Tres anys porten l'Antonia, la Pema y la Lourdes apropant la coquineria balear a una Barcelona que de tan cosmopolita es va oblidar de donar-li via lliure a les illes més veïnes. Ingredients amb denominació d'origen cuinats amb senzillesa i autenticitat, carta molt àmplia amb opcions de tot tipus (des entrepans fins a guisats amb hores de xup-xup).
/ Restaurant
L'any 2011, tres amics que no provenien del món de la restauració però que tenien la voluntat d'iniciar un projecte comú van obrir El Doll, un bar restaurant amb una peculiaritat: deu sortidors de cervesa que funcionen a mode d'autoservei mitjançant una targeta prepagament. Per acompanyar la cervesa van optar per una parella infalible: les tapes.
Un clàssic entre els clàssics de la Costa del Sol. Al juliol de 1994, Florentino Morillas obria aquest restaurant celler al centre mateix de Fuengirola. Des del principi va apostar per una carta que combinava dos estils de cuina, la basca, que havia après al costat del seu mestre, Pedro Bolinaga, i l'andalusa, la que practicava la seva família a la seva localitat natal d'Humilladero, a la serra malaguenya, sempre amb un clar predomini de la primera.
En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.
A l'espai Gourmet Experience d'El Corte Inglés de Puerto Banús, aquest nou i atractiu restaurant de rostits té com a referència les carns de bou, però la seva oferta va molt més enllà.
Al'estiu ve de gust fer una escapada a l'Empordà, recórrer les cales de la Costa Brava i menjar peix de qualitat.
Corria l'any 1970 quan Jorge i Pilar Feldman, una parella d'argentins, obria a Madrid un rostidor a l'estil dels del seu país natal amb el nom d'El Cacique. No hi havia en aquell moment a la capital massa establiments dedicats a les carns a la graella i aviat es van trobar amb una clientela fidel que s'ha anat renovant al llarg d'aquestes quatre dècades.
Fer-te sentir com a casa. Aquest és l'objectiu de La Impremta, un bar-restaurant en ple centre històric de Lleida. Dirigit per Micky Montoya, la rehabilitació ha tret a la llum vestigis de la ciutat medieval que s'amaguen sota els carrers d'aquesta part de Lleida, que defineixen d'allò més bé el contrast entre tradició i disseny que assalta al visitant en creuar la porta.
Aiguablava és una preciosa cala que resumeix com poques les característiques icòniques de la Costa Brava, penya-segats i sortints rocosos interromputs per menudes extensions de sorra on abandonar-nos a l'estat vacacional envoltats de bellesa. A l'accés a la platja trobem Toc al Mar i la seva terrassa-menjador amb vistes a la felicitat.
La paraula fast food no està renyida amb la qualitat. I això ho saben bé a Peix & Chips. Es tracta d’un acollidor restaurant mariner que va obrir al novembre passat a Mataró, a la concorreguda i cèntrica plaça de Cuba. Aquí el rei és el peix. Però no qualsevol: cada tarda van a la subhasta d’Arenys de Mar i el porten que encara belluga, com aquell qui diu.
Uns geranis al finestral i unes meravelloses vistes al mar, unes rajoles que recorden a les antigues vermuteries i una terrasseta que convida a relaxar-se. Aquesta és la carta de presentació de La Rambla 14, un local que va néixer l'octubre passat i que gràcies al boca-orella ja té la seva clientela fidel a Badalona.
L'steak tàrtar, un plat elaborat amb carn de boví picada, crua i tallada finament a ganivet, s'ha posat de moda fa tan sols uns anys. Però al restaurant El Gastrónomo a València, és tot un clàssic ja que aquest plat acompanya la història del local fundat el 1985 i és considerat el millor filet tàrtar de la ciutat.
