/ <p>on menjar a madrid</p>

La pizza va néixer a Nàpols. I des d'allà es va estendre a la resta d'Itàlia i després al món, fins a convertir-se en una de les elaboracions més populars a tot el planeta. Cal diferenciar entre la genuïna napolitana, de massa gruixuda i esponjosa com la d'un bon pa, amb la vora realçada un parell de centímetres, lleugerament daurat, i la romana, que es prepara també a tot el nord del país, que té una massa molt fina i cruixent.

L'hamburgueseria és un dels referents de la cuina de proximitat amb el disseny més proper i casolà.

Un restaurant que aposta per la qualitat de la matèria primera, bona part importada des d'Itàlia, i per una cuina transalpina clàssica.

Un diminut local, una oferta curta, la cura per als detalls i els plats singulars són els baluards de la Llorería, un projecte de cuiners joves que cada cop més cerquen el seu propi lloc a Madrid.

A Virrey (Madrid) podreu gaudir d'un ampli catàleg de peixos, així com d'aperitius calents. Cuina deliciosa amb la matèria primera de qualitat com a protagonista.

Obert després de l'estiu al barri de Salamanca, Sargo s'autodenomina "l'escull de Madrid", encara que la seva oferta no se cenyeix exclusivament a mariscs i peixos i s'amplia a altres productes, inclòs un notable apartat de carns. Podríem parlar millor de cuina de producte, de producte gallec principalment, ja que peixos i mariscs arriben directament de les llotges d'aquella regió i les carns, de raça rossa gallega, d'un escorxador allí situat.

Sí, és veritat: l'estiu a la ciutat és una castanya. No seré jo qui digui el contrari. I l'estiu a Madrid, a 40 graus com està sent aquest, és un autèntic infern. No exagero. Per res del món. I els que l'estan patint, poden donar fe del que dic.Per sort, hi ha llum al final del túnel. Això és: piscines, terrasses i xiringuitos, com els que hi ha als llocs amb platja, per fer més lleuger el calorós tràngol estival. Beneïts siguin.

Una àmplia carta reuneix des d'elements orientals fins a elaboracions tradicionals amb tocs personals del cuiner.

Yong Wu Nagahira ofereix una revisió molt personal del receptari japonès amb el millor producte local.

El sevillà Guillermo Salazar elabora una bona cuina tradicional a la qual aporta la seva visió personal fruit del seu important bagatge professional.

Després d’uns anys tancat, aquest restaurant retorna a una nova ubicació amb el millor de la cuina imperial

Les noves creacions italianes sense gluten són la nova proposta de la cadena i s'elaboren amb farina d'arròs, blat de moro i blat sarraí