Felix Manso Ibarla, un temple del producte a Irun

Una cosa bona que té un restaurant lluny dels carrers principals és que la gent que ve, ho fa amb ganes. A la cerca d'una cosa especial. Als afores d'Irun, al barri Meaka, trobem el restaurant Felix Manso Ibarla. Un somni fet realitat, és un restaurant molt autèntic, liderat per Felix Manso en cuina i Sonia García a la sala.

Què és el que fa que la gent surti de la ruta concorreguda? És una combinació de producte de temporada molt bo i un tracte de client gairebé familiar. La Sonia i el Felix han deixat la seva petjada en aquest restaurant que van fundar junts el 2016. La Sonia ho tenia molt clar—veia en el Felix el desig i el talent per a portar el seu propi restaurant, i el va motivar a seguir amb el projecte. Des de l'obertura no han parat de guanyar clients fidels i, després de només tres anys, un sol en la Guia Repsol.

Els plats de Felix Manso són avantguardistes i alhora tradicionals. Però el que més defineix la cuina d'aquest restaurant irunés és el seu tracte al producte. El client ja sap que aquí tindrà el que estigui ara en temporada, sigui pèsols, bolets silvestres o peix.

Una de les coses més boniques de Felix Manso és el toc familiar que té. Quant al menjar, això s'expressa en una carta que pot semblar de només dues pàgines, però en realitat és infinita. Gairebé tots els productes que apareixen a la carta després poden cuinar-se i servir-se de la manera que més t'agradi. Si hi ha bolets aquest dia i s'estan fent en remenat, només has de comentar-li a la Sonia i el Felix et prepararà uns bolets saltats amb rovell o un carpaccio de bolets.

També és veritat que hi ha plats que no s'han pogut treure de la carta per demanda del client. Aquests són els musts de Felix Mans: el salmó, per a un, que es fa a casa i ve amb amanida i maionesa d'anet. Després hi ha el foie, que també es fa a casa, el llobarro, i el tàrtar de tonyina vermella amb alvocat, freses i gelat de mostassa. Encara que intentin treure'ls de la carta, la gent els demana.

Quan coneixes al Felix i la Sonia, es veu d'entrada que gaudeixen de la vida. Ells es van conèixer en un dels esdeveniments que organitzava l'empresa de la Sonia. Era el començament d'una relació tant en parella com professional. Quan van veure el restaurant per primera vegada, era un berenador, i el van voler. Van posar en marxa el projecte de Felix Mans Ibarla, dissenyat per a ser un lloc per a tots —alguns pintxitos al migdia (normalment versions petites del que hi ha de plats aquest dia), menú del dia entre setmana (16,50€) i una carta bona i assequible.

“Volem abastar les dues coses perquè penso que té un públic”, diu Felix. “La gent que menja el teu menú després ve a menjar carta”. A en Felix sent una immensa gratificació quan passa això. Porta tota la seva vida cuinant, des que agafava les faldilles de la seva mare a la cuina fins a portar el seu propi restaurant avui dia. Ara diu que és l'única cosa que sap fer.

El seu joie de vivre l'ha transmès amb el seu restaurant, per descomptat. Cal estar atent als sopars temàtics —la parella en planifica cada any, on la temàtica pot ser un ingredient, el cinema, la sidra o qualsevol cosa. Caben al voltant de 50 persones (70 a l'estiu quan es pot aprofitar la terrassa) i són festes molt socials, on el sopar comença dempeus, prenent i picant i acaba asseguts amb maridatges i música.

També és veritat que la carta diària ja és raó suficient per a celebrar. "Estem convençuts que tenim el millor producte", diu en Felix. I sembla ser veritat —de txuleta agafen carn de granges petites, de vaques amb menys de set anys, alimentades de blat de moro i gra. Té fins a quatre varietats de txuleta d'Okelan i conviden als comensals a venir a veure la cambra i a triar la seva pròpia txuleta.

D'aquesta manera —peix de Balfego, anxoves amb Yurrita i altres conserves amb Salanort, bacallà de Santimar— el llistat de proveïdors és top, i per a Felix són amics. Al final és un restaurant petitó, una família. Els bolets són una especialitat, i sempre que hi vagis en veuràs exposats, incloses l'angula de la muntanya, xixa hori, trompeta de la mort i més.

Per a sopars normals, només obren caps de setmana a l'estiu, ja que tenien clar que ells també volien qualitat de vida. Tanquen els dimarts i a l'hivern només obren els dissabtes per a sopars.