/ <p>d&#039;autor</p>

La nit del 16 de juliol es preveia una màgica pluja d'estrelles a Eivissa. Les perseides s'avançarien aquest estiu i només alguns afortunats podrien assistir a aquest espectacle que tindria lloc al Seaview restaurant de Destino Pacha Resort.

En ple cor del centre històric de València es troba el Restaurant Lienzo, capitanejat per la xef Mª José Martínez. Una cuina incansable que, a base d’esforç i perseverança, ha aconseguit fer-se un forat, i quin forat, al panorama gastronòmic valencià però també nacional. Ella juntament amb Juan José Soria, cap de sala, són l’esperit d’aquest establiment que en tan sols 2 anys han aconseguit alçar-se amb un més que merescut Sol Repsol.

Ferran és un cuiner jove, ganxet de raça (ganxets és el gentilici no oficial dels habitants de Reus) bregat en una impressionant llista de cuines d'altíssim nivell (Celler de Ca Roca, Arzak, Carme Ruscalleda, Sergi Arola i Can Jubany) i el primer que fa quan s'asseu amb nosaltres és explicar-nos que va iniciar el seu camí de cuiner arran de mar, cuinant paella amb els pares.

Nascut a Tolosa de Llenguadoc fa quaranta anys, Romain Fornell té un llarg currículum professional en el qual destaca, principalment, la seva estada al costat del gran Alain Ducasse i al costat del seu paisà Michel Sarran. L'any 2000 va obrir el seu propi restaurant, Chaldette, a la Losera, en el qual al cap de pocs mesos ja ostentava la seva primera estrella Michelin. Va ser, amb tan sols 24 anys, el cuiner més jove a aconseguir-la fins a aquell moment.

Es requereix una contrasenya per entrar al Bobby's Free, un bar cocteleria clandestí que s'amaga darrera d'una petita barberia de l'Eixample barceloní. Versions canalles de còctels clàssics, tragos d'autor i un acurat servei us esperen en aquest local que a més amaga molta història.

Humilitat, senzillesa, qualitat i genuïnitat aquesta és la recepta que proposa el xef Harry Wieding per a la nova carta del Mercer Restaurant, un dels dos restaurants del Mercer Hotel Barcelona.

Pablo González-Conejero viu un moment dolç. Sempre ha tingut al seu restaurant Cabaña Buenavista el seu temple creatiu. En ell ha desenvolupat durant els últims dotze anys la cuina que a ell li agrada, la qual, com ell mateix explica "no es pot fer a casa".

En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.

Al costat del Nerua, Etxanobe i Mina, el pòquer de restaurants amb estrella Michelin al Bilbao metropolità el completa el Zortziko, que és el més antic i el que ha sabut créixer i transformar-se al ritme que ho feia la capital biscaïna, avui exemple de regeneració urbana.

El vidre de l’entrada ja fa que molts passejants s’aturin davant del Manduca. La decoració que va canviant la Romina, amb testos de flors o amb el que més s’escaigui segons la temporada, ja indica que en aquest restaurant les coses es fan amb molta cura. Un veu de seguida que la decoració, que combina mobles restaurats, amb màquines d’escriure Olivetti o sifons antics, té personalitat sense oblidar-se de ser acollidor.

La cuina d'autor no té per què estar renyida amb els preus assequibles. És una cosa que tenen molt clara l'Albert i el Christian, els responsables de que a Can Bigotis puguis compartir espai amb els avis del barri de tota la vida mentre degustes plats innovadors i de qualitat.

Almenys resulta sorprenent. Diego Benítez, graduat en Gastronomia a la primera promoció del Basque Culinary Center, ha obert a Madrid el seu propi restaurant. Però en lloc de seguir les noves tendències de la cuina, com fan gairebé tots els nois de la seva edat, ha decidit apostar per una mirada nostàlgica als feliços anys 20 del segle passat. Una volta als plats més clàssics i al luxe d'un temps molt diferent de l'actual.