Al desembre de 2015 obria les seves portes El Mercader de l’Eixample, un restaurant situat en un preciós xalet modernista al carrer Mallorca de Barcelona, al costat del passatge de Mercader, molt a prop de la Rambla de Catalunya. Malgrat el poc temps transcorregut des de la seva obertura, ja s'ha consolidat com una referència slow-food a Barcelona.
/ Km 0
Dos catalans aficionats a la cuina asiàtica van voler portar al nostre país el concepte de Noodle Bar. Així naixia Udon l'any 2004. Convertit ara en una gran cadena amb més de trenta restaurants repartits per tota Espanya, Udon segueix oferint la seva especialitat: els noodles -fideus que serveixen saltejats o en caldo-, i incorpora regularment altres plats a la seva carta.
“No ens agrada parlar de ‘dignificar la botifarra’ –comenta Joanjo Puig–. La botifarra és un producte digníssim, que nosaltres només vestim de gala”. Així de contundent és a l’hora d’expressar-se sobre el restaurant Butikfarra –“restaurant, no bar!”- que ell i el seu soci Oriol Marquina van obrir fa un any a Barcelona. “Ens agrada moltíssim la botifarra, i veiem que anaven sorgint establiments d’hamburgueses gourmet, i cada cop que en tastàvem alguna pensàvem, ‘mira, sí, és bona...
L'essència del restaurant Nonono sembla estar en la seva contínua reinvenció. Canviant amb les estacions, l'establiment, que va obrir les seves portes fa una mica més d'un any, s'adapta a l'esdevenir de les estacions i treu el millor de les mateixes.
El xef Valentí Mongay de La Salseta (Sitges) comparteix amb Gastronosfera una recepta natural, saborosa i amb productes de km 0, senyal d’identitat d’aquest restaurant.
Preparació:
- Netegeu els sorells i filetegeu-los.
El pisto a la bilbaína viene a ser una variante de ese salpicón de verduras que vino a llamarse pisto, pero el aporte vasco propone la mezcla final con huevo.
No és casualitat que en Pere Patuel sigui el besnét d’en Dimas, el fundador d’un dels restaurants més coneguts del front marítim de Mataró. “Suposo que això em ve d’origen, els meus pares també es dediquen al ram de la restauració, tenen una botiga de menjar cuinat”, afegeix Patuel.
El fet de que en els darrers anys les nissagues familiars hagin estat protagonistes de diverses sèries de televisió pot fer pensar que es tracta d’un recurs dels guionistes per captar audiència. Rés més lluny de la realitat. Les nissagues existeixen. Un exemple perfecte és, dins el món de la gastronomia, la dels Esteve.
Al Vallès Occidental, més concretament a Matadepera, trobem un dels restaurants que més està treballant per recuperar vells aliments de la nostra terra. Ubicat en una magnífica masia de la qual hi ha indicis des de 1416, Can Vinyers és el negoci familiar dels Martino. La seva carta és d’arrel clàssica i reinventada aprofitant les millors tècniques actuals.
“L’Slow Food et porta a pensar qui produeix el producte, com ho fa i si es guanya bé la vida”. Daniele Rossi, el flamant president d’Slow Food Barcelona, una associació internacional que va néixer ara fa 25 anys a Itàlia i que treballa a tot el món perquè els consumidors tinguin accés a uns aliments bons, nets i justos. Rossi és un ferme defensor del model agroalimentari que defensa la salut de les persones ide la terra.