Tal vegada paraules com "ramen", "sake" o "dashi" ja no ens resultin tan exòtiques com abans, però la cuina japonesa segueix guardant tresors per descobrir, potser perquè l'impacte del sushi ha estat tan gran que fins a cert punt ha alentit l'arribada d'aquestes joies.
/ Restaurant
Aromes que suggereixen, gustos que ens fan gaudir, textures diferents a cada mossegada, tot plegat, cuina de sensacions. Cuina de sempre adaptada als temps moderns. Aquesta combinació la trobem al bell mig de la Tarragona històrica i monumental, a pocs metres del Pla de la Catedral.
Vegetarià no és sinònim de menjar més aviat poc i únicament vegetals saludables. A la Masia La Capella, un restaurant situat en un indret privilegiat de Sabadell, et fan oblidar els tòpics i la seva carta renovada ofereix sorpreses constants.
Resulta curiós com aquest restaurant, que acaba de rebre la seva primera estrella Michelin, va passar desapercebut durant gairebé una dècada sense que Marbella, gastrònoms ni crítics li prestéssim cap atenció. Tot d'una, fa tres temporades, va començar a parlar-se d'ell i es va convertir en una de les referències gastronòmiques per als estiuejants habituals de Marbella.
Al centre de Tarragona, ben a prop de la Catedral i el Pla de la Seu, en un carrer per a vianants de fàcil accés des del carrer Major, està situat el Restaurant Arcs, en un edifici històric que data del 1350 i encara conserva vuit arcades gòtiques en perfecte estat. Al seu moment va ser una casa de pagès on es comerciava amb gel, gràcies a un pou de neu que encara existeix i que va originar l’antic nom d’aquesta via, el carrer de la neu vella.
El nostre col·laborador Igor Goikoetxea recomana tres restaurants de Bilbao on gaudir d'un molt bon menú del dia a un preu molt competitiu, menys de 15 €.
La Máquina de Jorge Juan és l'últim restaurant que el grup La Máquina ha obert a Madrid. La seva cuina, d'essència tradicional, no defrauda. El crític gastronòmic Carlos Maribona valora la seva proposta gastronòmica.
Temàtica marinera en el centre de Barcelona. Peix, marisc, arrossos i clàssics de la cuina catalana en un restaurant que podríem imaginar en el passeig marítim d’algun poble costaner.
La Bellvitja, L'Actiu i Leka són tres dels grans menús del dia que poden trobar-se a Barcelona per menys de 15 euros.
Després de l'èxit de Shunka i Koy Shunka, Hideki Matsuhisa obre una nova taverna japonesa al Barri Gòtic de Barcelona amb els mateixos paràmetres de qualitat.
El restaurant Lovnis, regentat per Iván Morales i Álvaro Castellanos, comparteix amb Gastronosfera una de les seves receptes: picantó rostit, un clàssic de sempre molt fàcil de preparar i, alhora, saludable.
Preparació:
- Dins el picantó s'introdueix una branca de romaní i ½ gra d'all, s'assaona amb sal i pebre i s'unta amb una gota d'oli.
L'esdeveniment gastronòmic tindrà com a escenari el restaurant Come & Calla, propietat de Platero, a la capital valenciana.
Fa cinquanta anys, Serafín López obria al carrer de la Ballesta de Madrid una modesta casa de menjars. Com estava situada just davant de La Gran Tasca, un establiment molt popular per aquella època, la va anomenar La Tasquita de Enfrente. Durant més de tres dècades va oferir una cuina molt tradicional, amb plats d'èxit com l'ensaladilla russa o les patates braves.
En el cor del barri més carismàtic de la ciutat de Girona, el Barri Vell, es troba Arròs i Peix, que combina una parada de peix i marisc, com les que podem trobar a qualsevol mercat, amb un restaurant pròpiament dit.
Estem aquí. Tota una declaració d'intencions manifestada mitjançant el nom del seu restaurant. Dos italians, un de Nàpols i sicilià l'altre, que s'estableixen a Barcelona i diuen “Siamo qua” per oferir cuina autènticament italiana als barcelonins.
Després de passar durant anys per algunes cuines cèlebres de França i Barcelona, Emmanuel Thomas va obrir fa quatre anys el seu propi restaurant al barri de la Vila Olímpica, Le Bistrot. Com el xef és d'origen francès, a la carta trobem algunes preparacions icòniques d'aquesta tradició. Bé executades. S'aprecien positivament els anys acumulats en el full de serveis.
Almenys resulta sorprenent. Diego Benítez, graduat en Gastronomia a la primera promoció del Basque Culinary Center, ha obert a Madrid el seu propi restaurant. Però en lloc de seguir les noves tendències de la cuina, com fan gairebé tots els nois de la seva edat, ha decidit apostar per una mirada nostàlgica als feliços anys 20 del segle passat. Una volta als plats més clàssics i al luxe d'un temps molt diferent de l'actual.
Hi ha una gastronomia de perifèria que lluita per sostreure una petita clientela a la força gravitatòria de la capital, en aquest cas Barcelona. Poden ser les fondes de poble de tota la vida, que sempre han tingut el seu públic, com la Masia Can Ferran de Sant Quirze del Vallès, o bé petits restaurants muntats per joves cuiners que plantegen un altre tipus de cuina, una mica més sofisticada.
El seu nom no deixa lloc al dubte: entrem en una hamburgueseria. Això és el que, a primera vista, podríem pensar en apropar-nos a aquest local situat a Sant Cugat del Vallès.
Restaurants "acollidors" hi ha molts. Solen ser locals de petites dimensions, còmodes, tranquils i amb una ambientació agradable. Restaurants en els quals l'adjectiu "acollidor" adquireixi molts més significats no n'hi ha tants i haver conegut un d'ells es converteix en una autèntica troballa. És el cas del Santa Gula, un bistro situat al barri de Gràcia de Barcelona que ofereix cuina de mercat amb tocs internacionals.
Això sí, sense perdre la personalitat ni l'essència d'una cuina innovadora i de caràcter mediterrani que intenta transmetre la història personal d'una dona valenta i amb caràcter que trepitja fort en un món tradicionalment masculí.
La Barceloneta està de moda. Viatgers en xancletes, veïns de xerrameca assegut davant del seu portal, vermuts a les terrassetes, patinadors lluint tipus, nens jugant a la pilota en qualsevol plaça, ... Tot això i una gastronomia tradicional i marinera, amb tocs avantguardistes en alguns casos, fan d'aquest barri un dels més interessants de Barcelona.
Si alguns diuen que els anys '50 van ser anys perduts en la societat espanyola, la Vermutería Pérez ha d’haver-se equivocat d'època. Entrar en aquest local del barri de Sant Gervasi és un viatge en el temps fins a aquests anys foscos de franquisme, de fam i de misèria. Només estèticament, és clar, ja que a la Vermutería Pérez no es menja gens malament.
