Ttipia, o 'petit' en bascofrancès, aporta al port de Sant Sebastià el que li faltava: una guingeta desenfadada on prendre alguna cosa fresqueta. La seva terrasseta és única a la ciutat per les seves vistes al port i ambient viu.
/ Broquetes
La nova aventura de l'emprenedor Juan Carlos Antolín s'anomena Kobatxa, un nom conseqüent per a un establiment emmarcat en una de les set grans voltes o "covacha" que sostenen des de fa dos segles el nucli històric de Vitoria - Gasteix. Allà. amb la seva pedra a la vista, ha concebut un bar restaurant amb diversos ambients que combina música, disseny i gastronomia per atreure una clientela preferentment femenina des de primera fins a última hora del dia.
Després de treballar durant tres lustres en negocis familiars, Mikel García, fill de Daniel García, xef de Zortziko, restaurant bilbaí guardonat amb estrella Michelin i dos sols Guia Repsol, comença el seu propi camí al capdavant de Las Lías. En aquest bar restaurant situat al cor de la nova zona d'expansió gastronòmica de la capital biscaïna renúncia a etiquetes i aposta, amb senzillesa i humilitat, pel producte.
La Tropical acull un heterogeni grup de clients durant tot l'any per als quals ha creat diferents ambients i una carta per a tots els públics.
‘Sirimiri’, del basc: Plugim, pluja fina. El seu propi nom li aporta ja un significat d'arrel, de lloc i de personalitat. No en va, aquest espai a cavall entre restaurant i bar es distingeix també per disposar de diversos ambients en diferents zones, com són la seva llarga barra de showcooking, l'acollidor txoko per a grups, el menjador de dalt o el minibar.
Borja Moncalvillo governa a Castro Urdiales un bar restaurant que combina la senzillesa del menú del dia amb el malbaratament d'imaginació, jocs i picades d'ullet alienes d'un menú degustació molt demandat.
“El pebrot ha de ser verd, els tomàquets acolorits, l'albergínia espinosa i els amors callats”. No és cosa meva, ho diu una cobla lleonesa que avança el significat de l'expressió en llengua espanyola “meterse en un berenjenal”, perquè les albergínies, al camp, solen estar plenes d'espines punxegudes que dificulten el treball i exigeixen treballar amb prudència i deguda protecció.
Sempre porta la següent frase per bandera: 'No hi ha modernitat sense una bona tradició'. Atari Gastroteka. Un establiment referent a Donostia amb una fraternal barreja d'ambient local i turístic que clava les seves arrels gastronòmiques en la tradició de la cultura basca amb tocs de diversos fogons del món. La matèria primera de qualitat és la base, el punt de partida dels seus suculents pintxos i racions. La seva popular terrassa és una de les més demandades de la ciutat, davant del pòrtic d'una de les esglésies més importants de Sant Sebastià.
La Cuchara de San Telmo és un dels millors bars per anar de pintxos i tapes per Sant Sebastià, tant per a donostiarres com per a turistes.
Pensar que cal acostar-se a la costa, a un poble amb mar, per gaudir d'un restaurant especialitzat en peix i marisc és una idea del passat, un plantejament equivocat que només pot conduir a privar-se del plaer de menjar aquest gènere a desenes de quilòmetres d'un port, un passeig o un moll on ens pinta la brisa. I més des que els aeroports són la principal porta d'entrada de peix (salmó, pop, peix espasa, crustacis, lluç ...) procedent de països com Xile, Noruega, Namíbia, Vietnam i Sud-àfrica.
A Tanos, nucli urbà pràcticament enganxat a Torrelavega, en el cor de Cantàbria, s'acarona el Pericote, l'ancestral dansa àstur-càntabra, que ha servit com a inspiració al restaurant de moda en la localitat. Amb tan sols uns mesos de vida, el Pericote s'ha convertit en tota una referència per degustar sobretot la millor versió de la gastronomia de la zona. La popular dansa, en la seva manera més tradicional, es balla en trios i tres són els pilars sobre els quals s'ha edificat el nou Pericote.