Després d'haver posat la seva primera osca a Cantàbria, amb Annua, un prestigiós restaurant que presumeix d'Estrella Michelin; i haver aconseguit la seva versió més terrenal amb el Nacar, també a la bonica població marinera de Sant Vicente de la Barquera, l'inquiet Oscar Calleja tanca momentàniament la trilogia amb un altre projecte molt personal, en el qual desenvolupar el seu enorme talent com a cuiner i com hostaler.
En ple centre de Figueres, a tocar de la Rambla i del Teatre El Jardí, trobem un local que ofereix tapes de màxima qualitat basades en productes d’alta gamma. Es tracta d'El Vermut, un lloc per anar a dinar, a sopar o a fer un mos entre hores amb la total seguretat d’estar tastant el millor producte del territori, tractat amb el màxim respecte i a un preu summament recomanable.
Al llarg de la vida hi ha coneixences casuals que esdevenen amistats. Algunes, a més, poden donar origen a iniciatives diverses, com la de crear un negoci conjunt. Però, segur, no n’hi ha gaires que tinguin com a resultat una associació tan original com aquesta. Un pescador de Cambrils i un pagès de La Garrotxa que es posen d’acord per tal de crear un restaurant davant del mar. Explicat així podria semblar el guió d’una sèrie de televisió però, ben al contrari, estem davant d’un cas real i d’èxit.
La identitat de la cuina madrilenya no hagués estat possible sense les tavernes il·lustrades, aquestes cases de menjars que van néixer a finals del segle XIX i que tan lligades han estat a la història de la ciutat. Feliçment recuperades en els últims anys, han sorgit així les "neotascas", en què joves empresaris o cuiners conserven l'esperit, l'estètica i en bona part el receptari de les antigues.
El vidre de l’entrada ja fa que molts passejants s’aturin davant del Manduca. La decoració que va canviant la Romina, amb testos de flors o amb el que més s’escaigui segons la temporada, ja indica que en aquest restaurant les coses es fan amb molta cura. Un veu de seguida que la decoració, que combina mobles restaurats, amb màquines d’escriure Olivetti o sifons antics, té personalitat sense oblidar-se de ser acollidor.
Dos catalans aficionats a la cuina asiàtica van voler portar al nostre país el concepte de Noodle Bar. Així naixia Udon l'any 2004. Convertit ara en una gran cadena amb més de trenta restaurants repartits per tota Espanya, Udon segueix oferint la seva especialitat: els noodles -fideus que serveixen saltejats o en caldo-, i incorpora regularment altres plats a la seva carta.
El nou local a Madrid d'aquest grup de restaurants manté la línia de cuina tradicional amb inspiració del nord. El seu plat estrella són les flors de carxofa, ben confitades, suaus i molt bones.
Perquè no tota cuina d’estil mediterrani amplia els seus horitzons a França, Itàlia, Portugal... i fusiona els seus productes amb altres procedents de fronteres més llunyanes
És fàcil que el nom Mika Milan ens faci pensar en un restaurant italià tot i que, si bé la pasta i els panini estan presents en la seva carta, només cal entrar en aquest local situat al barri del Poblenou (Barcelona) per adonar-se que la seva proposta gastronòmica parteix d'Itàlia però viatja per tot el món.
Un restaurant d'aspecte modern, amb preus continguts, en què les protagonistes són les costelles de vaques de raça rossa gallega i negra avileña perfectament tractades a la graella.
Que Barcelona és un dels centres de referència internacionals pel que fa al disseny està fora de qualsevol dubte. I el millor lloc per comprovar-ho és en el Museu del Disseny de Barcelona, DHUB, situat en un edifici de la plaça de les Glòries d'interiorisme creador i innovador. En ell, trobem a més un altre projecte que s'ha posat en funcionament fa pocs mesos, la Cafeteria Sauleda, un espai diàfan, tranquil, de relaxació gastronòmica envoltat d'art i projectes creatius.
Una ruta gastronòmica per tres vermuterías gourmet de Barcelona de la mà de la nostra col·laboradora Mar Calpena.