/ Crítiques restaurants

En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.

Una mirada nostàlgica als àpats dels anys 70. Aquesta és bàsicament la filosofia de  Lovnis  una de les novetats més recents a Madrid i que té al darrere dos cuiners ben coneguts en el panorama gastronòmic de la capital espanyola: Iván Morales i Álvaro Castellanos. Després del seu èxit amb Arzábal han decidit donar un nou pas amb l'obertura d'aquest peculiar espai que busca recuperar aquell plat combinat que tant d'èxit va tenir fa unes dècades i que ara està gairebé desaparegut. 

Un a vegades es fa preguntes que potser no vénen al cas o, potser, siguin d'allò més pertinents. La pregunta m'assalta a El Informal de Marc Gascons, ¿serà aquesta la cuina catalana del futur? M’assalta aquí i en d'altres cases - la de Sergi de Meià, a l’Hisop d'Oriol Ivern- i encara que podria sorgir en molts altres restaurants, aquests tenen, per a mi, un accent especial malgrat ser ben diferents.

Arzábal respon al que a Madrid s'ha conegut des de sempre com a tasca ilustrada. Més moderna, posada al dia, però amb el cor d'aquests establiments tan populars a la capital espanyola. La fórmula d'aquesta casa no és nova.

De proveïdor d'hortalisses i assessor televisiu, a restaurador. Floren Domezain ha obert a Madrid el seu propi restaurant, on les hortalisses són les protagonistes, al costat dels guisats de cullera.
Bons productes i la combinació d'allò tradicional amb la cuina un xic exòtica, defineixen la personalitat de La Gastroteca de Santiago, un racó amb encant de Madrid.
La cuina peruana està causant furor. I el que proposa el restaurant A Cevicheria és una revisió portuguesa dels seus clàssics. Obert a Lisboa fa uns mesos, els seus 'ceviches' s’han tornat imprescindibles.

Parlar de verdures a Madrid és parlar de La Manduca de Azagra. Així que en plena primavera el restaurant de la família Sola és una visita obligada. M'agrada revisitar aquests establiments que any rere any, aliens a les modes, continuen immutables en la seva qualitat i en la seva línia de treball. Establiments dels quals la crítica gastronòmica, més pendent de la novetat o de la “gastrobajanada”, se n'ocupa poc o senzillament l'ignora.

Des de fa ben poc, un parell de mesos, un tros de Donostia es troba a Barcelona. Parlo de Zeruko, que des de 1982 aporta novetat a la part vella de la capital guipuscoana.

Perquè no és el mateix llegir sobre un restaurant que provar de primera mà els seus plats, a partir d'avui tenim el gust d'estrenar 'Oído Cocina', una secció que busca oferir-te l'opinió de prestigiosos crítics gastronòmics sobre els restaurants de més de moda del país.