/ Restaurants barcelona
Que el Passeig de Sant Joan s'està convertint a la nova zona de moda pels hipsters i foodies barcelonins és, des de fa temps, un secret a veus. El conegut triangle friki -que aglutina llibreries i botigues on trobar còmics, jocs de rol, peces de col·leccionista i fins i tot videojocs- ha deixat de ser l'únic reclam per acostar-se a aquest passeig.
Un ha de deixar els seus prejudicis a la porta per endinsar-se a Totora i descobrir tots els matisos de la rica tradició culinària del Perú. Es tracta d'una gastronomia que ha begut durant segles d'innombrables influències: xinesa, japonesa, italiana, espanyola, ... Tot hi cap i tot estructura i dóna gust i color als plats peruans.
L’Antichucho és un dels plats més bonics i sorprenents de la carta de Nobook, el restaurant que Iker Erauzkin i Anna Yébenes han obert a l'Eixample barceloní. Es tracta d'una recepta original que recupera l’anticucho del Perú, tot donant-li un toc personal. L’emplatat final és un dels punts estrella d'aquest plat.
La de cuina internacional i de fusió, és una etiqueta que s'ha utilitzat de forma molt estesa però que no sempre s'ajusta a la realitat. En el cas de Nobook, la sorpresa del comensal està garantida perquè en aquest restaurant se surt de la cuina mediterrània i amb pretesa influència oriental, per endinsar-se en una experiència gastronòmica a base de sabors, textures i aromes arribats de l'Amèrica Llatina, l’Àsia o el món àrab .
Humilitat, senzillesa, qualitat i genuïnitat aquesta és la recepta que proposa el xef Harry Wieding per a la nova carta del Mercer Restaurant, un dels dos restaurants del Mercer Hotel Barcelona.
Des de fa pocs mesos, la cuina del Mercer Hotel Barcelona, un hotel boutique de cinco estrellas ubicado en el corazón del barrio Gótico barcelonés, a pocos pasos de la Catedral, está revolucionada. El motiu és l'arribada de Harry Wieding als fogons. Encara que el seu cognom té origen alemany, en Harry viu a Catalunya des dels quatre anys.
Enric Granados és, potser, un dels carrers amb més chic de Barcelona. Amb les seves galeries d'art, les seves botigues de disseny i la seva cada vegada més gran i selecta oferta gastronòmica, es tracta d'una gran elecció per ubicar aquesta gastrotaverna. TinGana va obrir les seves portes la primavera passada amb la intenció de servir tapes creatives i plats per compartir en un ambient únic, divertit.
Tres anys porten l'Antonia, la Pema y la Lourdes apropant la coquineria balear a una Barcelona que de tan cosmopolita es va oblidar de donar-li via lliure a les illes més veïnes. Ingredients amb denominació d'origen cuinats amb senzillesa i autenticitat, carta molt àmplia amb opcions de tot tipus (des entrepans fins a guisats amb hores de xup-xup).
Dos catalans aficionats a la cuina asiàtica van voler portar al nostre país el concepte de Noodle Bar. Així naixia Udon l'any 2004. Convertit ara en una gran cadena amb més de trenta restaurants repartits per tota Espanya, Udon segueix oferint la seva especialitat: els noodles -fideus que serveixen saltejats o en caldo-, i incorpora regularment altres plats a la seva carta.
És fàcil que el nom Mika Milan ens faci pensar en un restaurant italià tot i que, si bé la pasta i els panini estan presents en la seva carta, només cal entrar en aquest local situat al barri del Poblenou (Barcelona) per adonar-se que la seva proposta gastronòmica parteix d'Itàlia però viatja per tot el món.
Que Barcelona és un dels centres de referència internacionals pel que fa al disseny està fora de qualsevol dubte. I el millor lloc per comprovar-ho és en el Museu del Disseny de Barcelona, DHUB, situat en un edifici de la plaça de les Glòries d'interiorisme creador i innovador. En ell, trobem a més un altre projecte que s'ha posat en funcionament fa pocs mesos, la Cafeteria Sauleda, un espai diàfan, tranquil, de relaxació gastronòmica envoltat d'art i projectes creatius.
Tal vegada paraules com "ramen", "sake" o "dashi" ja no ens resultin tan exòtiques com abans, però la cuina japonesa segueix guardant tresors per descobrir, potser perquè l'impacte del sushi ha estat tan gran que fins a cert punt ha alentit l'arribada d'aquestes joies.
Després de passar durant anys per algunes cuines cèlebres de França i Barcelona, Emmanuel Thomas va obrir fa quatre anys el seu propi restaurant al barri de la Vila Olímpica, Le Bistrot. Com el xef és d'origen francès, a la carta trobem algunes preparacions icòniques d'aquesta tradició. Bé executades. S'aprecien positivament els anys acumulats en el full de serveis.

Hi ha una gastronomia de perifèria que lluita per sostreure una petita clientela a la força gravitatòria de la capital, en aquest cas Barcelona. Poden ser les fondes de poble de tota la vida, que sempre han tingut el seu públic, com la Masia Can Ferran de Sant Quirze del Vallès, o bé petits restaurants muntats per joves cuiners que plantegen un altre tipus de cuina, una mica més sofisticada.