L’hotel Fonda España té més de 150 anys d’història i des de la seva inauguració fins a l’actualidad ha viscut diferents reformes i rehabilitacions. La primera va ser l’any 1898, 40 anys després d’obrir les seves portes a Barcelona.
/ Restaurant
Romanca és un nou hotel restaurant rural situat a Medina de Pomar, a només 70 km de Bilbao i 85 km de Burgos. El seu propietari, Alberto Cárcamo López, és un jove cuiner, però amb una important experiència al món de la cuina. Abans de començar aquesta aventura, Alberto va cursar estudis a l'Escola Superior d'Hostaleria i Gestió d'empreses Turístiques d'Artxanda (Biscaia) i després de la seva formació, va començar a treballar. I ho va fer amb els millors.
Docamar respon al nom de Donato Cabrera Martínez, fundador l’any 1963 d'aquesta casa de menjars i avi de Raúl Cabrera, l'actual propietari que va prendre el relleu generacional de mans del seu oncle fa 20 anys, en plena crisi semblant a l'actual i en contra de la família. Avui com llavors, segueix vivint el negoci amb il·lusió i amb el sentiment de formar part de la vida del barri.
Sempre és una bona notícia que obri un nou restaurant, però aquest fet esdevé encara millor si la seva qualitat gastronòmica és elevada. Així succeeix amb el Mont Bar, obert el passat 23 de març a la cruïlla dels carrers Diputació i Aribau de Barcelona, ben a prop de la plaça Universitat.
Hi ha restaurants amb història i uns altres amb moltíssima història. L'Auriga pertany a aquest últim grup. Per començar està situat on, en l'època de la Tàrraco romana, s'erigia el circ. Però els seus murs no només recullen històries de romans. Aquest restaurant situat en el cor de Tarragona, conserva elements arquitectònics del s. XII i XV. Però el seu major tresor no és la seva arquitectura, sinó la seva original proposta gastronòmica que és tota una declaració d'intencions.
La cave és una vinoteca i restaurant que es va establir a Sarrià fa 10 anys amb el clar objectiu de convertir-se en un establiment de referència pels gourmets de Barcelona. Els seus propietaris, Natalia Rabarté i Iván Santacruz atenen amb un estil proper i familiar, sense que aquesta afabilitat resti gens ni mica de la seva deferència i professionalitat, tant si és per comprar un bon vi com per gaudir del seu restaurant.
Fa uns mesos el Roig Robí va celebrar el seu 30è aniversari. I ho va fer sense estar-se de res: amb dos excel·lents menús degustació. Ara bé, un cop passat l’esdeveniment al que sens dubte s’ha arribat per la qualitat del lloc i la fidelitat de la seva clientela, no cal que celebrin cap aniversari per poder tastar els seus meravellosos plats, basats en la cuina catalana tradicional però amb un afegit d’innovació i adaptació als temps actuals.
Ubicat en el centenari edifici dels Magatzems Vilardell, en ple casc antic barceloní, l’Ohla Gastronòmic Bar revoluciona les arrels de la gastronomia, tant les de la cuina catalana, que revisita i actualitza, com les dels horaris habituals de la restauració, amb un servei continuat des de les set del matí fins la una de la matinada, de dilluns a diumenge.
Al segle XI hi havia a Barcelona un castell medieval que comptava amb una torre de defensa per repel·lir possibles atacs feudals. Al segle XVII el general Joan Cortada va esdevenir-ne propietari i va anar fent créixer una masia al voltant de la torre. Es va convertir en una mena de fonda i refugi on fins i tot s'hi va allotjar Isabel II i altres membres de la monarquia.
Romain Fornell és un xef que trenca clixés. Per começar? És el primer xef que aconsegueix una Estrella Michelin a França i una altra a Espanya. Però és que Romain en prou feines havia acabat els seus estudis d'hostaleria a Toulose i els millors restaurants a banda i banda dels Pirineus ja se'l rifaven.
Al Vallès Occidental, més concretament a Matadepera, trobem un dels restaurants que més està treballant per recuperar vells aliments de la nostra terra. Ubicat en una magnífica masia de la qual hi ha indicis des de 1416, Can Vinyers és el negoci familiar dels Martino. La seva carta és d’arrel clàssica i reinventada aprofitant les millors tècniques actuals.
Cal mirar molt enrere, gairebé mil anys, per entendre que el Molí de l’Escala no és un establiment qualsevol, sinó que compta amb una llarga història que ens remunta fins a l’any 1100. El seu primer impulsor va ser el Marquès de Dou, qui va ordenar la construcció d’un molí com a regal al poble de l’Escala.
Tanta, paraula inca que designa el pa i que avui en dia encara s’empra en l’idioma que es parla als Andes peruans, evoca la tradició culinària de la qual parteix la cuina del Tanta. Com explica Alonso Ferraro, el gerent d’aquest restaurant que acaba d’obrir les seves portes a Barcelona, Tanta és també el nom d'una franquícia amb locals a tota l'Amèrica del Sud.
Menjar a la marisqueria Rías de Galicia és retre homenatge al nostre paladar. Les millors matèries primeres, en el punt just de cocció, han fet d’aquest restaurant tota una llegenda a Barcelona.
Els Casals és una iniciativa gastronòmica i hotelera posada en marxa l’any 2000, una aposta de futur de la família Rovira que, després dels devastadors incendis forestals de l’any 1994, va decidir refer aquesta masia, entre d’altres de la seva propietat, i embarcar-se en aquest projecte comú.
No existeix una fórmula d’alquimista, no hi ha més secret que el treball diari i les ganes de revolucionar any rere any, per convertir el que el 1986 era una petita braseria en Can Massana, un restaurant que el 2008 va ser mereixedor d'una estrella Michelin. Pere Massana, el seu xef i propietari té un lema, "renovar-se o morir", i està clar que les crítiques nacionals i internacionals no estan per deixar-lo sortir de la cuina.
Els germans Rovira, reconeguts amb una estrella Michelin per la seva tasca al restaurant Els Casals, es van engrescar a obrir el 19 de maig de 2011, en col·laboració amb el Grup Sagardi, el restaurant Sagàs Pagesos, Cuiners & Co, una innovadora proposta de restauració que posava damunt la taula els millors entrepans del món, fets amb productes de primera qualitat.
Fins fa pocs segles, la cuina silvestre era la que predominava a les llars rurals dels pobles. Era una cuina que depenia de la flora espontània i de la seva recol·lecció in situ. Però ara, un cop el camp ha quedat enrere en pro de la ciutat, molts hem oblidat completament el sabor i les olors de moltes plantes i fruits silvestres.