Perquè la paraula Pitanza fa referència al món gastronòmic. De fet, aquesta ja apareixia en els textos del Quixot com a sinònim de menjar. Circumstància que ens dóna una pista del que ens anem a trobar en aquest restaurant familiar que està situat en el nucli antic de la ciutat. I és que La Pitanza és tradició, cullera i sobretot bona gastronomia de la mà de Belén.
/ Restaurants a valència
Laura i Marta Benito porten més de 30 anys sense separar-se l'una de l'altra. Sempre han compartit escola, amics, carrera i aficions. Tal com a elles els agrada dir són el 'cap i cua' d'un tot que les manté unides des del mateix moment de nèixer. I ara, a la seva història tant perosnal com professional, han afegit un nou capítol: la recent inauguració de Casa Capicúa. Un projecte il·lusionant que neix de Capicuagastro, el càtering amb el qual es van fer un nom a València i es van donar a conèixer.
Però ningú, absolutament ningú, feia presagiar aquesta circumstància quan el 2014 van muntar un 'club gurmet' al xalet dels pares d'Abe. Tots els divendres, quan acabaven els seus estudis, anaven a comprar els productes amb els quals experimentaven cada cap de setmana en l'habitatge familiar. Eren un grup de setze amics, tots ells amants de la gastronomia, encara que Roberto Rodríguez, actual xef, era l'únic que estava estudiant cuina.
Marisa García i Roberto Pedrosa són dos amants de la gastronomia, dues persones que porten la cultura gastronòmica molt arrelada perquè els agrada menjar i perquè porten gairebé tota la vida dedicada a això. Fa 19 anys que van aterrar a València per portar al mediterrani aquestes receptes de la seva terra de les quals ells se senten tan orgullosos. Una cuina contundent i casolana, que ells saben fer a la perfecció perquè són partidaris de "deixar fer a cadascun el que millor sap" afirma Roberto.
El 1972 va ser fundat per Don Enrique Grau Moliner que comptava en aquells dies amb 10 anys de trajectòria dins del sector hostaler. Ell amb el seu constant treball, el seu bon fer i el seu caràcter jovial va aconseguir fer-se un buit en el món de la gastronomia valenciana. Per la seva proximitat a la Plaça de Toros, eren molts els toreros i amants d'aquesta pràctica que acudien assíduament al Palacio de la Bellota abans i després de les tardes taurines.
Aquí el xef valencià desenvolupa una cuina diferent de la que ens té acostumats, allunyada de la cuina japonesa més purista. Un clar exemple d'això és la seva carta en la qual es poden trobar plats on el producte autòcton i de temporada és el protagonista i on, a més, es veuen reflectides la suma d'experiències, tant personals com professionals de Laso. “Vaig aprendre cuina com a manera d'expressió al Japó però sóc valencià. Al llarg de la meva carrera he conegut a grans xefs, he tingut la sort de menjar en molts restaurants i he viatjat per tot el món.
Carito Lourenço i Julia Ascanio són dues dones d'estira-i-arronsa que han revolucionat des de La Central de Postres el panorama gastronòmic de la ciutat de València, cobrint una necessitat fins ara pràcticament inexistent: la bona pastisseria. Aquella que et deixa un bon sabor de boca lluny d'embafar. Així, des de la seva jove empresa elaboren i distribueixen postres de primera qualitat tant a restaurants com a serveis d'àpats fent del moment dolç una temptació del tot irresistible.
Però l’aventura de Napicol no comença aquí. El seu xef i propietari, Chemo Rausell, va idear una vida allunyat dels fogons. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques tot i que ben d’hora es va adonar que aquesta no era la seva vocació. Per això, en finalitzar els seus estudis, va començar a treballar a restaurants de referència de la ciutat. Va ser en un d’aquests on va conèixer l’Anna Becerro, la seva companya de vida i de professió. Junts van obrir Gula, un gastrobar on les tapes fetes amb afecte eren el punt fort.
Com en cada servei, a les portes del restaurant ens rep Vicente Romero Sanchis, fill del fundador i actual gerent. El seu tracte és amable, proper i molt professional. Va tenir al millor mestre, el seu pare Vicente Romero Tadeo qui, després de tota una vida dedicada a l'hostaleria, va decidir fer el seu somni realitat obrint el seu propi negoci de cuina valenciana tradicional el 1991.
En aquests dos anys de trajectoria de Doña Petrona, els seus propietaris Germán i Carito han aconseguit posar de moda el consum de la típica empanada argentina a València.
I és que German Carrizo i Carito Lourenço, amfitrions i propietaris, han aconseguit portar al seu restaurant als xefs número 1 d'Argentina per cuinar a 6 mans a les jornades “Los hermanos sean unidos”, un lema que fa referència al poema que el 1872 va escriure José Hernández sobre l'exili.