/ restaurant

Tres anys porten l'Antonia, la Pema y la Lourdes apropant la coquineria balear a una Barcelona que de tan cosmopolita es va oblidar de donar-li via lliure a les illes més veïnes. Ingredients amb denominació d'origen cuinats amb senzillesa i autenticitat, carta molt àmplia amb opcions de tot tipus (des entrepans fins a guisats amb hores de xup-xup).

L'any 2011, tres amics que no provenien del món de la restauració però que tenien la voluntat d'iniciar un projecte comú van obrir El Doll, un bar restaurant amb una peculiaritat: deu sortidors de cervesa que funcionen a mode d'autoservei mitjançant una targeta prepagament. Per acompanyar la cervesa van optar per una parella infalible: les tapes.

Un clàssic entre els clàssics de la Costa del Sol. Al juliol de 1994, Florentino Morillas obria aquest restaurant celler al centre mateix de Fuengirola. Des del principi va apostar per una carta que combinava dos estils de cuina, la basca, que havia après al costat del seu mestre, Pedro Bolinaga, i l'andalusa, la que practicava la seva família a la seva localitat natal d'Humilladero, a la serra malaguenya, sempre amb un clar predomini de la primera.

En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.

A l'espai Gourmet Experience d'El Corte Inglés de Puerto Banús, aquest nou i atractiu restaurant de rostits té com a referència les carns de bou, però la seva oferta va molt més enllà.

Al'estiu ve de gust fer una escapada a l'Empordà, recórrer les cales de la Costa Brava i menjar peix de qualitat.

Corria l'any 1970 quan Jorge i Pilar Feldman, una parella d'argentins, obria a Madrid un rostidor a l'estil dels del seu país natal amb el nom d'El Cacique. No hi havia en aquell moment a la capital massa establiments dedicats a les carns a la graella i aviat es van trobar amb una clientela fidel que s'ha anat renovant al llarg d'aquestes quatre dècades.

Fer-te sentir com a casa. Aquest és l'objectiu de La Impremta, un bar-restaurant en ple centre històric de Lleida. Dirigit per Micky Montoya, la rehabilitació ha tret a la llum vestigis de la ciutat medieval que s'amaguen sota els carrers d'aquesta part de Lleida, que defineixen d'allò més bé el contrast entre tradició i disseny que assalta al visitant en creuar la porta.

Aiguablava és una preciosa cala que resumeix com poques les característiques icòniques de la Costa Brava, penya-segats i sortints rocosos interromputs per menudes extensions de sorra on abandonar-nos a l'estat vacacional envoltats de bellesa. A l'accés a la platja trobem Toc al Mar i la seva terrassa-menjador amb vistes a la felicitat. 

La paraula fast food no està renyida amb la qualitat. I això ho saben bé a Peix & Chips. Es tracta d’un acollidor restaurant mariner que va obrir al novembre passat a Mataró, a la concorreguda i cèntrica plaça de Cuba. Aquí el rei és el peix. Però no qualsevol: cada tarda van a la subhasta d’Arenys de Mar i el porten que encara belluga, com aquell qui diu.

Uns geranis al finestral i unes meravelloses vistes al mar, unes rajoles que recorden a les antigues vermuteries i una terrasseta que convida a relaxar-se. Aquesta és la carta de presentació de La Rambla 14, un local que va néixer l'octubre passat i que gràcies al boca-orella ja té la seva clientela fidel a Badalona.

L'steak tàrtar, un plat elaborat amb carn de boví picada, crua i tallada finament a ganivet, s'ha posat de moda fa tan sols uns anys. Però al restaurant El Gastrónomo a València, és tot un clàssic ja que aquest plat acompanya la història del local fundat el 1985 i és considerat el millor filet tàrtar de la ciutat.