fa pocs segles, la cuina silvestre era la que predominava a les llars rurals dels pobles. Era una cuina que depenia de la flora espontània i de la seva recol·lecció in situ. Però ara, un cop el camp ha quedat enrere en pro de la ciutat, molts hem oblidat completament el sabor i les olors de moltes plantes i fruits silvestres.