Carpaccio de carxofa de temporada amb tòfona negra o el pop a feira amb trinxat de col de la Cerdanya són tota una declaració d’intencions. Són dos dels plats que hi ha actualment a la carta de Floreta, un restaurant que beu de la tradició i que s’inspira en els millors productes del mercat per als seus plats de forquilla i ganivet. Entaular-se és tot un plaer per gaudir en calma en aquest racó acollidor del barri del Poble Nou de Barcelona.
/ Restaurant
Locals com el Nut Gastrobar reivindiquen l'alçada de mires gastronòmica en barris pencaires de Barcelona com és el de Navas –a cavall entre el Clot i la Sagrera–. Ha sonat classista? No és la meva intenció, al contrari.

Els germans García de la Navarra, Pedro i Luis, són ben coneguts a Madrid. Luis, el més jove, és un dels millors sommeliers que hi ha a la capital, com va demostrar durant molt de temps a la bodega del restaurant Aldaba. Per alguna cosa va ser president de l'Associació Madrilenya de Sumillers durant set anys.
La Barceloneta ens agrada. Per la seva olor de mar, pel seu aire mariner, pels seus carrerons d'altres èpoques i per la seva oferta gastronòmica. Al mercat, veritable cor d'aquest concorregut barri barceloní, hi ha Caballa Canalla, un restaurant amb tapes però també amb plats que recorden la tradició mediterrània.

Hi ha restaurants que et cauen bé tan aviat com hi poses el peu. És el que em va passar a l'entrar al Mexcla, un establiment al barri de Gràcia de Barcelona. Un mexicà atípic al que vaig arribar quan havien acabat el servei de migdia. El seu propietari, Cristhian Valencia menjava després de l'enrenou matinal, i el seu cap de cuina, Rubén Boldo, trastejava amb la mise en place de cara al servei nocturn.

Fa tot just quatre anys que el YOURS va obrir portes amb vocació de donar de jalar amb informalitat sense perdre rigor gastronòmic. Aniversari feliç, molta energia positiva.

En Juanjo Mestre és el cap visible del projecte, cuiner de formació afrancesada i gran comunicador. Ens explica amb vehemència com de la inicial querència cap a la hamburguesa gourmet i amb el transitar dels anys han anat ampliant sense pausa tot el ventall de la carta.
Els orígens d'aquest restaurant, avui convertit en un dels locals de referència pel que fa al bon menjar a la zona de Sant Gervasi, es remunten a 1969. En aquell any Manuel Varela, natural de la província d’Ourense, curiosament l'única de les províncies gallegues que no té mar, inaugura al costat de la seva esposa Mayte Gago el Restaurant Marisquería la Xarxa que, uns anys més tard, es va traslladar a l'actual emplaçament de Casa Varela.
Dani López i Estela Velasco van obrir Kokotxa l'any 2002, quan el cuiner tenia només 27 anys. Sis anys després, el 2008, ja aconseguien l'estrella Michelin que segueixen lluint. La cuina d'aquest donostiarra, deixeble com tants altres grans cuiners del mestre Luis Irízar, és de fortes arrels basques, però no es radicalitza en aquest sentit.
Enrique Medina i Yvonne Arcidiacono són els responsables d'aquesta elegant proposta gastronòmica que va veure la llum l'any 2007, dos apassionats de la cuina amb una àmplia experiència professional a l'esquena.
El Dynàmic era un local emblemàtic de Figueres, punt de trobada dels naturals de la ciutat que, malauradament per a ells, va tancar les seves portes fa un temps. Però com a pel·lícula amb final feliç, ha reobert i de quina manera! Totalment renovat, llueix un estil propi en el qual brillen les seves arrels empordaneses per oferir tapes i carta de primera qualitat basats en productes de proximitat, molts d'ells de la D.O.Empordà.
La una del migdia, una parella oriental i un grup d'italians contemplen bocabadats des dels seus tamborets l'espectacle més apetitós quan un es disposa a “picar alguna cosa”: com tallen el pernil de gla a mà amb aquest estil inconfusible que ha fet famós aquest producte internacionalment.

Sobre la taula tenen ja unes canyes, olives farcides manualment d'anxova i unes racions de braves i croquetes que capten l'atenció dels passejants. Senyors, això sí que és un vermut!
Oblida't del fast food, de l'olor a fregit, de les hordes de guiris i dels ingredients congelats. Al costat de la plaça Reial de Barcelona, un dels punts més bells i turístics de la ciutat, hi ha per fi un restaurant on es recupera el bon ofici a la cuina, amb productes de qualitat, un tracte proper i un ambient acollidor.

En aquest local es reivindica i revitalitza el nostre entrepà sense complexos, davant l'auge expansiu de pizzes i burgers i, fugint de l'avantguarda, ens ofereix un dels àpats més populars i tradicionals a Espanya.
Vaig conèixer Dani Carnero al restaurant Galatino de Granada fa uns quinze anys. Era el gran moment de la cuina d'avantguarda i un cuiner jove havia d'estar a l'altura de les circumstàncies i del moment. "Deconstruir" plats de la cuina tradicional, seguint la genial estela bulliniana era la consigna que es autoimponían moltes vegades cuiners inquiets i ben formats.
Bromista i alegre, obert en les distàncies curtes, Dani Lopez és el xef i propietari del restaurant Kokotxa, a la Part Vella de Sant Sebastià amb una estrella Michelin des de 2007. Cuiner de fogó més que de televisió, aquest donostiarra admet que és poc 'mediàtic', tot i que es mou amb naturalitat davant la càmera de Gastronosfera.
Les ciutats sempre amaguen secrets. Est és el cas de la plaça Sant Felip Neri, a poques passes de la Catedral de Barcelona, que acull l'Hotel Neri. Es tracta de l'únic Relais & Châteaux de Barcelona, un lloc sofisticat on ofereixen, per al nostre paladar, llepolies sense parangó.

És possible fer una gastronomia conceptualment ambiciosa i en petit format, però anant més enllà de la simple adoració pel producte? El respecte cec a la matèria primera semblava fins ara el camí dels establiments en la franja més accessible de preu per a certificar el bon fer i el coneixement del passat.
